Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

F e s t a M a j o r / G E L I D A 2 0 0 3
Visió idealitzada de Gelida publicada en una postal del final
del segle XIX. Arxiu ECM
La nostra comarca visqué situacions semblants a la que
veiem en aquest gravat del segle XIX.
presentà a l’estació una cridanera partida republicana
formada a Sant Pere de Riudebitlles,que esperà el tren
de passatgers,hi pujà i arribà a Martorell,on van baixar
poc abans d’entrar a l’estació.
El 14 de febrer de 1873,les forces dels Cadiraires tornaren
a Gelida. Desmuntaren les vies del pont sobre l’Anoia
i provocaren el descarrilament d’un tren de mercaderies.
No cal dir que tallaren també la línia telegràfica. Fins que
no fou adobat tot l’estropell,els passatgers havien de fer
amb cotxe el tram de Vilafranca a Martorell,i a l’inrevés.
El cap d’estació,el maquinista i el fogoner foren portats
a Piera,on hi havia les partides de Miret i el Nas-ratat,i
posteriorment alliberats.
La Primera República
El dia 11 d’aquell febrer s’havia produït un fet capital:
l’abdicació del rei Amadeu I,entronitzat a les darreries
del 1870. Fou proclamada la 1a República,acollida amb
alegria i gatzara. El general Gaminde –a qui hem trobat
passant per Gelida-,home dur,dit «general Bum-bum»
per haver reprimit a canonades el moviment obrer de
Barcelona,fou substituït pel general Juan Contreras
Sanromán,que arribà amb vaixell de guerra el 25 de
febrer. Sovint apareix qualificat de «general ciudadano».
Amb ell augmenta la indisciplina de l’exèrcit,les organitzacions
federalistes,la persecució religiosa i el cantonalisme.
Mentre uns historiadors rebaixen la importància
d’aquells caòtics fets i amaguen els crims comesos
titllant-los d«històries de rectoria»,d’altres els magnifiquen
amb el propòsit de denigrar el nou règim.
Pel que fa a la persecució religiosa –no s’ha d’oblidar,
però,que bona part del clergat era afí al carlisme-,direm
78
que el 23 de maig de 1873 l’Ajuntament d’Albinyana i els
contribuents més forts del poble s’adreçaren al bisbat
queixant-se que el rector,Quirze Tintoré,havia abandonat
el terme i que havien quedat com un ramat sense
pastor; l’escrit menciona que el capellà «habia dado
oídos a voces alarmantes que con algunos visos de realidad
por desgracia circulaban a principios del pasado
mes»,però que,«al presente,el pánico en esta comarca
casi ha desaparecido».
No tingueren tanta sort altres preveres,com Emili
Alger,nat a Alfou el 1837 i assassinat el 31 de maig de 1873
essent regent de Sant Jaume ses Oliveres; com Felicià
Boadella Carbonell,nascut a Castellar el 1834,regent de
Terrassola,occit el 3 d’abril; i com Francesc Ninou,nat a
Palou el 1841 i assassinat a Piera,el 6 d’abril.
El 27 de març,els carlins entraren a Berga i afusellaren
els presoners. Aquest fet exaltà encara més les passions
i es van cometre arreu de Catalunya excessos punibles.
Això alarmà el govern i el país i van desconfiar de
Contreras,«a quien faltó la suerte en la campaña y el
tacto en la política». El 5 d’abril aquest militar s’acomiadà
dels catalans –després fou cabdill de cantonalistes-,i
va ser substituït per un nou capità general,el cinquè
durant aquella guerra –d’un total de 12 o 13-,dit José
García Velarde,més conegut pel segon cognom.
S’havien registrat insurreccions de l’exèrcit a Reus,
Manresa,Berga,Santa Coloma de Queralt,Cardona,
Prats de Lluçanès,Girona i altres llocs. La tropa protestava
per qualsevol cosa,fins i tot per la pluja. Proferien crits
de «¡Mueran los jefes!»,«¡Abajo los galones y las estrellas¡»,«!No
forméis¡»,«!Fuera listas¡»,«!Abajo los entorchados
del general,que es un tirano¡»...
El regiment d’Extremadura disparava a Berga contra el
seu coronel; el de Saboya insultava públicament els seus
oficials,el de San Fernando els expulsava; el de Màlaga
demanava la mort del seu coronel Carretero; el de
Navarra insultava el seu coronel García Muñoz,el
d’Amèrica incitava a la rebel·lió...
Algun militar –com ara Martínez Campos- s’oferí a
restaurar l’ordre a Igualada i a Berga,i en ambdós casos
li agraïren l’oferiment.
Eren ascendits a tinents coronels persones que feia dos
mesos només eren tinents i no havien prestat cap servei
rellevant,i en canvi eren postergats excel·lents oficials.
Joan Martí Torras,més conegut per «Xic de la
Barraqueta»,és qualificat per alguns d’heroi,i de lladre i
assassí per altres. Els seus homes –«Cuerpo Franco de la
Diputación»-,foren acusats d’haver saquejat el monestir
de Montserrat i d’haver violat monges a Berga. El comportament
d’aquests grups motivà que Gaietà Freixa
Puig,coronel de la Guàrdia Civil,es passés als carlins el
juliol del 1873,al·legant que era una vergonya pel cos que
el «Xic» fos cap d’una força del govern.
Martínez Campos es queixà del coronel Vega,la
columna del qual robava calzes,violava dones,desobeïa
les seves ordres i anava sempre en direcció oposada a
l’enemic.