Servei d’acollida d’estudiants estrangers estirando poco a poco. Si no huía ahora, sería demasiado tarde. No me molesté en ponerme el chándal y los tenis viejos. Dejé el arroz enfriándose encima de la mesa; me dejé hasta las llaves de casa. Simplemente salí corriendo del piso, y mis pies me llevaron automáticamente por el camino de siempre. Me detuve, como siempre, junto al castillo, y cuando miré el paisaje me sentí sofocada. Ahora veía el camino polvoso, lleno de mierdas de perro y basura, el campo cubierto de desperdicios, asfi xiado por los bloques de pisos cada vez más cercanos. Sentí de repente que todo aquello me amenazaba con la existencia monótona de los suburbios; niños en cochecitos, pisos demasiado caros, parques infantiles diminutos, supermercados, coche nuevo, declaraciones de la renta. Estar para siempre viviendo en el pequeño mundo en el valle detrás de Barcelona, de nuevo atrapada por el horizonte. 6
Concurs de <strong>relat</strong>s i <strong>foto</strong>grafies 2007 d’estudiants d’intercamvi Relat guanyador en català Thanks Utrecht Món Sanromà Moncunill A Utrecht o a on sigui. Tu hi vas i coneixes gent que es perdran o seran amics teus per tota la vida, potser trobes la teva mitja taronja! Els francesos que no s’organitzen, els italians que no parlen anglès, els finlandesos perduts, els belgues tontets, els americans guapos, la moldava pija, les austríaques pesades, els espanyols fiesteros, els anglesos pirats,... I evidentment, els holandesos amables. Aprecies el clima català, i un amic anomenat sol que trobaves a faltar i que a Holanda no es deixa veure durant mesos. Aprens idiomes que faràs servir, altres que potser no, coneixes nova música que t’encanta, diferents autors, diferents pel•lícules... Quan tornes a visitar Catalunya ets el centre d’atenció, entens a tothom que passa pel carrer, la iaia cuina per tu (Ai el menjar i l’horrible Dutch lunch!...), les galetes no tenen gust a mantega, el pa no es tot de motlle, no has d’anar a comprar cada dos per tres, poses la roba a un cove i màgicament apareix neta, planxada i plegada al teu armari. T’enfrontes al funcionament d’una universitat diferent, descobreixes com s’imprimeix, t’adones que potser l’Autònoma no està tan malament, intentes comprar un llibre però necessites targeta Chip, intentes comprar targeta Chip però necessites targeta holandesa, intentes aconseguir una targeta holandesa però necessites un appointment, intentes aconseguir un appontment i et diuen que vinguis la setmana següent... Total, que li acabes demanant el llibre al company de classe. Arribes a classe, primer ets l’estrany, ningú et diu res, després passes a ser el popular, t’adones que parles un anglès de merda, intentes aprovar assignatures impossibles, n’aproves d’altres amb bona nota per art de màgia, estudies, estudies?, t’adones que ets intel•ligent, t’estàs mesos de relax, t’acabes aprenent de memòria el funcionament de la biblioteca. Lluites per aconseguir una habitació digna, t’estafen, intentes decorar-la bé, durant mesos no la trepitges, mai sopes a casa teva, aprens a no gastar, t’adones de qui tens i qui no tens a Barcelona, trobes a faltar els teus, et fas fort, busques una feina, no la trobes, la trobes. Aprens a passar el temps d’una altra manera, no tens televisió, surts sempre, sempre és sempre, aprens que és una festa, surts de casa a les 8 7