No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), liderat per Josep Pallach. Així doncs, durant
els anys anteriors a la mort del dictador Franco (1975) es va consolidar i manifestar un gran
moviment opositor a Espanya i, en aquest cas, a Catalunya, que posteriorment va prendre
protagonisme en el període de la transició a la democràcia.
Pel que fa a la situació en el sector agrari, durant aquests anys, també hi va haver moviments
de canvi. A partir del 1970, el creixement econòmic començava a decaure i molts
pagesos van començar a notar-ne les conseqüències. Els productes necessaris per a la producció,
com els adobs, les llavors, els pinsos o la maquinària, van començar a pujar de preu
ràpidament com a conseqüència del fort encariment experimentat pel petroli, i els preus dels
diferents productes agraris en el mercat es van mantenir, o fins i tot van baixar, en molts
casos per decisió administrativa. En aquest context, la rendibilitat de moltes de les explotacions
agràries de Catalunya es va veure compromesa i va provocar la gran reacció per part
dels pagesos, especialment dels més petits.
Aquest malestar va quallar el novembre del 1974, quan a Vilafranca del Penedès es va fundar
Unió de Pagesos, una organització sindical independent i democràtica, definida per ella
mateixa com hereva de la tradició d’Unió de Rabassaries, que va actuar durant la Segona
República. Ràpidament van començar a reivindicar una millora en els preus i la recuperació
del control de les diferents organitzacions oficials agràries, com les Hermandades, les Cámaras
Oficiales Sindicales Agrarias 12 i algunes cooperatives. Francesc Ribas rememora com
va anar la creació de la UP: “Els pagesos ens n’havíem cansat, de les Hermandades Sindicales
de Labradores y Ganaderos, i vam ser capaços, una colla de gent diferent, de força comarques de
Catalunya, que sorgís la UP l’any 1974. Érem clandestins, anàvem a casa d’un, a casa d’un altre, a
casa del capellà, al Centre Catòlic... i allà fèiem assemblees i reunions, i dèiem que ja era hora de
fer un sindicat com cal, i no un sindicat vertical com les Hermandades. Un sindicat on nosaltres
manéssim i on nosaltres proposéssim. Això és el que vam aconseguir el 1974 en la clandestinitat,
que ens la jugàvem... i, mira, ara tenim un gran sindicat a Catalunya, que déu n’hi do les coses
que va fer i que fa.”
De la mateixa manera que a les ciutats, els aires de canvi en el món rural s’articulen a través
del teixit social i cultural. Francesc Ribas ho comenta: “En el naixement de la UP, hi van
jugar un paper molt important els centres catòlics i els centres culturals i populars de diferents
pobles. Un s’ho anava passant a l’altre, i així ens vam anar ajuntant gent. Fins que un dia es va dir:
«Trobem-nos en una casa de colònies de Montagut, al Penedès, i a veure si ens unim les diferents
comarques de Catalunya per fer un sindicat.» I així va ser. Allà vam començar a obrir els camins.
Per cert, el que va donar el nom va ser un d’aquí de la comarca, el Regalat de Castellbisbal, que
va dir: «Aquí el que hem de fer és la unió de tots els pagesos!» I vam dir: «Ja està, ja ho tenim,
Unió de Pagesos!»”
I de la mateixa manera que a ciutat, els nous moviments no representaven tots els estrats
socials del món rural català, però sí els petits i mitjans propietaris i empresaris que no volien
quedar al marge del desenvolupament econòmic del país: “La Unió va sortir de les bases dels
petits i mitjans empresaris. De les cases on treballava el pare, la mare i els germans. Aquesta va ser
68
12 Les Cámaras Oficiales Sindicales Agrarias (COSA) van ser creades l’any 1947, van substituir les Hermandades Sindicales
Provinciales de Labradores y Ganaderos (1944) i tenien funcions econòmiques assistencials, socials i de col·laboració
amb l’Estat.
Manifest fundacional de la Unió de Pagesos. Fons Unió de Pagesos.
69
no diguis blat...