Baixar el PDF - CECAM

quasi amb tota seguretat, el menor percentatge continuarà
sent atribuïble a orígens en els materials de construcció.
D’altra banda, el control s’ha centrat tradicionalment en els
materials, amb especial èmfasi en els assajos de provetes
de formigó.
Algunes dades disponibles actualment posen de manifest
que, per exemple, a la Comunitat Valenciana, es van fabricar
més d’1.000.000 de provetes durant l’any 2006. L’extrapo-
lació de les dites xifres a tot el territori espanyol faria un total
entorn dels sis milions i mig de provetes de formigó a l’any.
L’assaig d’aquestes provetes comporta el consum de més de
900 tones de sofre a l’any, amb una generació de residus
contaminats amb aquest element de vuitanta mil tones apro-
ximadament, procedents de les restes de les provetes.
Les xifres anteriors, clarament desorbitades, posen en relleu
la necessitat optimitzar l’“esforç” de control, reenfocant-lo
cap als aspectes que puguin ser més rellevants per evitar
futures patologies durant la vida de servei. Però això s’han
d’efectuar i mantenir, com no pot ser d’una altra manera,
les condicions de seguretat per a l’usuari de les estructures.
Per a això, els distintius de qualitat s’han consolidat en els
darrers anys com una eina que permet desenvolupar una
estratègia prou garant de la consecució d’aquests objectius.
D’altra banda, des de diversos àmbits s’ha posat un èmfasi
important en la necessitat de reenfocar el control de mane-
ra que les responsabilitats que comporta per a la Direcció
Facultativa es refereixin exclusivament als productes que re-
alment es reben a l’obra i no a altres materials o productes
components que hi ha en instal·lacions industrials alienes
a aquesta (centrals de formigó preparat, tallers de ferralla
externs o instal·lacions de prefabricació fora de l’obra, etc.).
És per això que, evidentment sense oblidar la resta dels pro-
ductes, el projecte de la nova Instrucció s’enfoca bàsicament
cap al control del formigó, les armadures passives i els ele-
ments prefabricats, entenent que són només aquests els que
arriben normalment a una obra de característiques conven-
cionals. I això sense oblidar la necessitat de garantir davant
la Direcció Facultativa la traçabilitat dels diferents productes
emprats.
PLANTEJAMENT GENErAL DE LA FuTurA EHE
1
els Distintius De qualitat com a eina De Valor
afegit i garantia per a l’usuari
La Instrucció de formigó estructural (EHE) actualment vigent
ha consolidat des de l’any 1998 la figura dels distintius de
qualitat per a diferents productes inclosos en el seu àmbit.
A més, partint de la seva consideració com a iniciatives em-
presarials per dotar-se d’esquemes voluntaris de garantia
de qualitat certificats per una tercera part independent, sor-
geix paral·lelament la necessitat de discriminació entre els
distintius de qualitat que realment aporten un valor afegit
per a l’usuari respecte d’aquells que són meres operacions
comercials. Per a això, a l’efecte de la futura Instrucció, es
manté la figura del reconeixement oficial per part de les Ad-
ministracions Públiques amb competències en l’àmbit de la
construcció.
En aquesta línia, la futura Instrucció preveu una sèrie de
consideracions especials per a aquells productes que esti-
guin en possessió d’un distintiu de qualitat. Entre aquestes
consideracions, cal destacar que, en alguns casos, permet:
• L’eliminació d’assajos en recepció, com en el cas de les
armadures elaborades.
• L’aplicació de criteris d’identificació, com en el cas del
formigó.
• L’aplicació de coeficients de ponderació reduïts per als ma-
terials, com en el cas de l’acer o en el del formigó emprat
en elements prefabricats.
• L’aplicació de majors tensions de tesat.
• L’aplicació de longituds menors de transferència del pretesat.
D’altra banda, l’experiència acumulada durant el període de
vigència de l’actual Instrucció, ha aconsellat l’establiment
d’uns criteris mínims per al reconeixement oficial dels dis-
tintius de qualitat, de manera que pugui dotar-se el siste-
ma d’absoluta transparència i garantia per als usuaris. En
aquesta línia, la futura Instrucció inclou un Annex en què
s’estableixen les exigències mínimes que qualsevol Admi-
nistració competent ha de preveure per efectuar l’esmentat
reconeixement.