Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida
Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida
Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
F e s t a M a j o r / G E L I D A 2 0 0 3<br />
Sortida <strong>de</strong> missa un diumenge cap als anys vint <strong>de</strong>l segle<br />
passat. Es pot observar la indumentària <strong>de</strong>ls geli<strong>de</strong>ncs d’aleshores.<br />
Arxiu ECM<br />
Possiblement el conductor d’aquest cotxe és l’home <strong>de</strong><br />
negocis i escriptor Alexandre Font i Pla, que posseí un <strong>de</strong>ls<br />
primers cotxes que es veieren a <strong>Gelida</strong> i que el 1928 construí<br />
el Casal Font a la Coma (actual residència geriàtrica). La<br />
postal és <strong>de</strong>ls volts <strong>de</strong>l 1909, any en què es construí l’actual<br />
carretera <strong>de</strong> Martorell a Sant Sadurní. Arxiu ECM<br />
«tirar l’aigua al bon vi»,<br />
diguessin d’ell que era<br />
persona rara i maniàtica.<br />
Quin <strong>de</strong>scobriment!<br />
Lleus imperfeccions que<br />
suren en tots els estrats<br />
socials. Qui està lliure<br />
d’alguna raresa? L’única<br />
que puc constatar <strong>de</strong>l<br />
farmacèutic és la <strong>de</strong> ferte<br />
glatir per donar-te llaminadures<br />
medicinals<br />
<strong>de</strong> colors i sabors diferents<br />
com menta,espígol,eucaliptus,etc.<br />
El<br />
cerimonial començava<br />
així: m’estirava el nas,<br />
tapant-lo amb dos dits,<br />
alçat el cap em posava a<br />
la boca una dragea que<br />
no veia. Mentre l’assaboria,m’observava<br />
amb<br />
<strong>de</strong>teniment la cara per si<br />
<strong>de</strong>scobria algun tic dis-<br />
76<br />
plicent <strong>de</strong>l tast. Mai no<br />
en va trobar,ja que m’agradaven<br />
d’allò més.<br />
Finalment,em regalava<br />
un grapa<strong>de</strong>t <strong>de</strong> pastilles<br />
per llepar o mastegar<br />
dient: «Té,per a la tos i<br />
fer camí!». Possiblement<br />
les pastilles eren elabora<strong>de</strong>s<br />
per l’apotecari i no<br />
per un laboratori aliè. Es<br />
valia <strong>de</strong> mi o d’altri per<br />
fer experiments? No ho<br />
sé pas!<br />
Tot i amb això,he <strong>de</strong><br />
dir que la cavallerositat<br />
<strong>de</strong>l Sr. Mallat que tant<br />
ostentava fou titllada<br />
d’aparatosa quan va<br />
saber-se públicament<br />
que negava el medicament<br />
si no pagaves al<br />
comptat rabiós. Amb<br />
aquest lamentable procedir<br />
anava adquirint<br />
fama <strong>de</strong> jueu.<br />
Els nens escolars que<br />
vivíem als afores no portàvem<br />
cap cèntim a<br />
sobre. Quan havíem <strong>de</strong><br />
comprar-nos un llonguet<br />
i una presa <strong>de</strong><br />
xocolata per berenar<br />
(cosa no gaire sovint)<br />
com a màxim ens posaven<br />
15 o 20 cèntims en<br />
un nus fet a la punta <strong>de</strong>l<br />
mocador perquè no els<br />
perdéssim.<br />
Les Paüles (1)<br />
Les famílies pobres<br />
afligi<strong>de</strong>s per la dissort i<br />
manca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> recursos<br />
materials eren socorregu<strong>de</strong>s<br />
per la beneficència<br />
municipal,i aquesta<br />
sufragava bona part <strong>de</strong><br />
les necessitats permanents<br />
o transitòries. No<br />
era suficient,i per això,<br />
l’ajuda més directa,<br />
dinàmica,humana i eficaç,l’exercia<br />
sense burocràcia<br />
una associació<br />
parroquial <strong>de</strong> senyores<br />
filantròpiques afilia<strong>de</strong>s<br />
a la congregació seglar<br />
<strong>de</strong> l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong> Sant Vicenç<br />
<strong>de</strong> Paül (dites: Conferències<br />
<strong>de</strong> Sant Vicenç<br />
<strong>de</strong> Paül). Aquestes senyores<br />
<strong>de</strong> cert estatus<br />
social eren (en tercera<br />
persona) nomena<strong>de</strong>s<br />
afectuosament «les Paüles».<br />
Les mullers <strong>de</strong>l<br />
metge i farmacèutic<br />
també en formaven<br />
part. Per últim,<strong>de</strong>stacar<br />
un «flaix» o visió <strong>de</strong>l dia<br />
que «s’exhibien» amb<br />
davantal <strong>de</strong> pitet blanc i<br />
sobre el pit la medalla<br />
<strong>de</strong> congregants sostinguda<br />
amb una cinta vermella<br />
penjada al coll,<br />
repartint a cullerots l’escu<strong>de</strong>lla<br />
en la típica festa<br />
<strong>de</strong> Santa Llúcia.<br />
Continuarà.<br />
(1) Per les dues llibretes<br />
que ens donà fa anys<br />
la Sra. Teresa Mallat i<br />
Bosch,sabem que l’Associació<br />
<strong>de</strong> Sant Vicenç<br />
<strong>de</strong> Paül fou creada a<br />
<strong>Gelida</strong> l’11 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
<strong>de</strong> 1887. Aquests dos<br />
manuscrits comprenen<br />
el perío<strong>de</strong> 1902-1918.-E.<br />
Carafí i Morera