accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Ivany observa Luneta empresonada dins la capella i marxa de l’indret.
Combat d'Ivany amb Harpí de la Muntanya - Ivany defensant Luneta.
Foli 90 del manuscrit 1433 de la BNF.
Tot i que els habitants del regne són prou valents com per portar a la foguera una noia indefensa, el
seu coratge minva a l’hora de defensar el territori. La dama de Landuc es troba tota sola, sense un
cavaller que defensi el regne, com Brunissèn. Remarcant aquest fet, la donzella Luneta prepara un
cop més el terreny per a la reconciliació de la parella:
6545
6550
6555
6560
« De ceste chose conseillier
Vos covient, dame, fet Lunete.
Ne troveroiz qui s'antremete
De vos eidier a cest besoing
Se l'en nel va querre mout loing.
Jamés voir ne reposerons
An cest chastel, ne n'oserons
Les murs ne la porte passer.
Qui avroit toz fez amasser
Voz chevaliers por cest afeire,
Ne s'an oseroit avant treire
Toz li miaudres, bien bien le savez.
S'est or ensi que vos n'avez
Qui desfande vostre fontainne,
Si sanbleroiz fole et vilainne;
Mout bele enor i avroiz ja
Quant sanz bataille s'an ira
Cil qui si vos a asaillie.
Certes, vos estes malbaillie
S'autremant de vos ne pansé.
—Senyora, heu de fer-hi alguna
cosa— va dir Luneta. Caldria anar
molt lluny per trobar algú que us
ajudés en un moment tan crític.
En aquest castell ja no tindrem ni
un instant de repòs, ni gosarem
obrir la porta i traspassar les
muralles. Sabeu molt bé que, si
reuníssiu tots els vostres cavallers
per fer front al perill, el més
valent de tots no faria un pas
endavant. Resulta, doncs, que no
teniu ningú que defensi la vostra
font i per culpa d’aquesta
imprudència semblareu una pobra
vilana. Quin gran honor per a vós,
si el que ara us ataca se’n va sense
que li plantin batalla! Certament
esteu perduda si no teniu millor
cura del que és vostre.
Com l’altra vegada, Luneta és capaç d’entabanar la seva senyora perquè accepti la presència del
Cavaller del Lleó, a qui ja coneixia. En trobar-se davant de la dama, Ivany s’agenolla als seus peus
amb respecte i obté d’ella la promesa d’ajudar-lo en el seu neguit, cosa que només ella pot fer. La
situació es desenvolupa en termes semblants al joc retòric de la declaració d’amor de Jaufré a
Brunissèn:
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 32