Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

More documents

Recommendations

Info

F e s t a M a j o r / G E L I D A 2 0 0 3 Hermenegild Almirall i Romeu, un convilatà il·lustre Pere Parera i Cartró Voldria que la meva col·laboració en el programa de festa major d'aquest any 2003 reflexés la memòria històrica d'un home que al llarg de la seva vida va destacar per les seves qualitats humanes. El seu humanisme es reflexa en totes les seves accions,i té una visió moderada i valenta en les seves propostes i decisions. L'Hermenegild és l'hereu d'una antiga masia gelidenca de propietaris agrícoles que s'anomena «cal Duran»,situada al barri del Puig. De nen,rep l'educació primer a les escoles municipals de Gelida i els últims tres cursos al Hermanos Gabrielistes de Sant Sadurní d’Anoia,per tant podem deduir que,tot i no disposar d'estudis superiors de cap mena,sempre es va distingir en els seus actes com a persona molt culta,dotada d'una gran facilitat de paraula, que el convertí en un dels grans oradors del seu temps no tan sols a Gelida sinó al Penedès. Persona físicament d'alçada considerable,es distingí sempre per un comportament elegant i senyorial,que marcava diferències en el seu entorn. Professionalment exercí tota la vida d'empresari agrícola i ramader,tot i que en l’època molts propietaris no s'agafaven directament a la feina delegant aquesta a mossos i jornalers,l'Hermenegild hi participava i destacava amb la seva habilitat tant en la sega com en la poda,com feines d'aixada i arada. Des de el punt de vista agrari voldria destacar la seva inquietud innovadora,va ser el primer d'aquestes contrades en incorporar fruiters i transformar terres de secà en regadiu. En el sector ramader, construí les primeres granges intensives de gallines i posteriorment de porcs. Finalment,impulsarà d'una forma destacada,conjuntament 88 amb altres propietaris del Penedès la creació i posada en funcionament de Covides als anys seixanta. Covides és la cooperativa vitícola mes gran de Catalunya,encara avui. Queda per tant constatat que la seva capacitat d'empresari agrícola va estar a la vanguarda de la seva època. Però al meu entendre on l'amic Hermenegild va tenir un lideratge destacat va ser en l'entorn social i polític,malgrat l'època políticament tempestuosa,que li va tocar viure. El jove Hermenegild participa com a regidor en el darrer consistori monàrquic després de la caiguda de la dictadura d'en Primo de Rivera,des de gener de 1930 fins el 12 d'abril de 1931. En el naixement de la Segona República i la instauració de la Generalitat Republicana,l'Hermenegild és,sense cap mena de dubte,el representant de la Lliga Catalana Regionalista d'en Cambó a Gelida. En el primer Ajuntament republicà del 12 d'abril de 1931,l'Hermenegild surt elegit novament regidor però els resultats electorals el situen a l'oposició,funció que exerceix d'una forma brillant consolidant les seves dots oratòries. Hem de tenir en compte que les files republicanes del moment estan liderades per Joan Bertran i Llopart, anomenat el «met » de Sant Salvador,home d'Esquerra Republicana i lider d'Unió de Rabassaires de Catalunya,persona que mereix ser recordada en una altra ocasió per les seves responsabilitats municipals i posteriorment per ocupar la conselleria d'abastos en el període de la Guerra Civil. Cal destacar que malgrat les diferencies ideològiques entre aquestes dues persones que els porten a baralles dialèctiques continuades,escalfats pel radicalisme previ a la Guerra
Civil,els unirà per sempre una sincera amistat al llarg de les seves vides. Cal esmentar com a mostra que l'endemà d'una encesa discusió en el consistori que acaba entre empentes i insults entre els bàndols de la Lliga i Esquerra,l'Hermenegild i el «met » dialoguen col·loquialment a l'andana de l'estació de Renfe tot esperant l'arribada d'un tren que com era habitual s'havia endarrerit llargament. En el període de la Generalitat Republicana es va aprovar la famosa llei de contracte de conreu,que retalla i priva de drets i privilegis els propietaris agrícoles. L'Hermenegild manifesta públicament la seva disconformitat amb tota mena d'arguments però acata la legitimitat democràtica del Parlament i la Generalitat,a diferència de molts propietaris de la zona. L'any 1931 l'Hermenegild es va casar amb la jove senyoreta Rosa Llopart Mir,pubilla de la casa de can Martí de Baix,persona que destaca al llarg de la seva vida per les seves qualitats de generositat i humanisme. Aquesta unió patrimonial engrandeix i reforça el patrimoni familiar. Del matrimoni entre l'Hermenegild i la Rosa en neixen dos fills el Ton i el Joan que encara són entre nosaltres. L'esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936 i la situació del moment posava en perill la integritat física de persones com l'Hermenegild cap de files de la Lliga,propietari,catòlic practicant i amb una