accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya
accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya
accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
3.7. El paper <strong>de</strong> la religió cristiana. Els ermitans<br />
L'ermità que acull un cav<strong>al</strong>ler és un tema freqüent a la novel·la cav<strong>al</strong>leresca. La relació amb aquests<br />
personatges es presenta sovint com un episodi <strong>de</strong>cisiu en la progressió cav<strong>al</strong>leresca. Els cav<strong>al</strong>lers es<br />
troben a les muntanyes o a les profunditats <strong>de</strong>l bosc amb ermitans i monjos que els instrueixen i els<br />
revelen el significat <strong>de</strong> les vivències viscu<strong>de</strong>s o <strong>de</strong> la re<strong>al</strong>itat. L'ermità sol ésser una persona gran<br />
que ha assolit la saviesa perquè ha <strong>de</strong>dicat tota la vida a l'ascesi i a la contemplació, mentre que el<br />
cav<strong>al</strong>ler és un jove que sovint es troba en procés d'iniciació a la cav<strong>al</strong>leria o d’expiació <strong>de</strong> culpes.<br />
Així, l'ermità que acull un cav<strong>al</strong>ler és un home sant a qui es consulta i a qui es <strong>de</strong>mana ajuda per<br />
interpretar els es<strong>de</strong>veniments. Quan Tristany i Isolda es refugien <strong>al</strong> bosc, l’eremita Ogrin els intenta<br />
convèncer que es pene<strong>de</strong>ixin <strong>de</strong>ls seus amors il·lícits i renunciïn a estar junts, <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> viure en<br />
pecat, però la força <strong>de</strong> la passió que els aporta el filtre màgic domina les seves voluntats, i no els ho<br />
permet. Al Tirant lo Blanc, per exemple, la figura <strong>de</strong> l’ermità tindrà una importància fonament<strong>al</strong> en<br />
la persona <strong>de</strong>l Guillem <strong>de</strong> Varoic <strong>de</strong>ls primers capítols.<br />
Jaufré fin<strong>al</strong>itza l'estada amb l'ermità.<br />
Foli 59v <strong>de</strong>l manuscrit 2164 <strong>de</strong> la BNF.<br />
Al Cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>l Lleó, mentre transcorre l’exili d’Ivany <strong>al</strong> bosc, aquest només es relaciona amb un<br />
ermità que, com ell, comparteix aquest espai <strong>de</strong>solat. En aquests relats, l’ermità es presenta com un<br />
personatge que viu aïllat en un lloc apartat i inhòspit com la muntanya, les illes, el bosc o el <strong>de</strong>sert.<br />
De fet, d’aquest darrer indret en <strong>de</strong>riva l’etimologia <strong>de</strong>l mot, <strong>de</strong>l grec έρηµος, que vol dir <strong>de</strong>sert. En<br />
cap cas es tracta d’un misàntrop, sinó d’un personatge que s’ha apartat <strong>de</strong>l contacte amb la societat<br />
per <strong>de</strong>dicar-se exclusivament a Déu i <strong>al</strong> progrés espiritu<strong>al</strong>, 32 patint dures condicions <strong>de</strong> vida, i<br />
consagrat a la penitència i a la vida religiosa. Per això renuncien a qu<strong>al</strong>sevol tipus <strong>de</strong> riquesa o <strong>de</strong><br />
confort materi<strong>al</strong>, ja que consi<strong>de</strong>ren que el cos és només una presó <strong>de</strong> l’ànima. 33 La figura <strong>de</strong><br />
l’ermità a la literatura mediev<strong>al</strong> és molt positiva i sol ésser tractat amb respecte i admiració. T<strong>al</strong><br />
com hem remarcat, representa un paper important en <strong>al</strong>tres relats mediev<strong>al</strong>s com Tristany i Isolda o<br />
El conte <strong>de</strong>l Gra<strong>al</strong> <strong>de</strong> Chrétien <strong>de</strong> Troyes. Fins i tot, la vida contemplativa <strong>de</strong> l’eremita és el <strong>de</strong>stí<br />
d’<strong>al</strong>guns cav<strong>al</strong>lers famosos com el mateix Percev<strong>al</strong> d’El conte <strong>de</strong>l Gra<strong>al</strong>, o bé el <strong>de</strong> l’històric San<br />
G<strong>al</strong>gano, que té una ermita en un lloc remot <strong>de</strong> la Toscana. Quan es tracta d’un cav<strong>al</strong>ler retirat <strong>de</strong>l<br />
món, fins i tot conserva les seves armes com a record <strong>de</strong> la seva i<strong>de</strong>ntitat passada i superada. És<br />
l’exemple <strong>de</strong> la vida religiosa que ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar la cav<strong>al</strong>leria com a excel·lència.<br />
32<br />
MASIP BRACONS, Laura. Ermitans a la literatura mediev<strong>al</strong>. Barcelona, Publicacions <strong>de</strong> l’Abadia <strong>de</strong> Montserrat, 1999,<br />
pàg. 20.<br />
33<br />
BARNIOL, Montserrat. “Los eremitas”, Arqueología, Historia y Viajes sobre el mundo mediev<strong>al</strong>, nº 22, febrer 2008.<br />
TFC Jaufré — Cav<strong>al</strong>ler <strong>de</strong>l Lleó 46