concurs foto i relat NUEVO.indd - ETC

More documents

Recommendations

Info

Servei d’acollida d’estudiants estrangers ―Sí. Que no em voldries a casa teva? ―Tots tres? Deixa que m’ho pensi... ―Ah, ja ho sé! – l’interrompé el jove – Són dos bitllets per anar-nos-en a la nostra illa. ―Em sembla que no els venen aquests. ―Llàstima. ―Espavila’t a endevinar-ho, que he de pujar les escales – digué la noia. ―Deu ser aquell. No? ―Què? – preguntà ella. ―Deu ser aquell, el teu avió. És com un elefant blanc. ―Jo n’he vistos molts, d’elefants blancs, i no s’hi assembla. ―Ah! Ara sí que ho sé: a dins hi ha una foto d’un elefant blanc – rigué el jove. ―Calent, calent – cantarellejà la noia. L’home cara-roig engolí l’últim glop de cervesa, s’aixecà catxassudament i marxà. L’home uniformat de verd es dirigí a la seva taula amb una baieta humida a les mans. ―Així que és una fotografia, eh? – preguntà el jove ―Calent, calent – continuà ella. ―Una fotografia, nostra. Ja ho endevinat, no? ―Em sembla que no n’hi ha prou. ―Deixa’m pensar... – féu ell. ―Ui, ara sí que veig que no acabarem mai. ―És de quan vam visitar els Kew Gardens? – provà el jove. ―No – contestà la noia. ―Al New Globe, amb la colla? ―Tampoc – digué ella. ―Amb la Reina prenent un te? Com vols que ho encerti? Ella rigué de bona gana. Li allargà el braç. ―No te l’has guanyat, però la pots obrir. És per a tu. Ell l’agafà i l’examinà uns segons abans d’obrir-lo. L’olorà. Féu sortir la foto poc a poc, fent-la fregar suaument amb el sobre, sense deixar de mirar la noia als ulls. Ella llegí la inscripció que anava descobrint-se al revers: “I will always...”. El jove esbatanà els ulls davant de la imatge. Mirà als voltants. La mirà a ella. Ella es mossegà un llavi i li tornà la mirada. ―Quan...? – preguntà ell. ―Diguem que tenia un as amagat – respongué la noia. ―És... ―T’agrada? ―És impressionant. És... som tu i jo. No podré deixar de mirar-la. 16
Concurs de relats i fotografies 2007 d’estudiants d’intercamvi ―T’agrada? ―És un regal preciós. Sempre et recordaré. Es besaren. Quedaren abraçats sobre la taula. Els gots de cafè vessaren, espremuts, les últimes gotes. Pels altaveus repetien als passatgers amb destinació a Amsterdam que embarquessin. S’aixecaren i ell agafà la maleta roja. ―Ens veurem, eh? – digué el jove. Les gotes de cafè formaven ara una taca negra al mig de la taula. ―Escolta – continuà ell – podré fer un conte de tot això? ―Si no ho expliques tot, sí. Parla dels elefants blancs, si vols – digué rient. S’allunyaren ràpidament de l’establiment. El rellotge marcava les dotze. L’home uniformat de verd recollí els gots i arrugà un bloc de papers d’un blanc artificial on hi llegí el títol “I: Un bocí de realitat”. Passà la baieta humida damunt la taca negra i desaparegué rere una porta. 17 Foto: Anna Torrents Bedoya
Page 1 and 2: Pròleg Concurs de relats i fotogra
Page 3 and 4: Concurs de relats i fotografi es 20
Page 5 and 6: Concurs de relats i fotografies 200
Page 15: Concurs de relats i fotografi es 20

concurs foto i relat NUEVO.indd - ETC

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?