única germana monja. Malgrat tot això, ell no s'exilia ni s'amaga però el seu nom entra a formar part de les llistes de persones de Gelida per anar a buscar i assassinar. El vespre-nit del 19 d'agost de 1936,de les forces anarquistes locals de la FAI,acuarterades a l'edifici de les Monges,en surt un escamot d'homes armats que intenta detenir l'Hermenegild a la seva residència temporal del carrer de la Font, on afortunadament no l'hi troben. Hores abans, amics republicans que no compartien la barbàrie que s'anava a produir, l'avisen i així pot fugir. Quan l'intenten detenirlo al carrer de la Font,un veí,Josep Claramunt Subirana de «ca la Planxadora» manifesta a l'escamot armat que l'Hermenegild no és a casa i que hores abans ha marxat. Acte seguit li requereixen que els acompanyi,cosa que accepta per desgràcia, perquè hores després en Josep forma part de les 18 persones que apareixen assassinades per les cunetes de la carretera de Martorell en aquella nit macabra. L'Hermenegild resta amagat obligatòriament la resta d'anys de la Guerra Civil fins l'entrada de les tropes nacionals el 23 de gener de 1939. A partir d'aleshores,forma part del les persones que intenten refer la vida local després d'uns anys tan convulsius. S'incorpora a la Falange i posteriorment en serà nomenat Cap local. 89 H I S T Ò R I A I D I V U L G A C I Ó En el període dels inicis de la dictadura,l'Hermenegild assumeix un paper moderador en la vida local i intenta evitar revenges envers els vençuts,en alguns casos,els avala personalment. Són persones que resten detingudes i empresonades per motius polítics,en ocasions en contra del criteri dels caps locals del movimiento nacional del moment,però la seva personalitat i força política ningú li pot discutir a nivell local. L'any 1940 pren una decisió personal econòmicament important; que marca la seva forma de ser,dóna a tots el seus rabassaires i parcers que conreen les seves finques la cessió d'un pacte més,per entendre'ns: qui pagava les rendes d'1/3 passa a pagar 1/4 o sigui del 33,3% al 25% de les collites a pagar al propietari. Aquesta decisió,única en la zona,desperta simpaties i afecte entre els pagesos humils i l'enrabiada d’altres propietaris que en els primers anys de la dictadura actuaven abusivament en els tractes amb els seus parcers. La preocupació social en l'ambient gelidenc de la postguerra,porta l'Hermenegild a impulsar la fusió de les dues històriques societats culturals gelidenques (el Coro i el Centre) que històricament estaven representades majoritàriament per les diferents famílies d'esquerres i de dretes locals. Qualsevol activitat cultural o d'esbarjo,incloen-t'hi també les grans festes: festa major d'estiu,Nadal,Pasqua…tenien el destí exclusiu de fer-se per als seus socis,i els seus invitats respectius. Per tant,en un poble que aleshores tenia la meitat de volum que ara, tots els actes festius que s'organitzaven al llarg de l'any es duplicaven. Cal tenir en compte,a part de la història de cada una de les societats,l'important patrimoni en edificis que tenien. L'any 1949,l'Hermenegild va impulsar la fusió que es completaria l'any 1952 i que faria realitat l'actual Unió del Casal Gelidenc,que ofereix la participació com a socis a totes les famílies de Gelida i als estiuejants,si ho desitjaven. La idea de l'Hermenegild era molt clara: unificar la vida cultural i associativa local i evitar en el futur les divisions que s'havien viscut en el passat. És bo recordar que els anys quaranta els patrimonis culturals de les associacions d'esquerres van ser objecte de confiscació i,en conseqüència,es prohibia qualsevol activitat cultural o festiva i això era norma en la majoria de pobles. Els primers anys del franquisme,les activitats culturals i festives estaven protagonitzades per «la obra de educación y descanso». Per impulsar la fusió d'aquestes societats va comptar amb la col·laboració de dos gelidencs de gran vàlua personal: el professor Carles Espinach Vallès,que a part de ser mestre tenia una gran capacitat organitzativa (uns any després l'Hermenegild i l'Espinach serien consogres a
Page 1 and 2: Quatre mostres de repressió de l
Page 3 and 4: féu hereva universal a la seva neb
Page 5 and 6: Pròleg Al llarg del segle XIX Cata
Page 7 and 8: és de l’any 1672,no 1172,com enc
Page 9 and 10: construccion. En una de sus salas h
Page 11 and 12: engrana amb un pinyó i un eix. A l
Page 13 and 14: Les botigues de calçar, vestir i m
Page 15 and 16: Ja és sabut que el segle XIX es ca
Page 17 and 18: Per tractar de posar ordre a la cre
Page 19 and 20: posar sobre la taula temes de gran
Page 21 and 22: Les fases per a la realització de
Page 23 and 24: Els premis TREC 2003 Biblioteca Jau
Page 25: clar,la nostra televisió més prop
Page 29 and 30: El que no sabem de l’agricultura
Page 31: piat de manera forçosa sol estar m

Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?