Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

F e s t a M a j o r / G E L I D A 2 0 0 3
Sortida de missa un diumenge cap als anys vint del segle
passat. Es pot observar la indumentària dels gelidencs d’aleshores.
Arxiu ECM
Possiblement el conductor d’aquest cotxe és l’home de
negocis i escriptor Alexandre Font i Pla, que posseí un dels
primers cotxes que es veieren a Gelida i que el 1928 construí
el Casal Font a la Coma (actual residència geriàtrica). La
postal és dels volts del 1909, any en què es construí l’actual
carretera de Martorell a Sant Sadurní. Arxiu ECM
«tirar l’aigua al bon vi»,
diguessin d’ell que era
persona rara i maniàtica.
Quin descobriment!
Lleus imperfeccions que
suren en tots els estrats
socials. Qui està lliure
d’alguna raresa? L’única
que puc constatar del
farmacèutic és la de ferte
glatir per donar-te llaminadures
medicinals
de colors i sabors diferents
com menta,espígol,eucaliptus,etc.
El
cerimonial començava
així: m’estirava el nas,
tapant-lo amb dos dits,
alçat el cap em posava a
la boca una dragea que
no veia. Mentre l’assaboria,m’observava
amb
deteniment la cara per si
descobria algun tic dis-
76
plicent del tast. Mai no
en va trobar,ja que m’agradaven
d’allò més.
Finalment,em regalava
un grapadet de pastilles
per llepar o mastegar
dient: «Té,per a la tos i
fer camí!». Possiblement
les pastilles eren elaborades
per l’apotecari i no
per un laboratori aliè. Es
valia de mi o d’altri per
fer experiments? No ho
sé pas!
Tot i amb això,he de
dir que la cavallerositat
del Sr. Mallat que tant
ostentava fou titllada
d’aparatosa quan va
saber-se públicament
que negava el medicament
si no pagaves al
comptat rabiós. Amb
aquest lamentable procedir
anava adquirint
fama de jueu.
Els nens escolars que
vivíem als afores no portàvem
cap cèntim a
sobre. Quan havíem de
comprar-nos un llonguet
i una presa de
xocolata per berenar
(cosa no gaire sovint)
com a màxim ens posaven
15 o 20 cèntims en
un nus fet a la punta del
mocador perquè no els
perdéssim.
Les Paüles (1)
Les famílies pobres
afligides per la dissort i
mancades de recursos
materials eren socorregudes
per la beneficència
municipal,i aquesta
sufragava bona part de
les necessitats permanents
o transitòries. No
era suficient,i per això,
l’ajuda més directa,
dinàmica,humana i eficaç,l’exercia
sense burocràcia
una associació
parroquial de senyores
filantròpiques afiliades
a la congregació seglar
de l’orde de Sant Vicenç
de Paül (dites: Conferències
de Sant Vicenç
de Paül). Aquestes senyores
de cert estatus
social eren (en tercera
persona) nomenades
afectuosament «les Paüles».
Les mullers del
metge i farmacèutic
també en formaven
part. Per últim,destacar
un «flaix» o visió del dia
que «s’exhibien» amb
davantal de pitet blanc i
sobre el pit la medalla
de congregants sostinguda
amb una cinta vermella
penjada al coll,
repartint a cullerots l’escudella
en la típica festa
de Santa Llúcia.
Continuarà.
(1) Per les dues llibretes
que ens donà fa anys
la Sra. Teresa Mallat i
Bosch,sabem que l’Associació
de Sant Vicenç
de Paül fou creada a
Gelida l’11 de desembre
de 1887. Aquests dos
manuscrits comprenen
el període 1902-1918.-E.
Carafí i Morera