Baixar el PDF - CECAM

foto 5. Forjat unidireccional amb armadura bàsica en
gelosia, construit in situ.
entre aquests formigons i els formigons convencionals.
Així, s’han reformulat les expressions que relacionen les
diverses característiques del formigó (f c , E c , f ct , fluència,
retracció…), s’han adaptat expressions per a la resistèn-
cia a tallant, tenint en compte que la fractura de l’HAR és
més neta i mobilitza menys fricció entre cares de fissures,
s’han desenvolupat nous mètodes de càlcul de fletxes di-
ferides, s’han adaptat els diagrames de càlcul en ruptura
i els dominis de deformació, s’ha modificat el diagrama
tensió-deformació que cal utilitzar per al càlcul no lineal i
s’han reformulat les expressions de les quanties mecàni-
ques mínimes en funció de la resistència a tracció, de qui
en realitat depenen, que evoluciona menys que proporcio-
nalment amb la resistència a compressió.
PLANTEJAMENT GENErAL DE LA FuTurA EHE
- La inclusió dels forjats unidireccionals ha obligat a revisar
a fons el càlcul a tallant, i a estructurar-lo de manera que
sigui vàlid per a forjats i altres elements (eliminant així la
incoherència existent entre l’EFHE i l’EHE). El tractament
plantejat és, doncs, general per a peces simples i com-
postes, prefabricades o construïdes in situ, armades i/o
pretesades, amb zones fissurades o no per flexió, de for-
migons convencionals o d’alta resistència. S’ha tractat de
resoldre el problema del tallant en peces sense armadura
transversal, amb baixes quanties d’armadura longitudinal,
proporcionant un valor de V u2 mínim, s’han millorat alguns
aspectes, com ara la influència de l’axil en la resistència a
tallant V u1 , la Influència de la quantia longitudinal quan hi
ha pretesat ρ=(As+Ap)/bd, el valor a adoptar del braç me-
cànic quan hi ha esforç axial o en seccions circulars, la se-
paració d’armadures en sentit longitudinal o transversal, i
s’ha obert un camí de gran interès per a la consideració del
disseny integrat de seccions sota sol·licitacions combina-
des, tenint en compte la influència de la presència d’altres
esforços, com flexió, torsor i axial en la capacitat resistent a
tallant-tracció V u2 , a través de l’angle d’inclinació de les bi-
eles, en la línia del que ja va iniciar la normativa canadenca.
- La utilització d’acers d’alta ductilitat permet considerar
majors redistribucions d’esforços en estructures hiperes-
tàtiques, la qual cosa es té en compte expressant el grau
de redistribució com una funció lineal de la profunditat de
la fibra neutra en ruptura, x/d, a la secció crítica. Com-
plementant aquest plantejament, es proposa en l’Annex 7
“Càlcul simplificat de seccions en estat límit últim d’esgo-
tament sota tensions normals”, una metodologia molt sen-
zilla per dimensionar l’armadura de seccions rectangulars
per resistir una sol·licitació de flexocompressió amb un
nivell de ductilitat mínim (és a dir un valor d’x/d prefixat).
- L’efecte del confinament del formigó, essencial per al dis-
seny sísmic o per avaluar la resistència de suports o bieles
de compressió helicoïdals es tracta de manera conforme
amb les formulacions de l’Eurocodi sismoresistent, que té
en compte no només la quantia volumètrica d’armadura
transversal, sinó també la seva eficàcia (forma dels es-
treps), la seva separació longitudinal i fins i tot el tipus de
formigó.
- L’annex 10 “Requisits especials recomanats per a es-
tructures sotmeses a accions sísmiques”, amplia i
millora l’existent, i introdueix alguns conceptes bàsics
sobre disseny sismoresistent. Així mateix planteja els
principis fonamentals del disseny per capacitat (l’adop-
tat als països més avançats en aquest tema) i proposa
disposicions d’armat per a elements usuals en zones
sísmiques no previstos en la instrucció actual, com les
pantalles acoblades i altres.