accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

de l’element meravellós, màgic o sobrenatural. A l’inici del Cavaller del Lleó, Calogrenant
s’endinsa en la forest de Brocelandia en cerca d’aventures:
175
180
185
Aloie querant aventures,
Armez de totes armeüres
Si come chevaliers doit estre;
Et tornai mon chemin a destre,
Parmi une forest espesse.
Mout i ot voie felenesse,
De ronces et d'espines plainne;
A quelqu'enui, a quelque painne,
Ting cele voie et ce santier;
A bien pres tot le jor antier
M'en alai chevalchant issi
Tant que de la forest issi,
Et ce fu an Broceliande.
Anava buscant aventures
armat amb tot l’arnès, com
escau a un cavaller, i vaig
trobar un camí a la meva dreta
que travessava una forest
espessa. El camí era molt
dolent, ple de bardisses i
matolls, i vaig patir penes i
treballs per poder seguir-lo.
Vaig cavalcar d’aquesta
manera quasi tot el dia fins
que vaig sortir del bosc.
Això va passar a Brocelandia.
El bosc, anomenat per Chrétien la forest avantureuse, pot ésser un lloc agradable i deliciós on
trobar refugi, però alhora és perillós i inhòspit i imposa penalitats. 38 En aquest espai, on qualsevol
prodigi és possible, Ivany troba refugi quan embogeix. I la vida que porta en aquest indret aliè a les
persones s’assembla a la de les bèsties salvatges. Per això, abans d’entrar-hi deixa enrere els signes
visibles de la seva vida civilitzada: s’estripa les robes i fuig despullat pels camps i pels conreus. Per
alimentar-se caça animals i els devora crus en un evident retorn al primitivisme ancestral. La seva
follia exterioritza la seva vergonya, per això es desplaça per paratges hostils que no li són propis,
lluny de la cort i dels vergers.
Però en aquest espai no tot és barbàrie i brutalitat. La presència de l’ermità fa una mica més
suportable l’existència d’Ivany. La Senyora de Norison i la seva donzella l’ajuden a superar el mal
tràngol i a recuperar el seny. També és a la profunditat de la forest on Ivany presencia el combat
entre el lleó i la serp-drac, cosa que li suposarà l’amistat d’un valuós aliat.
És freqüent a la literatura cavalleresca l’aparició inesperada d‘un castell, torre o palau, a vegades
d’extraordinària bellesa, al mig del bosc. Aquests indrets es poden considerar com a illes de
civilització, com oasis enmig del desert. Normalment, el protagonista troba allotjament on
descansar de les penalitats del viatge i és tractat amb la màxima cortesia pel cavaller propietari, que
s’afanya a servir el nouvingut i a proporcionar-li un excel·lent àpat i un llit confortable. Altres
vegades aquests llocs amaguen paranys sinistres que posen a prova la vàlua del cavaller i dels quals
aconsegueix escapar després de considerables patiments. Un exemple el trobem al Castell de la
Pèssima Aventura, d’on Ivany només n’aconsegueix sortir després de combatre amb els dos diables.
Al Jaufré, les aventures inicial i final que protagonitza el cavaller encantador convertit en bèstia
banyuda i ocell terrible respectivament, es desenvolupen en el bosc. Per trobar l’esdeveniment
meravellós amb què començar la festa de Pentecosta, Artús i el seu seguici s’internen en el bosc:
190
E pueis lo rei ab sos baros
Pueion e lor espazas ceinon,
E li scudiers las armas prendon,
E tegron ves Brecilianda,
Una forest que molt es granda.
Aleshores el rei amb els seus cavallers
Munten i cenyeixen les seves espases,
I els escuders porten les altres armes,
I s’adrecen cap a Brocelandia,
Que és una forest molt extensa.
38 BERTIN, Georges. “Les ermites et la forêt dans le roman arthurien”. Congrès SMF a Ornans, BSMF 09-1997.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 50