Quatre mostres de repressió de l'idioma català - Ajuntament de Gelida

Pròleg
Al llarg del segle XIX Catalunya va experimentar profundes
transformacions administratives,econòmiques,polítiques
i socials (la industrialització,les guerres
carlines,el procés de desamortització,la
implantació d’un règim liberal,la formació de noves
demarcacions territorials com les províncies,etc.).
Alguns d’aquests processos afectaren molt negativament
el patrimoni cultural (la crema de convents de
l’any 1835,per exemple),però també es va produir un
redescobriment de l’art català des del món artístic,literari
o científic (l’any 1876 es fundà l’Associació
Catalanista d’Excursions Científiques -membres de la
qual,els anys 1879 i 1880,visitarien Gelida i en deixarien
una interessant crònica i fidels dibuixos- i,uns
anys més tard,l’Associació Arqueològica Barcelonesa,
etc.). Des de l’Estat,també es prengué consciència de
la necessitat de preservar i conservar el nostre llegat
cultural. És en aquest context que s’ha d’entendre la
creació de les comissions provincials de monuments,
sota el regnat d’Isabel II.
En aquest sentit,la Comissió de Monuments
Històrics de la Província de Barcelona es constituí el 3
d’octubre de 1844,basant-se en Reial ordre de 13 de
juny del mateix any que establia que totes les províncies
havien de tenir una comissió de monuments integrada
per cinc persones,tres designades pel cap polític
i dues per la Diputació Provincial. Formaven aquesta
primera Comissió Manuel de Bofarull,Pau Piferrer,
Pròsper de Bofarull,Ramon Muns i Joan Cortada,i era
presidida pel cap polític,Francisco Javier Fulgorio.(1)
El grans fons de documents i antiguitats que generà
aquesta Comissió,després de diverses vicissituds,és
guardat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
de Barcelona,instal·lada a l’edifici de la Llotja de Mar.
L’any 2002,Jordi Torner i Planell n’ha publicat el contingut
amb el títol Catàleg del fons documental de la
Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la
Província de Barcelona,1844-1983,dins la col·lecció del
Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya,i és a partir d’aquest
moment que ens assabentàrem de l’existència d’una
67 H I S T Ò R I A I D I V U L G A C I Ó
La Gelida del segle XIX, una curiosa
descripció del patrimoni arquitectònic
gelidenc, el 1845
Enric Carafí i Morera
Aquarel·la del Castell amb Montserrat al fons, original de
Ramon Vergés. Datada el 10 d’octubre de 1880 i inèdita fins
avui. Fons del Centre Excursionista de Catalunya. Ultra el
seu interès documental i artístic, cal fixar-se en l’alçada de
la torre romànica de la plaça del Pedró, parcialment ensorrada
durant la primera dècada del segle XX.
enquesta contestada per l’Ajuntament de Gelida el
1845,la qual avui reproduïm amb les nostres anotacions.
L’enquesta contestada per l’Ajuntament de Gelida el
1845.
Una de les primeres gestions d’aquesta flamant
Comissió fou la de demanar una enquesta a tots els
ajuntaments del país en la qual se’ls requeria la descripció
i l’estat dels respectius monuments o restes de
l’antiguitat L’Ajuntament gelidenc envià el text
següent –del qual conservem l’ortografia original-,que
reflectia tot el que aleshores es considerava monument
en una població que en aquells moments era de
590 persones,segons Pascual Madoz (Diccionario geográfico-estadístico-histórico
de España y sus posesiones
de Ultramar»,Madrid,1846-1850),nombre que no
diferia gairebé gens d’un altre cens conservat a l’Arxiu
Històric de Gelida,de l’any 1803,més de 40 anys abans,
i que incloent Sant Llorenç d’Hortons dóna la xifra de
595 persones.
L’enquesta és encapçalada per un ofici signat per l’alcalde
Josep Font i el Secretari Pedro Ribas,i porta data
del 10 de gener de 1845. Ignorem si se’n guardà còpia