concurs foto i relat NUEVO.indd - ETC

Concurs de relats i fotografi es 2007 d’estudiants d’intercamvi
Quebra-costas
Heura Llaquet
Dong, dong, dong…Les vuit menys deu. És el rellotge de la torre
de la facultat de Dret, despertant els estudiants més endarrerits.
A les vuit comencen les classes. Ningú arribarà abans d’un quart
de nou, cal respectar el marge del quart d’hora acadèmic. Serà a les dues de
la tarda si avui és dimecres, ahir va haver festa de qualsevol facultat i ets Erasmus
en aquesta ciutat.
Surto de casa i enfi lo el meu carrer, la Rua Quebra-Costas. S’anomena
així perquè quan plou, el terra empedrat i desnivellat es converteix en un perill
i és fàcil relliscar i trencar-te l’esquena. Quebra-Costas. Si caus diuen que et
casaràs a Coimbra i acabaràs la carrera un any més tard. Puja des del riu fi ns
a la Universitat, passant per Sé Velha; lloc on es troba el bar que marca el principi
de les nostres vides en comú, el perquè cadascú va decidir deixar la seva
ciutat i venir aquí: millorar el currículum, aprendre una llengua, deixar enrere
una mala època, canviar de clima, conèixer gent diferent o començar una nova
vida.
Café, garoto, pingado, meia de leite o galão i tanmateix costa entremig
de tants tipus diferents trobar el punt del nostre tallat. Aquesta tarda l’associació
acadèmica està buida però em trobo amb les dues italianes. El cambrer és un
home gran, de vista cansada, ulleres gruixudes i gestos reposats que ens mira i
sospira: “La truco cada diumenge, a la meva amiga. Treballa a Madrid, ens vam
conèixer ja fa molts anys quan estudiàvem aquí. Eren altres temps, sabeu?
Molts menys estudiants, molt més fàcil conèixer a tothom. Eren festes, dinars
on cadascú feia el seu plat, música....” I conclou amb malenconia: “Eren altres
temps”. Nosaltres assentim, però mirant a les dues noies italianes discrepo. Fa
poc vam fer el nostre sopar internacional i tot i que la seva pasta estava boníssima
la recepta més dolça van ser els brigadeiros brasilers.
Al cap d’un parell de dies ens trobem un altre cop davant de la casa dels
brasilers, dels balcons pengen les banderes grogues, blaves i verdes, avui hi
ha festa d’inauguració del pis. Seguint el que acabarà sent una moda, cadascú
porta alguna cosa de beguda i el menjar el posen els del pis. Xerrant, xerrant
els brasilers m’expliquen que van a Barcelona per Setmana Santa. Què poden
veure, on han d’anar i on no, és la nostra conversa per més d’una hora. A la
paret penja un mural amb frases escrites en diferents idiomes; el petit menjador
acull a més de quaranta persones, que parlen en el que intenta ser portuguès,
beuen, fan fotos i riuen.
La nit passa alegrament, la vista es distreu enmig de les cares de nois
11