accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

25
30
35
40
45
50
Que aicho son novas rials,
Grans e richas e naturals
De la cort del bon rei Artus.
E anc no·s fes ab el negus,
Que fos en aquella sazon,
De bon pretz ni de mesion.
Tan fon pros e de gran valor,
Que ja non morra sa lausor;
Car ja senpre seran retrachas
Las grantz proechas qu’el a fachas,
E·ill bon chavalier mentagut,
Qu’en sa cort furon alegut,
Que a la Taula Redonda vengrun,
E las proechas qu’il mantengron;
Que anc hom no·i venc conseill querre,
Per tal que dreiz volges proferre,
Que s’en anes desconseillatz;
Mais tortz hanc no·i fon escoltatz
Tant fon sa cort leals e bona,
Que neguns hom tort no·i rasona;
Ni anc hom per chavalaria
No·i venc, qu’en tornes a fadia,
Ni per guerra ni per batailla.
Anc a sa cort non trobet failla
Neguns hom per ren, que volghes,
Ni per qualqe ops que·l venghes.
Vevas domnas, orfans enfantz,
Pulcellas, doncels, paucs e grantz,
Cant a tort eron guerreiat,
Ni per forsa deseretat,
Aqui trobavon mantenesa,
Que això és una història certa,
Important, rica i veritable
De la cort del bon rei Artús
I no hi havia ningú,
Que es pogués comparar amb ell,
En valor i en magnanimitat.
Era tan valent i audaç
Que la seva fama no s’extingirà;
Perquè per sempre seran recordades
Les grans proeses que ha fet,
I els bons cavallers valents
Que en la seva cort van ésser seleccionats,
I que tenien un lloc a la Taula Rodona,
I les proeses que van realitzar;
Que mai va venir ningú a demanar ajuda,
Per tal de defensar la seva veritat,
Que se’n anés desemparat;
Mai es va sentir una injúria
De tan lleial i bona que era la cort,
Que ningú justificava una injustícia;
Ni mai ningú que per acte de cavalleria
Va venir, ho va fer en va,
Ni per guerra ni per batalla.
Mai a la seva cort va ésser rebutjat
Cap home per allò que demanava,
Ni per cap altra sol·licitud que presentés.
Vídues i infants orfes,
Noies, nois, joves i grans,
Quan eren atacats injustament,
O desheretats per la força,
Aquí van trobar suport
L’inici de la trama és el mateix a totes dues obres. Comença amb la descripció de la cort d’Artús,
que es presenta en tota la seva esplendor. Se celebra el dia de Pentecosta i Chrétien descriu
l’ambient festiu de la trobada. Tal com farà l’autor del Jaufré en altres passatges, Chrétien recorda
els temps passats en què l’amor i la cortesia eren sincers, no com els temps actuals on l’amor és fals
i simulat. (Al·lusió a les relacions il·lícites que cantaven els trobadors):
15
20
25
Li un recontoient noveles,
Li autre parloient d'Amors,
Des angoisses et des dolors
Et des granz biens qu'orent sovant
Li deciple de son covant,
Qui lors estoit mout dolz et buens;
Mes or i a mout po des suens
Qu'a bien pres l'ont ja tuit lessiee,
S'an est Amors mout abessiee;
Car cil qui soloient amer
Se feisoient cortois clamer
Et preu et large et enorable;
Or est Amors tornee a fable
Por ce que cil qui rien n'en santent
Dïent qu'il aiment, mes il mantent,
Et cil fable et mançonge an font
Qui s'an vantent et droit n'i ont.
Els uns explicaven històries mentre els
altres parlaven d’Amor, tot evocant els
patiments amargs i els bells plaers que
sovint reserva als seus deixebles. Heu de
saber que, en aquells temps, els seguidors
d’Amor se sotmetien dolçament als seus
manaments i els consideraven molt
profitosos; no com avui, que són ben pocs
els qui li reten vassallatge, gairebé tothom
l’ha abandonat i s’ha envilit en gran
mesura. Abans, els qui estimaven eren
tinguts per cortesos, nobles, generosos i
honorables; ara, Amor ha esdevingut una
fal·làcia, perquè els qui no senten res
menteixen i diuen que estimen i,
presumint-ne sense cap dret, el
converteixen en simulació i falsedat.
Per emmarcar-se plenament dins la tradició artúrica, al Jaufré ben aviat s’esmenten els personatges
de la cort d’Artús: Galvany, Lancelot del Llac, Tristany, Ivany, Erec, el senescal Keu, Perceval,
Calogrenant (el cosí d’Ivany que fracassa en l’aventura de la font al Cavaller del Lleó), Cligés,
Kahedín, Bell Desconegut i Caradoc:
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 14