Baixar el PDF - CECAM

cació inclou totes les obres de construcció, tant les d’edifi-
cació com les d’enginyeria civil, i cobreix totes les fases de
la seva vida de servei, incloent el seu projecte, l’execució i el
manteniment.
Les línies bàsiques que han inspirat el procés d’actualització
reglamentària han estat les següents:
• Enfocament prestacional, que s’alinea amb la tendència
establerta pel Codi Tècnic de l’Edificació.
• Incorporació del marcatge CE per a productes de cons-
trucció, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva
89/106/CEE, per a la lliure circulació de productes en l’àm-
bit comunitari.
• Adopció del format de seguretat de l’Eurocodi EN 1992-1-
1 “Estructures de formigó”.
• Ampliació de l’àmbit d’aplicació de la Instrucció als formi-
gons d’alta resistència, fins a 100 N/mm 2
.
• Incorporació a la Instrucció de nous formigons: formigons
reciclats, formigons lleugers, formigons de fibres, formi-
gons autocompactants i formigons no estructurals.
• Optimització de l’esforç de control, incidint en les compro-
vacions del projecte i de l’execució.
• Adopció de criteris de contribució a la sostenibilitat.
• Introducció de criteris per a l’estimació de la vida útil de les
estructures.
• Incorporació dels forjats contemplats fins ara en la Instruc-
ció EFHE-02.
• Incorporació d’articles dedicats expressament a tractar els
aspectes específics fonamentals d’elements prefabricats i
de ponts.
• Adaptació general a l’estat actual del coneixement sobre
estructures de formigó.
• Redacció clara i concisa, amb limitació de l’articulat a tex-
tos normatius, principis generals i a la particularització als
casos més freqüents i importants.
la innoVació en la tècnica reglamentÀria
PLANTEJAMENT GENErAL DE LA FuTurA EHE
Davant la crítica tradicional de l’efecte limitador que pot su-
posar la reglamentació a l’hora d’abordar solucions innova-
dores des del punt de vista tècnic, el projecte de la futura
Instrucció estableix, des del seu primer capítol, la seva voca-
ció prestacional, amb l’establiment de quins requisits bàsics
han de complir les estructures i la quantificació de les seves
exigències, de manera que sigui possible qualsevol solució o
procediment sempre que garanteixi el nivell de prestacions
establert.
En aquest sentit, la majoria de l’articulat de l’esborrany de
la nova Instrucció és tan sols un procediment que la CPH
considera el més convenient o adequat per aconseguir el
nivell esmentat, cosa que no implica que no puguin emprar-
se altres mètodes alternatius.
D’aquesta manera, es procura la coherència reglamentària
necessària amb altres reglamentacions vigents, entre les
quals, pel seu caràcter encara recent i innovador, cal des-
tacar el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat pel Reial
decret 314/2006, de 17 de març, amb el qual, a més, es vol
mantenir un paral·lelisme en la seva redacció que faciliti la
comprensió dels requisits i les seves exigències bàsiques.
Es perfecciona també així el plantejament que ja començava
a ser tradicional en el text dels articles 1r de les últimes Ins-
truccions de formigó, en les quals s’establia que l’autor del
projecte i la direcció d’obra “poden, sota la seva responsabi-
litat personal i amb la justificació prèvia que no es redueixen
els nivells de prestacions, emprar sistemes de càlcul, dispo-
sicions constructives, etc., diferents”.
D’altra banda, s’ha considerat la figura dels nous agents cre-
ats per la Llei d’ordenació de l’edificació, entre els quals cal
destacar la nova figura de les entitats de control de qualitat.
la resposta a noVes DemanDes socials
Des de la seva primera versió, apareguda el 1968, la Instruc-
ció de formigó ha constituït una referència tècnica indiscuti-
ble, fins i tot en el context internacional.
El mètode del moment límit (1968), el plantejament estadístic
d’un control de qualitat per al formigó (1973), l’aplicació del
mètode de bieles i tirants per a regions amb discontinuïtat o