No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
diferent del que es pretenia. Havia de ser per millorar l’explotació i hi va haver molts pagesos que
ho van utilitzar com a modus vivendi. Hi va haver persones que sí que hi van invertir i que encara
hi inverteixen avui, però també hi havia l’estraperlada del gran terratinent, aquí, que és qui rebia
més ajudes que ningú. I aquest, segurament invertia en immobiliàries! Tot i que no hauria estat
possible sembrar sense la PAC fa uns anys, el més catastròfic de la PAC és que hi hagi gent que
cobra les ajudes sense viure de la terra. Hauria d’anar a la renda dels pagesos.”
En aquest sentit, Francesc Ribas afirma: “Tot i no tenir accés a les ajudes, per a molts l’entrada
a l’Europa comunitària va ser molt important. Per exemple, per als que feien cereals, oli d’oliva...
els va ajudar a evolucionar. Amb l’hortalissa, va haver-hi l’entrada de productes francesos, italians
i holandesos, que ja tenien una agricultura de laboratori, que dic jo, una agricultura moderna,
de primer terme. Va ser una competició, ens vam haver d’esmolar molt, nosaltres també, perquè
no ens colessin els gols que ens colaven. Ara ja estem més equilibrats, perquè, aquí la gent s’ha
posat al dia. Això ens va esperonar: espavilem-nos, que si no ens la fotran! Per a l’agricultura, jo
penso que és bo, però també crec que n’hi ha que això de la PAC els colla una mica. Han hagut
de fer finques més grans per fer més producció, perquè els marges comercials són molt justos i, és
clar, això ha disminuït la quantitat de pagesos que hi ha a Catalunya. N’hi havia molts més, i ara
n’hi ha molts menys. Però bé, s’han hagut d’espavilar i posar-se al dia. Ja ho sabíem això, lliure
comerç... has de ser competitiu.”
Ramon Grau i el seu fill Josep Grau ens expliquen com han viscut l’entrada a la PAC al
Pirineu: “En el nostre cas, arriba menjar de fora i el de casa no es valora. La gent s’estima més
el de fora i barat que el de casa. Hi ha gent que n’ha tret profit. Els que han aconseguit arrendar
moltes hectàrees de terra i reunir molts caps de bestiar ho tenen bé, perquè hi ha una prima per
animal i per hectàrea. En canvi, el petit propietari, com nosaltres, no pot fer tantes vaques i les
primes són molt fluixes. A més, la vaca de carn té una prima i la de llet, no.”
En Ramon explica que els tenen una mica pressionats, amb la quota de la llet, uns drets que
compra el ramader i que fixen la quantitat màxima de llet que pot produir una explotació,
i que des de la Comissió Europea es vol eliminar en els propers anys: “No et podies passar,
abans. Si et passaves més d’un deu per cent de la quota et posaven una multa. Es quedaven la
llet i et multaven.” En Josep afegeix: “Vivint al Pirineu tens les mateixes exigències i la mateixa
normativa que la gent que produeix llet a l’Urgell, per exemple, llevat que ells no gasten tant en
transport de pinso, perquè ho tenen tot al costat. El valor del que tens a casa ha anat disminuint
molt. Fa uns anys, si volies plegar el que tenies encara valia alguna cosa. Ara no. La quota lletera
valia uns diners i ara no té cap valor.”
Per portar a terme les polítiques de desenvolupament rural establertes en l’Agenda 2000 com
a segon pilar de la PAC, es va posar en marxa a Europa el Programa de Desenvolupament
Rural 2000-2006, que s’ha renovat per al període 2007-2013. En aquest termini es pretén,
a més de potenciar la competitivitat del sector agrari, reforçar la gestió sostenible del medi
ambient i el medi rural, i millorar la qualitat de vida a les zones rurals, a través de la diversificació
de les activitats econòmiques.
provincials per estudiar o treballar. L’objectiu és crear activitats alternatives a l’agricultura
als municipis rurals per ajudar a fixar gent als pobles petits i fomentar l’equilibri territorial.
Ramon Valls ens explica què pensa sobre les activitats alternatives a l’agricultura: “Són coses
que s’han inventat. Cada època té les seves coses. El turisme rural, per exemple, és un sistema
que salvarà uns quants mentre duri. Sempre s’ha hagut de fer això, de buscar complements per
tirar endavant. Et pot sortir bé o malament. És l’única sortida que hi ha per buscar alternatives a
l’agricultura. Que si ara l’ecològica, que si ara una altra cosa... Però en el fons són pedaços, eh!”
TURISTES QUE VAN MENTRE EL JARDINER ES FA VELL
En els darrers 35 anys, l’àmbit rural català s’ha despoblat progressivament i el sector
agrari ha anat perdent pes relatiu en el conjunt del país. Any rere any, molts petits i
mitjans pagesos han vist que era impossible tirar endavant les seves explotacions i han
hagut de deixar l’agricultura i canviar de sector laboral. Al mateix temps, molts dels
joves originaris de zones rurals, arribada l’edat universitària o laboral, han decidit abandonar
el poble per anar a la ciutat. La manca d’oportunitats laborals qualificades, la falta
d’alguns serveis en determinades zones, com llars d’infants, escoles i centres d’atenció
primària (CAP), entre altres, i el cert aïllament d’alguns territoris catalans a causa d’una
feble xarxa viària o per falta de transport públic, són alguns dels motius que han causat
aquest despoblament.
Paral·lelament, s’ha produït un augment de les activitats econòmiques relacionades amb els
serveis (turisme, hostaleria, restauració, administració...) arreu del país que també ha afectat
el món rural, principalment perquè ha fet que, tot i que no marxi del poble o de la zona
rural, molta gent pagesa hagi decidit abandonar totalment o parcialment les feines agràries
o directament relacionades per altres del sector terciari, com la restauració o el turisme.
Aquest despoblament general, i la pèrdua de treballadors de les activitats agràries, ha propiciat,
entre altres conseqüències, l’abandonament progressiu de moltes terres que han quedat
sense cap tipus de gestió. Arran d’aquest abandonament de les activitats agroforestals, han
D’aquesta manera, es vol contrarestar la pèrdua de població en el món rural per l’abandó de
molts pagesos, però també el de molts joves, homes i dones que, atesa la manca d’oportunitats
76
laborals en pobles petits, decideixen marxar per anar a la capital comarcal o a les capitals
Cabana de pedra seca. Autor: Eduard Trepat.
Plantació cirerers. Arxiu Congrés del Món Rural.
77
no diguis blat...