No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
A més d’aquestes feines, la Roseta s’encarregava dels animals, de la masia i de portar els
nens a l’escola.
I continua explicant que, en aquella època, això d’anar a treballar per als altres ho feien
totes les jovenetes que podien per ajudar a casa: “Normalment s’encarregaven de l’hort, fins i
tot a la nit, que anàvem a buscar llegums amb les mans asgarrapades. No era la vida d’ara, no, era
molt diferent! Un dia normal a casa nostra era: et llevaves, anaves a cuidar les bèsties que tenies,
després anaves a casa i esmorzaves, perquè abans eren primer les bèsties que nosaltres! Després
fèiem foc i anàvem a buscar llenya. Si els homes eren fora, anàvem a portar-los l’esmorzar al camp.
Més tard els ajudàvem una estona, si podíem. I finalment tornàvem a arreglar les bèsties i a fer el
sopar...”
La Dolors, quan tenia estones lliures, anava a recollir te de roca i el venia per guanyar uns
diners extra, “anava a l’Ametlla a vendre’l. Cinc cèntims, un paquetet molt petit, i tardava tot un
dia per omplir un cistell. En un dia guanyava 2 rals. Al final del dia anava contenta a la mare a
ensenyar-li el que havia guanyat...”
Felicitat Baraldès és un exemple de com mentre l’home treballava al camp ella havia d’anar
a la fàbrica a treballar: “Treballava a la fàbrica fins que vaig tenir la filla. Quan va créixer llavors
vaig anar a fer botifarres a una masia. Les dones normalment cuidaven el bestiar, anaven a l’hort i
tenien cura que els homes tinguessin menjar per a tot el dia, les feines de casa...”
Es pot dir que el paper de la dona en aquell context va ser imprescindible per al manteniment
de les famílies. Des del punt de vista de treballadora agrària, però també com a gestora
de l’economia domèstica, i molt sovint de l’explotació, i com a cuidadora, especialment de
la mainada i les persones grans de la família. El paper de les dones al món rural va ser, i és,
transcendent. Francesc Ribas, recorda molt bé el rol de la seva mare: “Jo sempre havia vist
ma mare treballant. Al matí, a la plaça, venent les verdures, i a la tarda, al camp. Jo recordo que
la meva àvia ja ho feia, després la meva mare, i la meva dona també ha anat a la plaça a vendre
les verdures.”
A més, en Francesc recorda que l’aportació d’ingressos econòmics complementaris de la
seva mare era molt important per a la subsistència de la unitat familiar: “Durant els anys de
foscor, la dona va tenir un paper vital. Ma mare anava a vendre, anava a collir, però, a més, quan
arribava a casa i el pare desenganxava el carro, ella l’ajudava... anava a donar menjar als animals,
i els ous que feien les gallines els venia al mercat o entre el veïnat. Ella gestionava el blat de
moro que donava a les gallines per menjar. Tot això era importantíssim perquè ens autoabastíem
d’aliments.”
Quan li preguntem a la Roseta si es valorava la feina que feien de més les dones, ella respon:
“Què vols que se’ls valorés! No res, no es valorava! Hi havia cases de tot. No totes eren iguals. N’hi
havia moltes on la dona manava tant com l’home. De vegades, hi havia cases on manava més la
dona que l’home, però n’hi havia d’altres que havies de fer el que et deien i havies de passar per
allí, i prou. Però hi havia dones que ja es feien valdre, ja.”
L’educació i la sanitat van patir un retrocés important i en va minvar molt la qualitat, sobretot
al món rural. L’ensenyament obligatori era fins als 14 anys, però la majoria de joves
no arribaven a complir el període obligatori d’escolarització i la figura del metge només
existia a les grans ciutats i a les capitals comarcals.
50
Cal Carboner al Mas del Biscomè, anys 40. Arxiu Família Pinyol.
Parada de fruites i verdures instal·lada al carrer. Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Generalitat de Catalunya
(Segona República) autor no identificat.
Antiga escola d’Estach. Arxiu Fundació Món Rural.
51
no diguis blat...