23.04.2013 Views

accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

3.7. El paper <strong>de</strong> la religió cristiana. Els ermitans<br />

L'ermità que acull un cav<strong>al</strong>ler és un tema freqüent a la novel·la cav<strong>al</strong>leresca. La relació amb aquests<br />

personatges es presenta sovint com un episodi <strong>de</strong>cisiu en la progressió cav<strong>al</strong>leresca. Els cav<strong>al</strong>lers es<br />

troben a les muntanyes o a les profunditats <strong>de</strong>l bosc amb ermitans i monjos que els instrueixen i els<br />

revelen el significat <strong>de</strong> les vivències viscu<strong>de</strong>s o <strong>de</strong> la re<strong>al</strong>itat. L'ermità sol ésser una persona gran<br />

que ha assolit la saviesa perquè ha <strong>de</strong>dicat tota la vida a l'ascesi i a la contemplació, mentre que el<br />

cav<strong>al</strong>ler és un jove que sovint es troba en procés d'iniciació a la cav<strong>al</strong>leria o d’expiació <strong>de</strong> culpes.<br />

Així, l'ermità que acull un cav<strong>al</strong>ler és un home sant a qui es consulta i a qui es <strong>de</strong>mana ajuda per<br />

interpretar els es<strong>de</strong>veniments. Quan Tristany i Isolda es refugien <strong>al</strong> bosc, l’eremita Ogrin els intenta<br />

convèncer que es pene<strong>de</strong>ixin <strong>de</strong>ls seus amors il·lícits i renunciïn a estar junts, <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> viure en<br />

pecat, però la força <strong>de</strong> la passió que els aporta el filtre màgic domina les seves voluntats, i no els ho<br />

permet. Al Tirant lo Blanc, per exemple, la figura <strong>de</strong> l’ermità tindrà una importància fonament<strong>al</strong> en<br />

la persona <strong>de</strong>l Guillem <strong>de</strong> Varoic <strong>de</strong>ls primers capítols.<br />

Jaufré fin<strong>al</strong>itza l'estada amb l'ermità.<br />

Foli 59v <strong>de</strong>l manuscrit 2164 <strong>de</strong> la BNF.<br />

Al Cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>l Lleó, mentre transcorre l’exili d’Ivany <strong>al</strong> bosc, aquest només es relaciona amb un<br />

ermità que, com ell, comparteix aquest espai <strong>de</strong>solat. En aquests relats, l’ermità es presenta com un<br />

personatge que viu aïllat en un lloc apartat i inhòspit com la muntanya, les illes, el bosc o el <strong>de</strong>sert.<br />

De fet, d’aquest darrer indret en <strong>de</strong>riva l’etimologia <strong>de</strong>l mot, <strong>de</strong>l grec έρηµος, que vol dir <strong>de</strong>sert. En<br />

cap cas es tracta d’un misàntrop, sinó d’un personatge que s’ha apartat <strong>de</strong>l contacte amb la societat<br />

per <strong>de</strong>dicar-se exclusivament a Déu i <strong>al</strong> progrés espiritu<strong>al</strong>, 32 patint dures condicions <strong>de</strong> vida, i<br />

consagrat a la penitència i a la vida religiosa. Per això renuncien a qu<strong>al</strong>sevol tipus <strong>de</strong> riquesa o <strong>de</strong><br />

confort materi<strong>al</strong>, ja que consi<strong>de</strong>ren que el cos és només una presó <strong>de</strong> l’ànima. 33 La figura <strong>de</strong><br />

l’ermità a la literatura mediev<strong>al</strong> és molt positiva i sol ésser tractat amb respecte i admiració. T<strong>al</strong><br />

com hem remarcat, representa un paper important en <strong>al</strong>tres relats mediev<strong>al</strong>s com Tristany i Isolda o<br />

El conte <strong>de</strong>l Gra<strong>al</strong> <strong>de</strong> Chrétien <strong>de</strong> Troyes. Fins i tot, la vida contemplativa <strong>de</strong> l’eremita és el <strong>de</strong>stí<br />

d’<strong>al</strong>guns cav<strong>al</strong>lers famosos com el mateix Percev<strong>al</strong> d’El conte <strong>de</strong>l Gra<strong>al</strong>, o bé el <strong>de</strong> l’històric San<br />

G<strong>al</strong>gano, que té una ermita en un lloc remot <strong>de</strong> la Toscana. Quan es tracta d’un cav<strong>al</strong>ler retirat <strong>de</strong>l<br />

món, fins i tot conserva les seves armes com a record <strong>de</strong> la seva i<strong>de</strong>ntitat passada i superada. És<br />

l’exemple <strong>de</strong> la vida religiosa que ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar la cav<strong>al</strong>leria com a excel·lència.<br />

32<br />

MASIP BRACONS, Laura. Ermitans a la literatura mediev<strong>al</strong>. Barcelona, Publicacions <strong>de</strong> l’Abadia <strong>de</strong> Montserrat, 1999,<br />

pàg. 20.<br />

33<br />

BARNIOL, Montserrat. “Los eremitas”, Arqueología, Historia y Viajes sobre el mundo mediev<strong>al</strong>, nº 22, febrer 2008.<br />

TFC Jaufré — Cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>l Lleó 46

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!