accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

En casar-se Ivany amb la dama de Landuc, Chrétien ens remarca l’abast d’aquest canvi:
2165
Mes or est messire Yvains sire
Et li morz est toz obliez;
Cil qui l'ocist est mariez;
Sa fame a, et ensanble gisent;
Et les genz ainment plus et prisent
Le vif c'onques le mort ne firent.
3.5.6. El matrimoni d’Ivany i la Dama de Landuc
Ara monsenyor Ivany és el senyor,
i el mort, l’obliden ben aviat. El
qui el va matar s’ha casat amb la
seva vídua i jeuen al mateix llit.
La gent estima i respecta el viu
més que no van apreciar el mort.
Aquest episodi és força diferent a les dues obres. Jaufré es casa amb Brunissèn al final de la seva
història i suposem que romandrà sempre amb ella. En canvi, el roman d’Ivany tot just ha començat i
la seva adscripció a la cort d’Artús fa que Galvany l’inciti a deixar el seu nou reialme. Un dels
desigs principals dels cavallers era incrementar el seu prestigi i la seva fama en participar en justes i
torneigs, mostrant la seva força i el seu valor, mentre que la vida fàcil i còmoda al costat d’una dona
es considerava poc viril i contrària a la pràctica de la cavalleria. El compromís de defensar els seus
dominis i la font, tasca prou difícil, perd importància davant la insistència del seu amic Galvany:
2485
2490
2500
2505
« Comant! Seroiz vos or de çax,
Ce disoit messire Gauvains,
Qui por leur fames valent mains?
Honiz soit de sainte Marie
Qui por anpirier se marie!
Amander doit de bele dame
Qui l'a a amie ou a fame,
Que n'est puis droiz que ele l'aint
Que ses los et ses pris remaint.
(…)
Or primes doit vostre pris croistre.
Ronpez le frain et le chevoistre,
S'irons tornoier moi et vos,
Que l'en ne vos apiaut jalos.
Or ne devez vos pas songier,
Mes les tornoiemanz ongier
Et anpanre, et tot fors giter,
Que que il vos doie coster.
—Com! ¿Esdevindreu ara un d’aquells
que perden la vàlua per una dona?—li
deia monsenyor Galvany—. Que Santa
Maria confongui el qui es casa per
empitjorar! Qui té una bella dama per
amiga o esposa ha de fer mèrits per
guanyar-se el seu amor.
(...)
Ara no heu de pensar sinó a engrandir
la vostra fama. Trenqueu el fre i el
cabestre, que vós i jo anirem als
tornejos perquè no us tinguin per un
marit gelós. No és el moment de
vaguejar sinó de lluitar en els tornejos,
heu de deixar-ho tot i posar-vos en
camí per molt que us costi.
Ens trobem amb un tema ja tractat a una altra novel·la de Chrétien, Erec i Enide. L’amor és una
energia que enriqueix espiritualment el cavaller, però que al seu torn també comporta certes
obligacions. Per això l’amant experimenta la necessitat de provar la seva vàlua en el combat. La
bona fama del cavaller ennobleix i enalteix la seva dama i ell es veu obligat a mantenir-la com a
prova del seu amor.
Galvany insisteix tant que Ivany, que té por d’ésser considerat covard, parla amb la seva dona i
aquesta li concedeix un any de llicència, amenaçant-lo de trencar la seva relació si no torna en el
termini establert. Sobta l’argumentació masclista que exposa Galvany sobre la vida matrimonial i
els seus plaers com quelcom que es té segur i fàcilment a l’abast:
2515
2520
Mervoille est comant en a cure
De l'eisse qui tozjorz li dure.
Bien a donc cist ou delaier,
Et plus est dolz a essaier
Uns petiz biens, quant il delaie,
C'uns granz, qui tot adés l'essaie.
Joie d'amors qui vient a tart
Sanble la vert busche qui art,
Em sorprèn que algú pugui
apreciar un plaer que té sempre a
l’abast. La felicitat és més gran
quan es retarda, i els petits plaers
que triguen a arribar són més
dolços d’assaborir que els grans
que esdevenen un costum. La joia
d’amor que es fa esperar sembla el
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 30