accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Aquest episodi és gairebé calcat al que protagonitza Jaufré. En arribar vencedor a la cort del rei
Artús, combat amb Keu i repara l’afront de l’inici del relat. El senescal queda en ridícul i es
produeix una situació còmica, ja que queda mig estabornit pel cop de Jaufré i sembla borratxo.
Jaufré li pren el cavall, acció que es considerava ofensiva per a un cavaller, ja que se’l privava del
principal element de la seva identitat cavalleresca. Per això, encara que tots estaven contents de
veure Keu estirat a terra, criden a Jaufré que no s’endugui el cavall i no deshonri Keu fins aquell
punt, ja que ells mateixos eren membres de la cort d’Artús, de la qual Keu era senescal, i també
cauria sobre ells l’ofensa. Jaufré resol la situació amb habilitat, ja que torna el cavall a Galvany, que
el reconeix de seguida. L’incident és força còmic, ja que Keu, en tornar a peu al campament, és
rebut amb una fina ironia per part d’Artús:
9515
E non an gaire cavalcat,
Que·l reis a·l senescals trobat;
E cant lo vi a pe venir,
Comensa·l aqui eis a dir:
“Quex, e com es cambateratz?
Avetz vostre caval prestatz?”
Quex, cant l’ausi, fon fort iratz,
E no s’o tenc a nul solatz.
Combat entre Jaufré i Keu.
Foli 94v del manuscrit 2164 de la BNF.
3.4. L’aventura com a camí iniciàtic de purificació
I no havien cavalcat gaire,
Quan el rei va trobar el senescal;
I en veure’l venir a peu,
Li comença a dir:
“Keu, com és que heu descavalcat?
Heu deixat a algú el vostre cavall?”
Keu, en sentir-lo, es va emprenyar tant,
Que no li va semblar gens divertit.
Les dues obres que comparem responen a uns patrons narratius coneguts per l’auditori de l’època:
la realització, per part dels protagonistes, d’una sèrie de difícils proeses, dins del codi moral
corresponent a la cortesia cavalleresca i les virtuts cristianes. Això implica combatre la supèrbia,
l’orgull i la desmesura dels enemics, alhora que es protegeix i s’ajuda els febles. Si el protagonista
és capaç d’anar superant les diferents proves, completa l’itinerari iniciàtic que el condueix a la
perfecció com a persona i com a cavaller i accedeix a la recompensa dels honors i de l’amor. Aquest
esquema és comú a la majoria dels romans cavallerescos. Per aconseguir reeixir en el seu objectiu,
l’autor s’ha d’esforçar a disposar aquests elements d’una manera original i amb un enfocament que
resulti engrescador i atractiu per a l’auditori.
En els cas del Jaufré assistim a la transformació d'un jove, dotat de bones qualitats físiques i morals,
en un model de cavaller i d’amant, cosa que aconsegueix mitjançant la superació d’una sèrie de
proves de diversa mena, sobretot en forma de combats amb enemics cada cop més difícils de vèncer.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 20