No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
sorgit altres problemes territorials, com l’augment dels incendis forestals o la disminució de
la biodiversitat del país.
I és que el paisatge, en general, i el de Catalunya, en particular, sempre ha tingut una influència
directa de l’activitat humana, que ha anat modelant el territori i transformant zones
forestals en zones de cultiu, per crear així un mosaic agroforestal amb una gran riquesa i
diversitat biològica. Aquesta influència de l’activitat humana en el paisatge ha constituït,
també, una realitat social i cultural que no es pot deixar de banda. Els aspectes socioeconòmics
del món rural, com l’extensió de la finca agrària, les tècniques de conreu o la mida i la
distribució de la població, modifiquen el seu entorn i, per tant, modifiquen el paisatge. Com
ja hem dit, els territoris rurals pateixen l’abandonament de les activitats agrosilvopastorals,
amb el canvi paisatgístic que això comporta (fragmentació dels ecosistemes i pèrdua de la
diversitat biològica).
En aquest context, cal tenir en compte el paper imprescindible que el pagès ha fet, fa i
farà en favor de la salut paisatgística, ambiental i social del nostre territori, però que
en els darrers anys ha patit un fort retrocés per la pèrdua d’efectius. Francesc Ribas
ens argumenta la seva visió sobre la feina del pagès al nostre territori: “A Catalunya,
que és un país petit, el pagès fa una funció social molt important, perquè hi ha llocs del
Pirineu, o de la plana de Lleida o de Girona, que si no hi hagués pagès estarien erms. Mira,
hi ha molt espai, encara, perquè això sigui un parc públic. Tot això ha de ser conreat, home,
hi ha d’haver un vigilant d’aquest territori que és el pagès. Jo penso que si no es treballa
en aquest sentit farem un paper molt dolent per conservar la nostra Catalunya. Si no s’hi
posa mà i no s’hi posa cura en aquest aspecte, no sé, jo ja no ho veuré, però serà perdre-ho
en quatre dies.”
Josep Grau, comenta l’estat del Pirineu en aquest sentit: “Hi ha gent que creu que al Pirineu no hi
ha d’haver pagesos i que tot ha d’anar de cara al turisme. Potser tenen raó, però, qui cuidarà el paisatge,
llavors? En uns quants anys tot això estarà ple de brossa i llavors sí que no vindran turistes.”
El sector agrari al Baix Llobregat i a les comarques més industrialitzades i urbanes, a més
dels canvis i evolucions que, de manera general, s’han produït a Catalunya, ha patit una
forta pressió urbanística que a poc a poc ha anat disminuint la superfície cultivable per
l’expansió de la taca urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, la gran capacitat
productiva que tenia el Baix Llobregat anys enrere s’ha vist reduïda gairebé en la seva
totalitat. Francesc Ribas ho explica així: “Si parlem del Baix Llobregat, aquí s’ha perdut molt
territori. Al meu poble, a l’Hospitalet, hi havia 1.000 hectàrees de terreny cultivable i actualment
en té 50 només. Això per a l’agricultura ha estat nefast, ara bé, en aquests territoris s’ha enriquit
molta gent, és aquesta la realitat.”
En aquest context, la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat ha suposat un fre a aquesta
pressió urbanística i permet que pagesos de la zona puguin continuar mantenint les seves
explotacions. Francesc Ribas ho comenta: “Un cop constituït el parc agrari, s’ha creat una
seguretat, una estabilitat. Ara, si hagués estat com els anys que hem passat, que el pagès només
esperava que li vingués el constructor a tant el pam... això se n’hauria anat en orris. El parc agrari
ha frenat una mica aquest ímpetu. Penso que pot haver-hi parc agrari per anys.”
Entrats al segle XXI, és important reconèixer aquesta funció del pagès i prendre mesures
per poder mantenir l’activitat del petit i del mitjà empresari agrari i ramader a Catalunya
sense deixar de banda que el que vol el pagès és produir i viure de la seva feina. Al cap i
a la fi, aquesta funció de cuidador del medi ha estat sempre derivada de l’activitat principal
dels agricultors, ramaders i silvicultors: produir aliments i obtenir ingressos a partir de
l’explotació del seu patrimoni.
Paisatge del Pirineu amb ramaderia extensiva. Arxiu Fundació del Món Rural.
78 79
no diguis blat...