No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
7. ...
FINS QUE NO SIGUI AL SAC I BEN LLIGAT
La nostra història començava a principis del segle XX, en època de la Segona República, i
s’acaba ara, l’any 2008. Entre aquests dos períodes de temps hem passat per la Guerra Civil
Espanyola, la política d’autarquia del règim franquista, la posterior reobertura a l’exterior, la
revolució tecnològica, l’èxode rural, l’explosió de la indústria alimentària, l’entrada a la CEE
i l’aplicació de la PAC. Hem recorregut aquest camí guiats pels nostres protagonistes, que, a
través de la seva pròpia experiència, ens han explicat què ha passat, des del seu punt de vista,
durant els diferents períodes de la nostra història. En aquest punt, s’ha de fer balanç i fer
un cop d’ull per saber com veuen els nostres avis i les nostres àvies l’evolució que ha patit
el món rural i l’agricultura en tots aquests anys. També ho farem amb la seva visió de futur
i la contrastarem amb persones més joves que actualment estan vivint de l’agricultura.
Si mirem enrere des d’una perspectiva objectiva, les condicions de vida i de treball al
camp català han millorat d’una manera molt notable des de la Guerra Civil fins avui dia.
L’arribada de la maquinària i altres innovacions va suposar un descans físic de la feina de
pagès, un augment de la productivitat i de la producció de les explotacions i una reorganització
de l’estructura agrària del país, que es va anar adaptant a poc a poc a uns mercats
més oberts i competitius. A més, a mesura que avançava la revolució tecnològica al camp,
anava augmentant el nivell de coneixement tècnic dels treballadors agraris, que cada cop
han disposat de més eines i recursos per dur a terme les seves tasques. En aquest sentit,
Francesc Ribas, de l’Hospitalet de Llobregat, valora: “El pagès viu més bé ara que en l’època
del meu avi, o de la infantesa del meu pare. El meu pare ja va agafar una temporada més bona.
El dia té 24 hores, oi? Doncs el pagès en treballava 23 i mitja. És exagerat, però bé, sempre havia
d’estar treballant. Ara el pagès també viatja, va a Europa a veure explotacions i fires i contrasta.
Té una informació brutal. El pagès no és tonto, ara ja... abans deien: «Mira, un pagès, tonto!» Ara
ja no és tonto, potser és més llest que la resta de gent. Hem evolucionat en positiu.”
Paral·lelament a aquest desenvolupament tecnològic i de formació, el món agrari ha anat
patint un important retrocés en la mà d’obra que hi treballa i una disminució molt notòria
del nombre de pagesos i d’explotacions agràries i ramaderes. A més, la territorialització del
sector serveis (administració, hostaleria, restauració...) i de la construcció han diversificat
les feines que es poden dur a terme al món rural amb la disminució progressiva del pes específic
de la producció agrària en les economies dels pobles i l’estructura social.
Lluís Sala i la seva dona, la Felicitat, de Callús, en fan balanç: “L’any 1950, al mas la Tosa hi
havia 30 parcers. El 1980 no en quedava cap! Tots van haver de plegar, els uns perquè eren vells
i els altres perquè eren joves, i van anar a fer una altra cosa. Avui no hi ha ningú que visqui de la
terra, aquí. Per cuidar una mica l’hort, sí, però no per viure de la terra.”
Dolores Pinyol, de Tivissa, també ha notat un canvi molt dràstic: “Abans, a tots els masos hi
havia ramats de bens i ara no hi ha res. Ara, si caus no cal que cridis, que no et sentirà ningú, a
la muntanya! Abans hi senties de tot: gent treballant-hi, animals pasturant... Ara tenim la paga
que ens donen, la farmàcia gratis i el metge per si t’operen. Abans la feina era més dura, però
més estimada.”
Ramon Grau i el seu fill, en Josep, comenten com veuen l’evolució al Pirineu i al sector
lleter: “Avui, al Pirineu s’està perdent, això: no hi queda gent, i més tal i com van les coses. La
gent ho va deixant. Nosaltres portem molta terra, al poble. Tota la que podem i més, però... si
Recol·lectora. Mercè Puigpelat.
80 81
no diguis blat...