accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

3.6. Els oponents i les escenes de combat
La cort d’Artús és el rerafons de les aventures cavalleresques que aporten als seus protagonistes la
glòria i l’amor. Però aquestes aventures obeeixen a un codi de conducta que afavoreix
l’individualisme, cosa que es reflecteix en els combats. 27
Com veurem, molts d’aquests combats reflecteixen evidents reminiscències clàssiques. Les proeses
dels protagonistes emulen les dels herois dels cicles mitològics clàssics. Així, tant Jaufré com Ivany
s’enfronten a éssers perversos, monstruosos i de força colossal per defensar els febles i posar ordre
al món. A part de guanyar fama i l’amor de la seva dama, les seves gestes són un intent de combatre
la injustícia, el mal i l’anarquia, així com un esforç per restablir l’ordre dins de la societat.
3.6.1. Els combats de Jaufré
Al llarg de tota l’obra, el relat de Jaufré és una successió trepidant de combats on la potència dels
oponents i les dificultats per derrotar-los va augmentant fins arribar al desitjat combat amb Taulat,
on el protagonista restaura el prestigi de la cort d’Artús i assoleix la perfecció cavalleresca. Els dos
darrers adversaris, Felló i Keu, serveixen per arrodonir el relat. El cas de Felló il·lustra la necessitat
de no defugir les obligacions i protegir els febles, mentre que el darrer enfrontament amb Keu és
purament anecdòtic i aporta una pinzellada còmica al final de l’obra.
Jaufré pren el casc i l'escut d'Estout.
Foli 11 del manuscrit 2164 de la BNF.
Els primers combats, amb Estout, el Cavaller de la blanca llança i el Sergent, serveixen a l’heroi per
apropiar-se d’armes valuoses, agafar experiència en el combat i alliberar cavallers presoners. Una
constant del periple aventurer de Jaufré és el fet de trametre els vençuts i els captius a la cort del rei
Artús, com també passa en algunes obres de Chrétien. D’aquesta manera s’assegura la fama i,
alhora, fa que el rei s’assabenti dels seus progressos. M’agradaria destacar el cas del Cavaller de la
blanca llança com a exemple d’antagonista malvat que penja els vençuts que no s’avenen a les seves
condicions (ja en porta trenta-tres). Aquestes són o morir a la forca o acceptar certes clàusules
extremadament dures com deixar de cavalcar, de tallar-se els cabells i les ungles, no menjar mai
més pa de blat, beure vi o portar cap vestit que no hagi estat capaç de teixir ell mateix. La resposta
de Jaufré en no acceptar les condicions conté una pinzellada humorística, ja que es confessa incapaç
d’aprendre a confeccionar vestits, tot i que el cavaller li profetitza, irònicament, que en cinc anys
serà capaç de fer-ho:
27 YLLERA, Alicia. “Gauvain o la degradación del héroe”. Epos: Revista de filología (UNED), n. 9, 1993, pàgs. 349-
370.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 34