accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Dins la casa dels leprosos el combat és descrit amb gran realisme. Tot i acabar vencent Jaufré, la
victòria sobre un adversari tan poderós l’aconsegueix amb gran dificultat, i no sense patir un cop
final del gegant que el deixa ferit i estabornit. Destaca el macabre detall d’esmentar l’escampament
del cervell del gegant en haver patit la ferida mortal al cap:
2525
E vi·l jazer tot estendut,
Que a lo bratz e·l pe perdut
E la testa tan laitz partida,
Que la cervela n’es issida.
I el vaig veure jeure tot estirat
Sense en braç i sense el peu
I el cap tan esgarrifosament obert
Que se li ha escampat el cervell.
Aquest tipus de detalls morbosos i desagradables són freqüents en els romans artúrics: llances que
travessen el pit dels oponents i sobresurten per l’esquena provocant un raig de sang, mutilacions de
braços, cames i peus, talls d’espasa que penetren l’elm i es claven al crani o bé seccionen el tronc...
Tot plegat són recursos que aporten vivacitat al relat i desperten l’atenció de l’auditori.
Però l’episodi de la casa encantada també fa esment a la lluita interior del mateix personatge per
superar la supèrbia i progressar espiritualment. Per això, en intentar sortir del recinte, Jaufré es troba
presoner de les forces del mal que tenen la casa sota un potent encanteri. Mentre que la resta de la
gent pot sortir lliurement, en acostar-se a la porta, ell no pot moure els peus ni travessar el llindar.
En aquest punt del relat, el fil narratiu s’interromp per tal de concedir-li temps per reflexionar i
desesperar-se en el seu interior. L’autor de l’obra fa una curiosa reflexió sobre la decadència dels
temps presents i la nostàlgia dels bons records dels passats, valors que representa i aplega Jaufré. En
el parèntesi es fa la segona exaltació del rei d’Aragó.
El fil narratiu es reprèn amb Jaufré presoner a la casa a causa de la seva supèrbia, qualitat que ha
estat la perdició de molts bons cavallers. L’heroi invoca freqüentment Déu demanant-li ajuda per
sortir i dur a terme la seva missió de perseguir Taulat. Aleshores sent el crit de socors dels infants
presoners i troba l’entrada a l’amagatall on el primer leprós els estava sacrificant per obtenir-ne la
seva sang. Ja n’havia matat vuit i es disposava a fer el mateix amb els 25 o 30 restants. Ràpidament,
Jaufré li talla la mà amb què anava a matar un dels nens amb un ganivet i amb què suposem que li
havia fet el gest de la figa. Aleshores el leprós li demana clemència i li implora que no el mati, la
qual cosa accepta Jaufré a canvi d’obtenir el secret per desfer l’encanteri que el té presoner. Es
tracta de trencar un cap humà que es trobava tancat en una finestra, acció que va desencadenar una
forta tempesta i el posterior enderrocament de la casa, amb el perill que representava per al cavaller,
que surt masegat i ferit de l’episodi. En esberlar aquell cap, com fa Hefest quan obre el cap de Zeus
per alliberar Atena, surten llamps i trons, que curiosament també són els símbols de la força de Zeus.
Aquest gest de Jaufré representaria la saviesa, personificada en la deessa Atena, que s’obté de la
superació de la supèrbia.
Jaufré desfent l'encantament de la casa dels leprosos.
Foli 34 del manuscrit 2164 de la BNF.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 36