accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Un cop a la font, Ivany realitza el ritual i combat amb el guardià de l’indret, a qui fereix de mort i
segueix al castell, on queda atrapat. Amb l’ajuda d’una donzella, el protagonista aconsegueix casarse
amb la vídua del cavaller defensor i ocupar el seu lloc. Aleshores es presenta la comitiva d’Artús
per presenciar el prodigi de la font i Ivany lluita amb Keu, a qui derrota i humilia. Es revela la seva
identitat i Artús i la seva mainada s’hostatgen amb el seu company i amic. Però el seu col·lega
Galvany li fa veure la necessitat de participar en justes i torneigs per guanyar fama, en comptes de
romandre ociós i lliurat als plaers de l’amor. La dama concedeix a Ivany un termini d’un any que,
com era d’esperar, se supera amb escreix. Així, quan el protagonista s’adona del seu error,
abandona la cort avergonyit i es torna boig. S’estripa les robes i passa a viure al bosc fins que al cap
d’una temporada dues donzelles el reconeixen i el guareixen amb un ungüent meravellós.
A continuació s’inicia un periple de combats i de proves semblant al que duu a terme Jaufré per
assolir la perfecció cavalleresca. En el cas d’Ivany, aquest itinerari el conduirà a la reparació dels
seus errors, cosa que fa amb l’adopció d’una de nova identitat, la del Cavaller del Lleó. Amb aquest
nom, Ivany s’identifica amb un felí a qui ajuda en trobar-lo combatent amb un drac, i que
esdevindrà el seu fidel company. A partir d’aquest moment, el lleó es converteix en un alter ego del
protagonista, a qui ajudarà en els combats en què la lluita estigui desequilibrada a favor dels
antagonistes.
El desig d’Ivany és la reconciliació amb la seva esposa i aviat troba l’oportunitat d’accedir a la seva
presència, protegit per la seva nova identitat. Així, troba la donzella Luneta empresonada
injustament i condemnada a mort per l’incompliment de la promesa d’Ivany. Però abans d’alliberarla
lluitarà i sotmetrà el gegant Harpí de la Muntanya, que té segrestats els nebots del cavaller
Galvany. En tornar a la font, amb l’ajuda del lleó, Ivany derrota el senescal i els seus dos germans.
La dama perdona la donzella i el protagonista li pot expressar discretament els seus sentiments i les
seves intencions. Però abans de revelar la seva identitat, Ivany haurà de superar la prova més difícil
del relat, que el portarà al Castell de la Pèssima Aventura, i on amb moltes dificultats aconseguirà
vèncer dos formidables dimonis.
Un cop assolida la fama, per recuperar totalment la identitat cavalleresca davant la cort d’Artús,
Ivany combat amb Galvany per l’honor d’una dama a qui la seva germana vol desposseir de la seva
herència legítima. La lluita es presenta en tot moment igualada i s’allarga fins a la nit, sense que la
victòria es decanti de la banda de cap dels dos rivals. En concedir-se un petit descans comencen a
conversar, es descobreixen les identitats i tots dos es declaren vençuts per l’altre. Així, la resolució
del plet queda en mans d’Artús. Finalment arriba per Ivany el moment de gaudir de l’amor amb la
dona que estima, cosa que aconsegueix amb humilitat i amb l’ajuda de la donzella Luneta.
2.4. Sobre l’autoria i la datació del Jaufré
A l’Edat mitjana hi ha molts autors que han romàs anònims. Segons Paul Gerhard Schmidt 9 això és
conseqüència de diverses causes, entre les quals destaca un fort sentiment d’inferioritat respecte els
famosos escriptors de l’antiguitat. La manca de percepció literària sobre l’obra va motivar, doncs,
que l'autor del Jaufré ocultés el seu nom, tot i que en facilita alguna clau subtil al respecte. Dins del
relat es troba una subtil al·lusió a l’autor que el va iniciar, que podria ésser diferent del que el va
concloure, tot i que la unitat estilística de l’obra sembla indicar el contrari.
10965
Ar preguen tuit cominalment
Que cel que venc a naissiment
Per totz nos autres a salvar,
Que, si·l platz, el deing perdonar
Ara preguem tots junts
Perquè aquell que neix
Per salvar-nos a tots,
Es digni perdonar, si li plau,
9 GERHARD SCHMIDT, Paul. “Per què hi ha tants anònims a l’Edat Mitjana?” Filologia mediolatina. Rivista de la
Fundazione Ezio Franceschini, VI–VII (1999-2000), Edizioni del Galluzzo, 2000, p. 1-8.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 10