accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Basant-se en les nombroses semblances entre les novel·les artúriques de Chrétien i el Jaufré, Rita
Lejeune no només defensa una data primerenca de l’obra, sinó que, fins i tot, la considera com una
de les fonts de l’autor francès. 11 El rei d’Aragó esmentat hauria d’ésser, doncs, Alfons II d’Aragó
(1157-1196). En canvi, Martí de Riquer apunta la possibilitat de l’existència de dues revisions del
text, la primera de les quals hauria estat elaborada cap a 1170 i, per aquesta raó, seria coneguda i
esmentada per alguns trobadors, 12 mentre que el text definitiu quedaria fixat després de 1200, ja que
conté referències a la Primera Continuació del Perceval. 13 A més, l'epíleg de la novel·la sembla
acreditar aquesta hipòtesi, ja que l’autor suggereix que el primer escriptor del text és mort, i convida
els lectors a pregar per la seva ànima. Per raons històriques, Riquer afirma que és evident que el rei
objecte de lloances a l’obra no pot ésser Jaume I.
D’altra banda, Catalina Girbea 14 remarca que, encara que no disposem d’un relat primerenc del
Jaufré anterior a les obres de Chrétien, es pot suposar l’existència d’una tradició oral sobre aquest
personatge, ja que tant ell com el seu antagonista Taulat s’esmenten entre els cavallers de la Taula
Rodona, amb els seus trets característics.
Anton Maria Espadaler 15 defensa una datació tardana, cap a finals del regnat de Jaume I, en concret
en el període 1272-1276. Els seus arguments són l’abundància i la riquesa dels recursos estilístics,
que difícilment es trobarien en textos del segle XII, la utilització de models literaris de la poesia
amorosa com l’alba i la dependència textual de fragments de les obres de trobadors com Cerverí de
Girona o del mateix Chrétien de Troyes.
3. Els protagonistes
3.1. Jaufré – Yvain
Els dos protagonistes de les obres que comparem s’ajusten al model d’heroi que la literatura artúrica
ens vol transmetre. Ens trobem amb dos cavallers errants amb coratge, desig d’aventura i de risc,
integritat moral, generositat, sentit del deure i amb ganes d’experimentar la felicitat d’estimar i
d’ésser estimats per les dames. 16 Tot i que la successió d’esdeveniments és diferent en els dos relats,
ens trobem amb uns esquemes narratius molt semblants. L’itinerari de Jaufré per assolir la perfecció
cavalleresca és similar al del Perceval de Chrétien, on un jove noble ha de realitzar l’aprenentatge
dels valors cavallerescos. En canvi, Ivany és un cavaller ja consagrat que també haurà de passar per
les mateixes proves per redimir-se de les seves accions incorrectes. I aquesta evolució es concreta
amb una sèrie d’aventures cada cop més difícils, fins assolir la recuperació de la cortesia i l’amor de
la seva dama. Els autors fan especial èmfasi en aquesta queste o recerca de la perfecció física i
moral per part dels cavallers. 17
En tots dos relats també ens trobem amb un trencament de la cortesia per part del protagonista, un
fet que Chrétien expressa en plantejar el conflicte entre la vida amorosa i la vida cavalleresca. En el
11
LEJEUNE, Rita. “À propos de la datation de Jaufré. Le roman de Jaufré source de Chrétien de Troyes”, dans Revue
belge de philologie et d'histoire, 21, 1953, p. 717-747.
12
Giraut de Bornell i Peire Vidal.
13
RIQUER, Martí de. “Los problemas del roman provenzal de Jaufré”, Anthropos, nº Extra 12, 1989, p. 41-54
14
GIRBEA, Catalina, “De Girflet à Jaufré: destin et devenir d'un personnage arthurien”, Revue des Langues Romanes, t.
CXII, n. 1, 2008, p. 7-32.
15
ESPADALER, Anton M., 2002: “Sobre la densitat cultural del Jaufré”, Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s.
XIII-XV) , ed. Lola Badia, Miriam Cabré i Sadurní Martí, Curial - PAM, p. 335-353.
16
BAUMGARTNER, Emmanuele., “Le roman aux XIIe et XIIIe siècles dans la litterature occitane”, Le Roman jusqu'a la
fin du XIIIe siècle, GRLMA, vol. IV, t.1, Heidelberg, C. Winter, 1978, pàg. 633.
17
MARTINES, Vicent. Els cavallers literaris. Assaig sobre literatura cavalleresca catalana medieval. UNED, Madrid,
1995, pàg 16.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 12