accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Per la seva banda, Ivany no està subjecte a les mateixes restriccions. Amagat per la donzella
Laudine, pot assistir al plany pel difunt i el posterior enterrament. La dama i la seva cort es mostren
trasbalsats com els vassalls de Brunissèn pel captiveri de Melian. Tots plegats intenten en va trobar
el causant de la seva desgràcia, però aquest està ben protegit. Ivany veu la vídua del cavaller i se
n’enamora, com Jaufré de Brunissèn, establint-se el paral·lelisme d’una situació d’hostilitat inicial
de la dama respecte el cavaller:
1145
1360
1365
1370
1375
Vint une des plus beles dames
C'onques veïst riens terriene.
De si tres bele crestiene
Ne fu onques plez ne parole;
Li radolcist novele amors
Qui par sa terre a fet .i. cors;
S'a tote sa proie acoillie;
Son cuer a o soi s'anemie,
S'aimme la rien qui plus le het.
Bien a vangiee, et si nel set,
La dame la mort son seignor;
Vangence en a feite greignor
Que ele panre n'an seüst
S'Amors vangiee ne l'eüst,
Qui si dolcemant le requiert
Que par les ialz el cuer le fiert;
Et cist cos a plus grant duree
Que cos de lance ne d'espee:
Cos d'espee garist et sainne
Mout tost, des que mires i painne;
Et la plaie d'Amors anpire
Qant ele est plus pres de son mire.
Cele plaie a messire Yvains,
Dom il ne sera jamés sains,
Qu'Amors s'est tote a lui randue.
3.5.3. La declaració d’amor de Jaufré
Va aparèixer una de les dames més belles
que s’hagi vist mai sobre la terra. Ningú
no ha sentit a parlar d’una cristiana de
bellesa tan encisadora.
El sucre i la mel d’un nou amor ha
envaït la terra de monsenyor Ivany
arrabassant-li un botí molt valuós: el
seu cor és de la seva enemiga, estima
l’ésser que més l’odia. Què bé que ha
venjat la dama, sense saber-ho, la
mort del seu marit! Ella no hauria
estat capaç d’imaginar una venjança
com la que ha dut a terme Amor
escometent el cavaller amb les seves
dolçors i ferint-li el cor a través dels
ulls. Un cop així fa patir més que el
d’una llança o el d’una espasa, perquè
la ferida d’espasa es guareix tan bon
punt un metge en pren cura, però la
ferida d’amor empitjora quan més a
prop és el metge.
Aquesta és, doncs, la ferida que té
monsenyor Ivany i de la qual no es
guarirà mai, perquè Amor se li ha
instal·lat al cor.
Un cot retornat a Montbrun, Jaufré té por dels capricis i veleïtats de Brunissèn, de caure en el seu
parany. Per això fa broma amb el senescal respecte a la seva llibertat en arribar a Montbrun, tot i
que internament no desitja altra cosa que retrobar la seva estimada. El seu amor per Jaufré li
transforma el mal caràcter inicial en cortesia i amabilitat:
7270
7275
7280
Mas cant m’agron cha sus puiat
Ez ac ab ma domna parlat
E vi son cors, so·m fo avis
Que fos ab Dieu en paradis,
C’anc de ren pueis non ac temensa.
Enantz vos dic, per ma cresensa,
Que, sol qu’ella·s tengues ab me,
Ren no·m pogra noser, so cre.”
E Brunesentz a suspirat
Ez a·l tant fichamentz garat
Jaufre, ez aitan dousament,
Qu’els oiltz dintz el cor li desent,
Ez az ella puiet el vis
Lo sanc del cors, si que rogis.
Amdui son malament nafrat
D’un dart que d’Amor enpenat,
Don hom non pot son colp vezer,
Ne garnimentz no·l pot tener
Però quan em van pujar allà dalt
I vaig parlar amb la meva senyora
I vaig veure la seva presència, em va semblar
Que era amb al paradís amb Déu,
I que de res no tenia temença.
Més aviat us dic, per la meva fe,
Que tan sols que ella fos amb mi,
Crec que res em podria fer mal.
I Brunissèn ha sospirat
I ha mirat tan intensament
Jaufre, i tan dolçament,
Que els ulls li han baixat al cor,
I al ella li puja al rostre
La sang del cor, i es va posar vermella.
Tots dos són greument ferits
Per una ràpida fletxa d’amor,
Que ningú pot veure d’on ve,
Ni es pot defensar amb armadura,
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 24