Baixar el PDF - CECAM

- S’han modificat algunes fórmules corresponents a compro-
vacions en estats límit últims (torsió, punxonament, rasant
en juntes entre formigons…) i estats límit de servei (fissu-
ració i deformabilitat), per tal de tractar de resoldre dificul-
tats històriques d’interpretació o d’aplicació. En l’ELU de
vinclament, s’ha modificat l’expressió de l’esveltesa límit
inferior, que era un valor constant (λ=35), per introduir una
expressió molt més rigorosa, però fàcil d'aplicar, que con-
sidera la presència d'esforç axial, quantia d'armadures o
sol·licitacions de flexió del suport. D’aquesta manera, una
gran part dels suports actualment considerats “esvelts”, no
ho seran, i se’n simplificarà el càlcul.
- Cal esmentar els canvis realitzats en les quanties mínimes,
tant mecàniques com geomètriques. Les primeres es plan-
tegen formulant-les en funció de la resistència mitjana a
tracció del formigó, perquè responen a la capacitat míni-
ma que ha de tenir l’armadura per resistir la tracció alli-
berada pel formigó en fissurar, la qual depèn, òbviament,
de la resistència a tracció. Quant a les quanties mínimes
geomètriques, s’ha complementat la taula 42.3.5, amb la
introducció de les armadures mínimes en sabates i lloses
de fonamentació i amb la limitació de les armadures ho-
ritzontals en murs, que no augmenten a partir d’un ample
d’aquests de 50 cm, ja que es tracta de resoldre uns pro-
blemes de tensions de contorn, que no són proporcionals
a l’amplada del mur. Igualment es proposa una distribució
més racional de les armadures horitzontals en alçada.
- Finalment, és important esmentar que el tractament de la
seguretat adoptat, en coherència amb l’Eurocodi 2, manté,
i fins i tot incrementa, el nivell de seguretat, i redueix el
cost global de l’estructura. Això pot no semblar així, en
una anàlisi superficial, perquè:
• es redueixen els coeficients de seguretat de les accions
(γ fg =1,35 en lloc d’1,50 i γ fg =1,5 en lloc d’1,60 per a acci-
ons desfavorables permanents i variables, respectivament)
independentment del nivell de control de l’execució,
PLANTEJAMENT GENErAL DE LA FuTurA EHE
• es poden reduir els coeficients de minoració de resistèn-
cies (fins a 1,10 en l’acer y 1,35 en formigó, si es satisfan
una sèrie de requisits relatius a la producció, la manipula-
ció i la posada en obra d’aquests materials i a l’existència
de distintius de qualitat), i
• s’elimina el factor de cansament del formigó (encara que el
projectista pot adoptar un valor entre 0,85 i 1,0)
No obstant això, se sap que la seguretat no solament depèn
dels coeficients parcials, sinó també, i possiblement en més
gran mesura, del grau de rigor i adequació amb què es rea-
litza tot el procés estructural (projecte, materials, execució,
control, operació i manteniment). En aquest sentit, impulsar
el control de projecte i de l’execució, la inspecció i el man-
teniment, garantint la durabilitat al llarg de la vida útil, són
aspectes que redueixen enormement la dispersió de les vari-
ables aleatòries que afecten les sol·licitacions i la resposta i,
per tant, el grau d’incertesa. La futura Instrucció aposta per
un millor projecte i execució, basant-se en un control més
eficaç i en l’existència de distintius de qualitat per reduir la
dispersió. El resultat esperable és millorar la qualitat, reduir
la probabilitat d’error i, per tant, augmentar la seguretat, amb
un esforç econòmic menor però més ben orientat.
l’efecte De la instrucció com a tractor De
proJectes i+D+i
L’experiència de l’elaboració de les darreres versions de la
Instrucció de formigó, sota qualsevol de les seves accep-
cions (EH, EP o EHE), posa de manifest que els treballs
d’elaboració reglamentària acostumen a desencadenar la
realització de projectes i estudis de recerca que, des d’ini-
ciatives públiques o privades, permeten posar a disposició
de l’activitat reglamentària nous avenços en el coneixement.
L’elaboració del projecte de futura EHE ha estat un notable
exemple d’aquest efecte, i són molt nombrosos els treballs
que s’han posat en marxa animats per la circumstància dels
treballs de revisió reglamentària.
Entre tots aquests, cal destacar per la seva singularitat i
importància l’estudi desenvolupat per a l’anàlisi de la pos-
sibilitat de la utilització de la proveta cúbica per al control
del formigó. Aquest estudi va ser elaborat com a resultat de
la cooperació amb les Administracions autonòmiques, en