Servei d’acollida d’estudiants estrangers 18 Foto: Mireia Sanz Estapé
Concurs de <strong>relat</strong>s i <strong>foto</strong>grafi es 2007 d’estudiants d’intercamvi El cel de Christiania Natalia Cerezo Avui em ve de gust explicar-vos una bonica història, que va passar de debò, en un país molt i molt llunyà, ple de neu i sacsejat per vents despietats. Els protagonistes d’aquest conte són un elefant que muntava en una bicicleta blava de muntanya anomenada Moshé i un corb que no sabia volar però que sí que sabia anar en bicicleta, una negra i preciosa amb una cistelleta anomenada Ittadakimas. Els dos havien trobat un paradís en un barri tranquil de la ciutat de les neus. Aquell barri no tenia ni llum elèctrica i els carrers no eren asfaltats, i era ple d’arbres i hi havia un canal que el travessava on hi brillaven les estrelles de nit. Cada dia, doncs, anaven cap a Christiania, que era com s’anomenava el barri, i fumaven i reien. Una tarda van emborratxar-se amb unes amigues seves, una papallona que tenia por de si mateixa i una gata elegant que portava tota la vida amb el seu xicot de la infància. Cap al tard, a les dues de la matinada, l’elefant va dirli al corb si volia marxar cap a Christiania, a buscar quelcom per fumar-se. El corb va dir que si i, encara embafats per l’alcohol, van enfi lar cap al barri amb les bicis. Quan van arribar, hi havia redada. La politi patrullava per arreu i no es podia fer res de res. Però l’elefant i el corb van preguntar-li a un Christiani si podien aconseguir alguna cosa i el personatge es va fer amic seu i va començar a contar rondalles amb veu rogallosa. Més tard, va dur-los a un bar i, fi nalment, els va aconseguir allò que volien amb tan delit. Després, l’elefant i el corb van anar a mirar les estrelles (i en van veure una que era fugaç) des d’una pedra en forma de fl autí d’un sol forat, i van anar a passejar pels caminets foscos i a mirar el cel des d’un pont al bell mig del canal. Després, va tornar a casa, envoltats d’un núvol de felicitat amb olor de maria. Però el temps els va cridar cap a casa seva, al sud, i encara que també se l’estimaven, enyoraven molt els carrers i la gent de Christiania. I encara avui, quan miren el cel ennuvolat i ataronjat del capvespre, pensen en el cel net i ple d’estrelles de Christiania, i encara tenen més ganes de tornar a trepitjar el terra humit i a fer rodar les bicicletes sobre l’empedrat de la terra que estimen. 19
Change language