accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Finalment, Brunissèn accepta el consell de Melian de casar-se amb Jaufré, tot i que manté certes
reserves sobre la seva capacitat de retenir-lo al seu costat, com si conegués la història d’Ivany.
L’amic Melian s’encarrega d’esvair els seus dubtes:
8300
8305
8310
8315
Ez eu aquest anc mais no·l vi
Ni anc parlar mais no n’auzi,
Ne vi home de son linacie,
Ni non sai si s’es de paracie.
Ez ira s’en per aventura,
C’amors d’aital home non dura,
Antz frain plus leu d’una retonba
E fuitz plus que solleltz en comba.
Ez ieu non sai on lo me queses
Ni en que lo m’en destreisses,
Si·s n’anava ni m’escernia.
E tota jentz m’en gabaria,
E vos no·i auriatz honor.”
“D’aquo no·s cal aver paor,”
Dis Melians, “qu’ie·l conosc tal:
Tan franc, tan fin e tan lial,
Que ja non fara malvastat;
Que cant om auria cercat
Tot est mont per terra e per mar,
Non s’en poiria hom meillorar.”
3.5.5. La declaració d’amor d’Ivany
A aquest no l’havia vist mai abans
Ni havia mai sentit parlar d’ell,
Ni havia vist ningú del seu llinatge,
Ni tan sols sé si és noble.
I se n’anirà a cercar aventures,
Perquè l’amor amb un home com ell no dura,
Més aviat es trenca més ràpid que una copa de vidre
I fuig més veloç que el sol de la vall.
I jo no sabria on anar a cercar-lo
Ni on podria amagar-me,
Si m’entabanés i se n’anés.
Tots es burlarien de mi,
I vós mateix també us veuríeu deshonrat.”
“No us preocupeu per això,”
Va dir Melian, “que jo el conec bé:
És tan sincer, tan fidel i tan lleial,
Que mai no us faria cap ofensa;
Que si haguéssim cercat
Per tot el món, per terres i per mar,
No haguéssim trobat un home millor que ell.
Celebracions al castell de Brunissèn.
Foli 109 del manuscrit 2164 de la BNF.
La donzella Luneta, en deute amb Ivany per haver-la honrat en una visita prèvia a la cort d’Artús, és
un valuós aliat que l’ajudarà a eludir la còlera dels habitants del castell i a conquistar la vídua. En
principi, Ivany creu que no aconseguirà l’amor de la dama, però manté una petita esperança. La
seva reflexió íntima sobre el caràcter de les dones revela la necessitat, segons la mentalitat de
l’època, que aquestes estiguin tutelades per un home: pare, marit o germà, ja que la seva naturalesa
no s’ajusta a les normes socials i és variable i impredictible:
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 28