Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

F e s t a M a j o r / G E L I D A 2 0 0 3
tava d’un sol full,tamany
quartilla,sense la fotografia
del titular però encapçalat
pels inevitables viva
Franco i arriba España i,
tot seguit: ruego a todas
las autoridades no sujetas
a mi jurisdicción que faciliten
en lo posible,etc.. al
señor o señora X que es
adicto al régimen. Després
de la signatura de
l’autoritat i el segell de rigor
acabava amb la llegenda
patriòtica de por
Dios,por España y su
revolución nacional sindicalista.
Al viatjar,normalment
amb la incipient Renfe,
sempre era millor dirigirse
als empleats en castellà,encara
que quan
t’adonaves,per la parla,
que el teu interlocutor
era català,la cosa ja canviava.
A Gelida es podia anar a
les oficines de l’Ajuntament
parlant en català,ja
que els empleats eren
gent del poble,en canvi
quan s’havia d’anar a
Barcelona per fer alguna
gestió de caire oficial (ja
que encara no hi havia
gestories) per aconseguir
certificats,permisos,llicènciesindustrials,certificats
de penals o als
jutjats,si gosaves expressar-te
en català,en el
millor dels casos un malhumorat
funcionari,que
molt sovint era un excombatiente,et
tallava amb
un sec hábleme en castellano;
en d’altres ocasions
t’havies d’aguantar el
geni quan et deia d’una
mala manera: hábleme
en cristiano.
És un tema del llibre:
Memòria i vivències de la
guerra civil a Gelida i la
llarga postguerra.
64
Àngela Despalau, senyora
de Gelida. Un afer no resolt
Ramon Rovira i Tobella
Amb la publicació l’any
1990 de la Guia del
Castell de Gelida,d’Alfred
Mauri i l’autor d’aquest
article,en la qual
exposàvem la successió i
la possessió de la baronia
de Gelida amb una
llista dels senyors de
Gelida,i d’aleshores ençà
hem corregit i ampliat
alguns punts; i ara no fa
gaire a través del Sr.
Pedro Moreno i Meyerhoff,en
les investigacions
a l’Arxiu Històric
Provincial de Saragossa,i
en concret en els fons de
la Casa Ducal d’Híxar,
sobre llinatges de famílies
catalanes,i en especial
de la Casa de Rupit,
han sortit a la llum més
documentació,rendes,
testaments,plets... sobre
els senyors de Gelida. De
fet,no ens aporten grans
novetats però ens confirmen
els nostres treballs;
amb tot,però tampoc no
confirmen haver resolt
plenament el problema
de la filiació d’Àngela
Despalau,senyora de
Gelida,i muller de Francesc
Tort i d’Oluja.
Avantpassats d’Àngela
Despalau
Francesc Bertran i de
Malla,fill de Francesc i
de Violant,senyor de la
baronia de Gelida,testava
l’any 1526 deixant
com a hereva universal a
sa filla Anna Violant
Bertran i Estaper (+1570),
Escut de Don Francisco de Tort
i d’Oluja al portal de la Casa
del Senyor de Gelida
primogènita –la filla segona
es deia Lucrèciacasada
amb un Saiol,
que es casà,en segones
núpcies,amb Joan d’Erill-Orcau
i de Requesens
(+1575). D’aquest matrimoni
tingué dues filles:
Anna d’Erill i Bertran
(+1561),casada amb Enric
Despalau i Salgueda,i
Maria d’Erill i Bertran
(+1607),casada amb
Antoni de Perapertusa i
d’Oms,baró de Jóc. Un
descendent directe d’aquests,Francesc
Antoni
de Bournonville i de
Perapertusa,senyor de
Gelida,(1660-1726) fou
nomenat el primer marquès
de Rupit,que pledejà
amb el primer marquès
de Cerdanyola,
ambdós senyors de Gelida
per indivís.
A partir de la mort
intestada d’Anna Violant
Bertran,hereva de la
baronia de Gelida,s’originà
una disputa
sobre a qui corresponia
el cobrament de les
rendes de la baronia de
Gelida; i fins l’any 1570,
segons una sentència
de la Reial Audiència
que declarà l’esmentada
baronia un indivís
entre les dues germanes,Anna,laprimogènita,i
Maria.
Anna d’Erill i Bertran
féu capitulacions matrimonials
el 21-4-1546,
davant el notari Rafel
Puig,de Barcelona,amb
Enric Despalau i
Salgueda,fill de Miquel i
d’Àngela. D’aquest matrimoni
en coneixem set
filles: Marquesa,Blanca,
Anna,Elionor,Elvira,Paula,Jerònima,
i un fill
il·legítim dit Dalmau.
Marquesa Despalau i
d’Erill,hereva de la meitat
de la baronia de Gelida,es
casà l’any 1566
amb Francesc de Salbà i
de Vallseca,testà l’any
1607 i féu hereu dels
seus béns al germà
Dalmau,ja que no tingueren
fills. Aquest fet
originà un plet entre les
germanes vives i Dalmau,i
aquest darrer perdé
el plet per ser il·legítim.
Blanca Despalau i
d’Erill,senyora de Gelida,
es casà amb Francesc
d’Alentorn,senyor de la
Cardosa,i tampoc no
tingué fills; testà el 1610 i