Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

Les fases per a la realització
de l’auditoria ambiental
són:
1– Document base: Es
va realitzar una memòria
on es descriu l’estat
actual del municipi diferenciant-se
dos tipus de
paràmetres: els aspectes
estructurals i els fluxos.
Dins dels aspectes
estructurals s’analitza: el
planejament territorial i
urbanístic (classificacions
urbanístiques de
les diferents zones,usos
permesos,els usos
actuals del sòl); l’estat
de l’ecosistema (boscos,
rius,conreus,figures de
protecció); la mobilitat
(possibilitats d’ús de
transport públic,utilització
del transport privat,mobilitat
a peu i
amb bicicleta,necessitats
de mobilitat per
motius de feina i estudi);
les activitats comercials
i industrials existents
(tenint en compte possibles
riscos contaminants
i el sector a què
pertanyen); l’educació
ambiental (activitats
dutes a terme,organitzacions
de caire ambiental
existents).
Dins dels fluxos s’han
analitzat 4 vectors: l’aigua
(subministrament
d'aigua,qualitat de l'aigua
per a consum,consumsd’aigua,característiques
i volums de les
aigües residuals,sistemes
de depuració existents
i estat dels cursos
fluvials); els residus (sistema
de recollida,recollidesselectives,eficiència
de les recollides,
producció de residus per
habitant,grau de funcionament
de la deixalleria,residus
industrials,
ramaders,sanitaris i de
la construcció); l’energia
(principals combustibles
utilitzats,grau d’implantació
d’energies renovables,contaminaciólumínica);
atmosfera (catàleg
d’activitats potencialment
contaminants,
estat de la qualitat de
l’aire,principals contaminats
emesos i quins
són els principals focus
emissors,contaminació
acústica).
2– Prediagnosi: Un
cop elaborat el document
base o memòria
de l’auditoria ambiental
es va procedir a fer una
diagnosi de l’estat
actual del municipi en
què s’indica,per a cada
un dels paràmetres tractats,els
aspectes més
destacables tant pel que
fa a les deficiències,
parts positives o potencialitats.
3– Participació ciutadana
(1ª fase): Un dels
objectius de l’agenda 21
és aconseguir la participació
ciutadana i captar
l’opinió dels gelidencs.
És per aquest motiu que
el document elaborat
per l’equip d’Agro 90
s’exposà al públic mitjançant
una sèrie de
xerrades en què s’explicaren
les principals conclusions
i posteriorment
els assistents van poder
exposar el seu parer
alhora que donaven
noves idees a incorporar.
4– Diagnosi definitiva:
A partir de les aportacions
dels assistents a
les jornades de participació
ciutadana es realitzà
el document definitiu
de la Diagnosi
Ambiental.
5– Pla d’Acció Ambiental
Local (PAL) (fase
prèvia): L’objectiu d’a-
83 H I S T Ò R I A I D I V U L G A C I Ó
quest Pla fou elaborar
tota una sèrie de propostes
d’actuacions per
aconseguir un desenvolupament
de Gelida sostenible.
L’equip d’Agro 90
va elaborar un grup de
cinc línies estratègiques
de treball dins de les
quals es contemplen
diferents accions.
6- Participació ciutadana
(2ª fase): El document
proposta del Pla
d’Acció Ambiental es va
exposar de nou a la
població,amb la finalitat
que els ciutadans
poguessin opinar sobre
aquest i sobretot aportar
noves accions que
creguessin interessants
a desenvolupar.
7– Pla d’Acció Ambiental
definitiu: A partir
de les propostes recollides
a la segona fase de
participació ciutadana
es va elaborar el PAL
definitiu.
Principals conclusions
de l’auditoria de Gelida
L’aspecte més rellevant
del municipi de
Gelida és l’existència
d’un ric patrimoni cultural,històric,arquitectònic
i natural. El patrimoni
cultural destaca per
l’existència de nombroses
tradicions que es
mantenen des de fa
molts anys i l’existència
de nombroses entitats i
agrupacions la majoria
d’elles força actives. Dins
del patrimoni històric
destaca la presència de
nombrosos elements
que recorden el passat
de Gelida: el castell,els
forns de calç,pous de
glaç. Pel que fa al patrimoni
arquitectònic trobem
nombrosos edificis
que fan referència a
diferents estils arquitectònics,destacantnombrosos
edificis de caire
modernista. Quant al
patrimoni natural
Gelida,es pot dividir en
tres grans unitats paisatgístiques:
la zona sud
del municipi (Massís de
l’Ordal) amb domini de
la massa forestal; la
zona central on es localitzen
els principals
assentaments de població
i de pas de les principals
vies de comunicació
i infrastructures; i la
zona nord on s’ha mantingut
l’activitat agrícola,principalment
vinyes.
A més,cal destacar l’existència
d’una gran
riquesa hidrològica amb
la presència de nombroses
fonts i deus així com
d’una xarxa fluvial destacable
amb un eix central,el
riu Anoia,i tota
una sèrie de ramificacions
laterals entre les
quals destaquen la de
Vallvardina i la Rierussa.
També cal fer esment de
l’existència de quatre
espècies faunístiques
protegides per directives
europees i una cinquena
per la legislació catalana
(la granota reineta,la
tortuga de rierol,la salamandra
i l’escarabat
Cerambix Cerdo,a més
de l’àliga cuabarrada
que hi ha constància
que nidifica al municipi).
Aquest ric patrimoni
dóna al municipi un potencial
turístic elevat,
que actualment resta
poc desenvolupat. El turisme
podria ésser una
font d’ingressos important
per al municipi,
gestionat de forma correcta,a
més,podria ajudar
a mantenir i millorar
el patrimoni actual.