accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

manifestar la seva nostàlgia dels temps passats i fer una denúncia de la corrupció i dels vicis de la
societat del seu temps, establint un paral·lelisme amb els esdeveniments de la cort d’Artús.
Una de les activitats principals dels cavallers era la participació en justes i torneigs. En aquestes
celebracions, els cavallers tenien l’oportunitat de demostrar les seves habilitats i d’augmentar la
seva fama. Aquest era el motiu principal de la llicència d’un any que la seva Dama concedeix a
Ivany. Com era d’esperar, el termini se supera amb escreix fins que durant la celebració d’una festa
a la cort d’Artús, Ivany s’adona del seu error, que es veu confirmat amb un missatge que li transmet
una donzella de la seva esposa. La humiliació del cavaller és més punyent perquè es realitza en
presència de tota la cort. Chrétien ho aprofita per fer una reflexió moral, on tracta de l’amor sincer i
la lleialtat:
2720
2725
2730
Si dist que sa dame salue
Le roi et monseignor Gauvain
Et toz les autres, fors Yvain,
Le mançongier, le guileor,
Le desleal, le tricheor,
Qu'il l'a guilee et deceüe;
Bien a sa guile aparceüe,
Qu'il se feisoit verais amerres,
S'estoit fos, souduianz et lerres.
Sa dame a cil lerres souduite,
Qui n'estoit de nus max estruite
Ne ne cuidoit pas, a nul fuer,
Qu'il li deüst anbler son cuer.
Cil n'anblent pas les cuers qui ainment,
Si a tex qui larrons les claiment,
Qui en amer sont non veant
Et si n'an sevent nes neant.
La donzella saluda de part de la seva
senyora el rei, monsenyor Galvany i
tots els altres cavallers, llevat
d’Ivany, el mentider, el fals, el
deslleial, el felló que l’ha traïda i
enganyada:
—Prou que s’ha vist el seu engany i
que es feia passar per un amant
sincer quan en realitat era un fals, un
seductor i un lladre. Aquest lladre ha
seduït la meva senyora aprofitant-se
de la seva innocència, ja que ella no
es podia imaginar que volia robar-li
el cor. Els qui estimen de debò no
roben els cors i qui els anomena
lladres és que ho ignora tot de
l’amor, perquè mai no l’ha conegut.
No és estrany, doncs, que tot seguit un avergonyit Ivany abandoni la cort i es torni boig. S’estripa
les robes i fuig despullat pels camps i s’alimenta de la carn crua dels animals que mata, comportantse
com un animal salvatge. El seu lloc ja no és amb les persones, sinó al bosc, espai oposat a la
civilització.
3.3. El paper del senescal Keu
En les dues obres objecte d’estudi destaca el paper del senescal d’Artús, Keu, que presenta notables
paral·lelismes textuals. El valent i fidel company d’Artús que descriu Robert Wace en la seva
traducció al francès de la Historia Regum Britanniae, passa a desenvolupar un paper especial,
d’antiheroi, malparlat i busca-raons en diversos episodis importants per al desenvolupament de les
trames. Chrétien de Troyes ens aporta algun detall sobre el seu caràcter: posseeix una gran bellesa
física, és noble i bon cavaller, però el seu afany de protagonisme i la seva afecció a les burles i als
sarcasmes enterboleixen la seva vàlua.
Keu sempre agredeix verbalment i intenta sembrar la discòrdia amb els seus comentaris. Fa el paper
del bufó, que correspondria a un nan i sempre acaba quedant en ridícul o posant en dificultats el
regne. Així, al Cavaller del Lleó, l’adversitat dels esdeveniments fa que les persones indefenses no
trobin l’ajuda que en circumstàncies normals obtindrien i quedin abandonades a la seva sort. Es
revela el paper de Keu en el segrest de la reina, que sempre és a punt per destacar en el servei al rei,
però acaba fracassant i ocasionant perjudicis als altres cavallers per la seva ineptitud:
Uns chevaliers d'estrange terre
Qui a la cort l'ala requerre.
Neporquant ja ne l'en eüst
Un cavaller estranger va anar a buscar la
reina a la cort i ara la té retinguda. No
hauria aconseguit endur-se-la, a despit
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 16