23.04.2013 Views

accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Un cop a la font, Ivany re<strong>al</strong>itza el ritu<strong>al</strong> i combat amb el guardià <strong>de</strong> l’indret, a qui fereix <strong>de</strong> mort i<br />

segueix <strong>al</strong> castell, on queda atrapat. Amb l’ajuda d’una donzella, el protagonista aconsegueix casarse<br />

amb la vídua <strong>de</strong>l cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>fensor i ocupar el seu lloc. Aleshores es presenta la comitiva d’Artús<br />

per presenciar el prodigi <strong>de</strong> la font i Ivany lluita amb Keu, a qui <strong>de</strong>rrota i humilia. Es revela la seva<br />

i<strong>de</strong>ntitat i Artús i la seva mainada s’hostatgen amb el seu company i amic. Però el seu col·lega<br />

G<strong>al</strong>vany li fa veure la necessitat <strong>de</strong> participar en justes i torneigs per guanyar fama, en comptes <strong>de</strong><br />

romandre ociós i lliurat <strong>al</strong>s plaers <strong>de</strong> l’amor. La dama conce<strong>de</strong>ix a Ivany un termini d’un any que,<br />

com era d’esperar, se supera amb escreix. Així, quan el protagonista s’adona <strong>de</strong>l seu error,<br />

abandona la cort avergonyit i es torna boig. S’estripa les robes i passa a viure <strong>al</strong> bosc fins que <strong>al</strong> cap<br />

d’una temporada dues donzelles el reconeixen i el guareixen amb un ungüent meravellós.<br />

A continuació s’inicia un periple <strong>de</strong> combats i <strong>de</strong> proves semblant <strong>al</strong> que duu a terme Jaufré per<br />

assolir la perfecció cav<strong>al</strong>leresca. En el cas d’Ivany, aquest itinerari el conduirà a la reparació <strong>de</strong>ls<br />

seus errors, cosa que fa amb l’adopció d’una <strong>de</strong> nova i<strong>de</strong>ntitat, la <strong>de</strong>l Cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>l Lleó. Amb aquest<br />

nom, Ivany s’i<strong>de</strong>ntifica amb un felí a qui ajuda en trobar-lo combatent amb un drac, i que<br />

es<strong>de</strong>vindrà el seu fi<strong>de</strong>l company. A partir d’aquest moment, el lleó es converteix en un <strong>al</strong>ter ego <strong>de</strong>l<br />

protagonista, a qui ajudarà en els combats en què la lluita estigui <strong>de</strong>sequilibrada a favor <strong>de</strong>ls<br />

antagonistes.<br />

El <strong>de</strong>sig d’Ivany és la reconciliació amb la seva esposa i aviat troba l’oportunitat d’accedir a la seva<br />

presència, protegit per la seva nova i<strong>de</strong>ntitat. Així, troba la donzella Luneta empresonada<br />

injustament i con<strong>de</strong>mnada a mort per l’incompliment <strong>de</strong> la promesa d’Ivany. Però abans d’<strong>al</strong>liberarla<br />

lluitarà i sotmetrà el gegant Harpí <strong>de</strong> la Muntanya, que té segrestats els nebots <strong>de</strong>l cav<strong>al</strong>ler<br />

G<strong>al</strong>vany. En tornar a la font, amb l’ajuda <strong>de</strong>l lleó, Ivany <strong>de</strong>rrota el senesc<strong>al</strong> i els seus dos germans.<br />

La dama perdona la donzella i el protagonista li pot expressar discretament els seus sentiments i les<br />

seves intencions. Però abans <strong>de</strong> revelar la seva i<strong>de</strong>ntitat, Ivany haurà <strong>de</strong> superar la prova més difícil<br />

<strong>de</strong>l relat, que el portarà <strong>al</strong> Castell <strong>de</strong> la Pèssima Aventura, i on amb moltes dificultats aconseguirà<br />

vèncer dos formidables dimonis.<br />

Un cop assolida la fama, per recuperar tot<strong>al</strong>ment la i<strong>de</strong>ntitat cav<strong>al</strong>leresca davant la cort d’Artús,<br />

Ivany combat amb G<strong>al</strong>vany per l’honor d’una dama a qui la seva germana vol <strong>de</strong>sposseir <strong>de</strong> la seva<br />

herència legítima. La lluita es presenta en tot moment igu<strong>al</strong>ada i s’<strong>al</strong>larga fins a la nit, sense que la<br />

victòria es <strong>de</strong>canti <strong>de</strong> la banda <strong>de</strong> cap <strong>de</strong>ls dos riv<strong>al</strong>s. En concedir-se un petit <strong>de</strong>scans comencen a<br />

conversar, es <strong>de</strong>scobreixen les i<strong>de</strong>ntitats i tots dos es <strong>de</strong>claren vençuts per l’<strong>al</strong>tre. Així, la resolució<br />

<strong>de</strong>l plet queda en mans d’Artús. Fin<strong>al</strong>ment arriba per Ivany el moment <strong>de</strong> gaudir <strong>de</strong> l’amor amb la<br />

dona que estima, cosa que aconsegueix amb humilitat i amb l’ajuda <strong>de</strong> la donzella Luneta.<br />

2.4. Sobre l’autoria i la datació <strong>de</strong>l Jaufré<br />

A l’Edat mitjana hi ha molts autors que han romàs anònims. Segons Paul Gerhard Schmidt 9 això és<br />

conseqüència <strong>de</strong> diverses causes, entre les qu<strong>al</strong>s <strong>de</strong>staca un fort sentiment d’inferioritat respecte els<br />

famosos escriptors <strong>de</strong> l’antiguitat. La manca <strong>de</strong> percepció literària sobre l’obra va motivar, doncs,<br />

que l'autor <strong>de</strong>l Jaufré ocultés el seu nom, tot i que en facilita <strong>al</strong>guna clau subtil <strong>al</strong> respecte. Dins <strong>de</strong>l<br />

relat es troba una subtil <strong>al</strong>·lusió a l’autor que el va iniciar, que podria ésser diferent <strong>de</strong>l que el va<br />

concloure, tot i que la unitat estilística <strong>de</strong> l’obra sembla indicar el contrari.<br />

10965<br />

Ar preguen tuit comin<strong>al</strong>ment<br />

Que cel que venc a naissiment<br />

Per totz nos autres a s<strong>al</strong>var,<br />

Que, si·l platz, el <strong>de</strong>ing perdonar<br />

Ara preguem tots junts<br />

Perquè aquell que neix<br />

Per s<strong>al</strong>var-nos a tots,<br />

Es digni perdonar, si li plau,<br />

9 GERHARD SCHMIDT, Paul. “Per què hi ha tants anònims a l’Edat Mitjana?” Filologia mediolatina. Rivista <strong>de</strong> la<br />

Fundazione Ezio Franceschini, VI–VII (1999-2000), Edizioni <strong>de</strong>l G<strong>al</strong>luzzo, 2000, p. 1-8.<br />

TFC Jaufré — Cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>l Lleó 10

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!