Baixar el PDF - CECAM

More documents

Recommendations

Info

l’àmbit de la que abans s’anomenava Comissió Tècnica per a la Qualitat de l’Edificació (CTCE). Han participat en els tre- balls laboratoris de control de tretze comunitats autònomes, coordinades per les seves respectives Administracions, de conformitat amb una pauta de procediment consensuada prèviament, cosa que representa probablement el principal estudi mai realitzat a Espanya en l’àmbit del formigó. Altres exemples notables d’investigacions relacionades amb l’elaboració de la Instrucció, poden ser els següents: (Foto 6) • Estudi per a la utilització de formigons reciclats (CEDEX, Universitat Politècnica de Madrid, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de La Corunya, Universitat de Cantàbria, LOEMCO). • Estudi sobre la influència dels fins en els àrids calcaris de la Comunitat Valenciana (AIDICO, Generalitat Valenciana). • Estudi sobre les propietats mecàniques del formigó autocompactant (IECA, Universitat Politècnica de Madrid). • Estudi teòric i experimental de les deformacions diferides i de la resistència a esforç tallant d’elements estructurals armats i pretesats de formigó autocompactant (Universitat Politècnica de Catalunya) • Criteris de projecte de formigons d’alta resistència (Univer- sitat Politècnica de Catalunya, ACHE) PLANTEJAMENT GENErAL DE LA FuTurA EHE foto 6. Assaig de resistència a tallant de bigues pretensades de formigó d’alta resistència autocompactant. • Estudi sobre el tallant en forjats amb gelosia bàsica execu- tats in situ (Universitat Politècnica de Catalunya, CELSA). 0 • Estudi per a la caracterització de l’acer subministrat en rot- lle (Ministeri de Foment, AIDICO, CEDEX, ANIFER, UPC). • Estudi sobre les condicions de durabilitat de formigons emprats en prefabricació (ANDECE, Institut Eduardo Torroja de Ciències de la Construcció, INTEMAC). • Desenvolupament d’aplicacions específiques de software per a l’avaluació dels nous criteris de contribució de l’es- tructura a la sostenibilitat (LABEIN, Universitat Politècnica de Catalunya). • Estudi per al desenvolupament de nous criteris d’acceptació en el formigó (IECA, Universitat Politècnica de Cartagena) • Adaptació de l’assaig de doble punxonament per a formigons reforçats amb fibres metàl·liques (Assaig Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya) les noVes tecnologies en la futura instrucció El projecte preveu la incorporació de les noves tecnologies a la pràctica habitual de les activitats relacionades amb el projecte, l’execució i el control de les estructures de formigó. Per a això, habilita la possibilitat d’utilitzar documentació en format electrònic i procediments de signatura electrònica, fo- mentant l’accés a informacions per Internet i recomanant la utilització de formats d’intercanvi de dades, com els desen- volupats per la Generalitat Valenciana i AIDICO en el projecte FIDE per a l’àmbit de l’edificació. la necessitat D’optimitZar l’esforç De control Les dades disponibles fins al moment a Espanya sobre els orígens de les patologies que apareixen a les estructures de formigó són molt escasses. La recerca més coneguda en aquest aspecte sobre l’origen de les patologies a Espanya en l’àmbit de les estructures de formigó va ser elaborada fa ja temps per l’Associació Cientificotècnica del Formigó Estruc- tural i revelava que, mentre que el 48% d’aquestes té origen en el projecte o el 28% el té en la fase d’execució, només el 14% procedeix dels materials. És molt probable que aquestes xifres s’hagin pogut modificar d’alguna manera, però
quasi amb tota seguretat, el menor percentatge continuarà sent atribuïble a orígens en els materials de construcció. D’altra banda, el control s’ha centrat tradicionalment en els materials, amb especial èmfasi en els assajos de provetes de formigó. Algunes dades disponibles actualment posen de manifest que, per exemple, a la Comunitat Valenciana, es van fabricar més d’1.000.000 de provetes durant l’any 2006. L’extrapo- lació de les dites xifres a tot el territori espanyol faria un total entorn dels sis milions i mig de provetes de formigó a l’any. L’assaig d’aquestes provetes comporta el consum de més de 900 tones de sofre a l’any, amb una generació de residus contaminats amb aquest element de vuitanta mil tones apro- ximadament, procedents de les restes de les provetes. Les xifres anteriors, clarament desorbitades, posen en relleu la necessitat optimitzar l’“esforç” de control, reenfocant-lo cap als aspectes que puguin ser més rellevants per evitar futures patologies durant la vida de servei. Però això s’han d’efectuar i mantenir, com no pot ser d’una altra manera, les condicions de seguretat per a l’usuari de les estructures. Per a això, els distintius de qualitat s’han consolidat en els darrers anys com una eina que permet desenvolupar una estratègia prou garant de la consecució d’aquests objectius. D’altra banda, des de diversos àmbits s’ha posat un èmfasi important en la necessitat de reenfocar el control de manera que les responsabilitats que comporta