Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
no <strong>diguis</strong> blat...<br />
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008<br />
7. ...<br />
FINS QUE NO SIGUI AL SAC I BEN LLIGAT<br />
La nostra història començava a principis <strong>del</strong> segle XX, en època de la Segona República, i<br />
s’acaba ara, l’any 2008. Entre aquests dos períodes de temps hem passat per la Guerra Civil<br />
Espanyola, la política d’autarquia <strong>del</strong> règim franquista, la posterior reobertura a l’exterior, la<br />
revolució tecnològica, l’èxode rural, l’explosió de la indústria alimentària, l’entrada a la CEE<br />
i l’aplicació de la PAC. Hem recorregut aquest camí guiats pels nostres protagonistes, que, a<br />
través de la seva pròpia experiència, ens han explicat què ha passat, des <strong>del</strong> seu punt de vista,<br />
durant els diferents períodes de la nostra història. En aquest punt, s’ha de fer balanç i fer<br />
un cop d’ull per saber com veuen els nostres avis i les nostres àvies l’evolució que ha patit<br />
el món rural i l’agricultura en tots aquests anys. També ho farem amb la seva visió de futur<br />
i la contrastarem amb persones més joves que actualment estan vivint de l’agricultura.<br />
Si mirem enrere des d’una perspectiva objectiva, les condicions de vida i de treball al<br />
camp català han millorat d’una manera molt notable des de la Guerra Civil fins avui dia.<br />
L’arribada de la maquinària i altres innovacions va suposar un descans físic de la feina de<br />
pagès, un augment de la productivitat i de la producció de les explotacions i una reorganització<br />
de l’estructura agrària <strong>del</strong> país, que es va anar adaptant a poc a poc a uns mercats<br />
més oberts i competitius. A més, a mesura que avançava la revolució tecnològica al camp,<br />
anava augmentant el nivell de coneixement tècnic <strong>del</strong>s treballadors agraris, que cada cop<br />
han disposat de més eines i recursos per dur a terme les seves tasques. En aquest sentit,<br />
Francesc Ribas, de l’Hospitalet de Llobregat, valora: “El pagès viu més bé ara que en l’època<br />
<strong>del</strong> meu avi, o de la infantesa <strong>del</strong> meu pare. El meu pare ja va agafar una temporada més bona.<br />
El dia té 24 hores, oi? Doncs el pagès en treballava 23 i mitja. És exagerat, però bé, sempre havia<br />
d’estar treballant. Ara el pagès també viatja, va a Europa a veure explotacions i fires i contrasta.<br />
Té una informació brutal. El pagès no és tonto, ara ja... abans deien: «Mira, un pagès, tonto!» Ara<br />
ja no és tonto, potser és més llest que la resta de gent. Hem evolucionat en positiu.”<br />
Paral·lelament a aquest desenvolupament tecnològic i de formació, el món agrari ha anat<br />
patint un important retrocés en la mà d’obra que hi treballa i una disminució molt notòria<br />
<strong>del</strong> nombre de pagesos i d’explotacions agràries i ramaderes. A més, la territorialització <strong>del</strong><br />
sector serveis (administració, hostaleria, restauració...) i de la construcció han diversificat<br />
les feines que es poden dur a terme al món rural amb la disminució progressiva <strong>del</strong> pes específic<br />
de la producció agrària en les economies <strong>del</strong>s pobles i l’estructura social.<br />
Lluís Sala i la seva dona, la Felicitat, de Callús, en fan balanç: “L’any 1950, al mas la Tosa hi<br />
havia 30 parcers. El 1980 no en quedava cap! Tots van haver de plegar, els uns perquè eren vells<br />
i els altres perquè eren joves, i van anar a fer una altra cosa. Avui no hi ha ningú que visqui de la<br />
terra, aquí. Per cuidar una mica l’hort, sí, però no per viure de la terra.”<br />
Dolores Pinyol, de Tivissa, també ha notat un canvi molt dràstic: “Abans, a tots els masos hi<br />
havia ramats de bens i ara no hi ha res. Ara, si caus no cal que cridis, que no et sentirà ningú, a<br />
la muntanya! Abans hi senties de tot: gent treballant-hi, animals pasturant... Ara tenim la paga<br />
que ens donen, la farmàcia gratis i el metge per si t’operen. Abans la feina era més dura, però<br />
més estimada.”<br />
Ramon Grau i el seu fill, en Josep, comenten com veuen l’evolució al Pirineu i al sector<br />
lleter: “Avui, al Pirineu s’està perdent, això: no hi queda gent, i més tal i com van les coses. La<br />
gent ho va deixant. <strong>No</strong>saltres portem molta terra, al poble. Tota la que podem i més, però... si<br />
Recol·lectora. Mercè Puigpelat.<br />
80 81<br />
no <strong>diguis</strong> blat...