accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

3.7. El paper de la religió cristiana. Els ermitans
L'ermità que acull un cavaller és un tema freqüent a la novel·la cavalleresca. La relació amb aquests
personatges es presenta sovint com un episodi decisiu en la progressió cavalleresca. Els cavallers es
troben a les muntanyes o a les profunditats del bosc amb ermitans i monjos que els instrueixen i els
revelen el significat de les vivències viscudes o de la realitat. L'ermità sol ésser una persona gran
que ha assolit la saviesa perquè ha dedicat tota la vida a l'ascesi i a la contemplació, mentre que el
cavaller és un jove que sovint es troba en procés d'iniciació a la cavalleria o d’expiació de culpes.
Així, l'ermità que acull un cavaller és un home sant a qui es consulta i a qui es demana ajuda per
interpretar els esdeveniments. Quan Tristany i Isolda es refugien al bosc, l’eremita Ogrin els intenta
convèncer que es penedeixin dels seus amors il·lícits i renunciïn a estar junts, deixant de viure en
pecat, però la força de la passió que els aporta el filtre màgic domina les seves voluntats, i no els ho
permet. Al Tirant lo Blanc, per exemple, la figura de l’ermità tindrà una importància fonamental en
la persona del Guillem de Varoic dels primers capítols.
Jaufré finalitza l'estada amb l'ermità.
Foli 59v del manuscrit 2164 de la BNF.
Al Cavaller del Lleó, mentre transcorre l’exili d’Ivany al bosc, aquest només es relaciona amb un
ermità que, com ell, comparteix aquest espai desolat. En aquests relats, l’ermità es presenta com un
personatge que viu aïllat en un lloc apartat i inhòspit com la muntanya, les illes, el bosc o el desert.
De fet, d’aquest darrer indret en deriva l’etimologia del mot, del grec έρηµος, que vol dir desert. En
cap cas es tracta d’un misàntrop, sinó d’un personatge que s’ha apartat del contacte amb la societat
per dedicar-se exclusivament a Déu i al progrés espiritual, 32 patint dures condicions de vida, i
consagrat a la penitència i a la vida religiosa. Per això renuncien a qualsevol tipus de riquesa o de
confort material, ja que consideren que el cos és només una presó de l’ànima. 33 La figura de
l’ermità a la literatura medieval és molt positiva i sol ésser tractat amb respecte i admiració. Tal
com hem remarcat, representa un paper important en altres relats medievals com Tristany i Isolda o
El conte del Graal de Chrétien de Troyes. Fins i tot, la vida contemplativa de l’eremita és el destí
d’alguns cavallers famosos com el mateix Perceval d’El conte del Graal, o bé el de l’històric San
Galgano, que té una ermita en un lloc remot de la Toscana. Quan es tracta d’un cavaller retirat del
món, fins i tot conserva les seves armes com a record de la seva identitat passada i superada. És
l’exemple de la vida religiosa que ha de defensar la cavalleria com a excel·lència.
32
MASIP BRACONS, Laura. Ermitans a la literatura medieval. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999,
pàg. 20.
33
BARNIOL, Montserrat. “Los eremitas”, Arqueología, Historia y Viajes sobre el mundo medieval, nº 22, febrer 2008.
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 46