per a la Direcció Facultativa es refereixin exclusivament als productes que realment es reben a l’obra i no a altres materials o productes components que hi ha en instal·lacions industrials alienes a aquesta (centrals de formigó preparat, tallers de ferralla externs o instal·lacions de prefabricació fora de l’obra, etc.). És per això que, evidentment sense oblidar la resta dels productes, el projecte de la nova Instrucció s’enfoca bàsicament cap al control del formigó, les armadures passives i els elements prefabricats, entenent que són només aquests els que arriben normalment a una obra de característiques conven- cionals. I això sense oblidar la necessitat de garantir davant la Direcció Facultativa la traçabilitat dels diferents productes emprats. PLANTEJAMENT GENErAL DE LA FuTurA EHE 1 els Distintius De qualitat com a eina De Valor afegit i garantia per a l’usuari La Instrucció de formigó estructural (EHE) actualment vigent ha consolidat des de l’any 1998 la figura dels distintius de qualitat per a diferents productes inclosos en el seu àmbit. A més, partint de la seva consideració com a iniciatives em- presarials per dotar-se d’esquemes voluntaris de garantia de qualitat certificats per una tercera part independent, sor- geix paral·lelament la necessitat de discriminació entre els distintius de qualitat que realment aporten un valor afegit per a l’usuari respecte d’aquells que són meres operacions comercials. Per a això, a l’efecte de la futura Instrucció, es manté la figura del reconeixement oficial per part de les Ad- ministracions Públiques amb competències en l’àmbit de la construcció. En aquesta línia, la futura Instrucció preveu una sèrie de consideracions especials per a aquells productes que esti- guin en possessió d’un distintiu de qualitat. Entre aquestes consideracions, cal destacar que, en alguns casos, permet: • L’eliminació d’assajos en recepció, com en el cas de les armadures elaborades. • L’aplicació de criteris d’identificació, com en el cas del formigó. • L’aplicació de coeficients de ponderació reduïts per als materials, com en el cas de l’acer o en el del formigó emprat en elements prefabricats. • L’aplicació de majors tensions de tesat. • L’aplicació de longituds menors de transferència del pretesat. D’altra banda, l’experiència acumulada durant el període de vigència de l’actual Instrucció, ha aconsellat l’establiment d’uns criteris mínims per al reconeixement oficial dels distintius de qualitat, de manera que pugui dotar-se el siste- ma d’absoluta transparència i garantia per als usuaris. En aquesta línia, la futura Instrucció inclou un Annex en què s’estableixen les exigències mínimes que qualsevol Admi- nistració competent ha de preveure per efectuar l’esmentat reconeixement.
Page 1 and 2: Núm. 9 Núm. 9 • gener 2008 REVI
Page 3 and 4: nivell 9 2 5 14 21 25 34 42 54 61 6
Page 5 and 6: En xifres, el cost global és de 8.
Page 7 and 8: 1 presentació TErCEr CONGrÉS NACI
Page 9 and 10: Els tres Comitès van quedar config
Page 11 and 12: TErCEr CONGrÉS NACIONAL D’ENGINY
Page 13 and 14: • Models mecànics per valorar la
Page 15 and 16: Imatge d’una de les sessions tèc
Page 17 and 18: Per a la protecció contra el sorol
Page 19 and 20: eceptor emissor nbe ca-88 usuari mi
Page 21 and 22: ecomanacions per a proJectar i cons
Page 23 and 24: El nou Reglament d’Instal·lacion
Page 25 and 26: • Justificació que les solucions
Page 27 and 28: 1. introDucció. la mecÀnica De ro
Page 29 and 30: σ σ σ p σ p σ r σ σ p 3. Det
Page 31 and 32: Pel que fa al mòdul de deformació
Page 33 and 34: Prèviament caldrà preparar la pro
Page 35 and 36: Considerant que les roques, als est
Page 37 and 38: A causa de tot això, alguns articl
Page 39 and 40: Taules 2 Granulometria Contingut de
Page 41 and 42: Assaig Marshall. El disseny de les
Page 43 and 44: Compactadora Marshall. Les marques
Page 45 and 46: cació inclou totes les obres de co
Page 47 and 48: amb anterioritat, no s’havien int
Page 49 and 50: a l’elaboració de les armadures
Page 51: - S’han modificat algunes fórmul
Page 55 and 56: l’any 2005 la facturació dels se
Page 57 and 58: Fins a la publicació del CTE sempr
Page 59 and 60: Prova d’estanquitat en coberta pl
Page 61 and 62: Prova d’estanquitat en façana. S
Page 63 and 64: 7 44,3 Alt 8 9 Molt alt PrEsENTACI
Page 65 and 66: • Sectorials i d’entorn, amb pr
Page 67 and 68: p22 L’Institut Cerdà està presi
Page 69 and 70: nueva construcción, apostando por
Page 71 and 72: las estrategias de mitigación del
Page 73 and 74: • Aislamiento acústico al ruido
Page 75 and 76: Comunidades Autónomas y de los ayu
Page 77 and 78: permitirá evaluar su comportamient
Page 79 and 80: módulo de deformación tangencial
Page 81 and 82: - Resistencia a la fisuración tér
Page 83 and 84: esponsabilidad y previa justificaci
Page 85 and 86: solo la cuantía volumétrica de ar
Page 87 and 88: En este contexto se enmarcan las nu
Page 89: El pasado 7 de noviembre tuvo lugar
Page 92: Celrà Pol. Industrial - C. Pirineu

Baixar el PDF - CECAM

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?