accedeix al document - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

3865
Ma fille; et quant il l'avra,
As plus vix garçons qu'il savra
En sa meison et as plus orz
La liverra por lor deporz,
Qu'il ne la deigneroit mes prandre.
la hi hagi entregada la lliurarà als
criats més vils i abjectes que tingui
a casa seva perquè s’hi diverteixin,
puix que ell ara ja no es dignaria a
tocar-la.
La dona del baró és germana de Galvany i, en acudir a la cort d’Artús cercant ajuda, s’ha trobat amb
el trasbals de regne motivat pel rapte de la reina Ginebra. Al Jaufré, la fada de Gibel veu rebutjada
la seva sol·licitud perquè el regne està en veritable decadència, mentre que al Cavaller del Lleó
l’adversitat dels esdeveniments fa que les persones indefenses no trobin l’ajuda que en
circumstàncies normals obtindrien i quedin abandonats a la seva sort. Al final, el resultat és el
mateix i el destí dels febles queda en mans del cavaller.
Ivany té el cor dividit, ja que ha de defensar els fills del senyor del castell i, alhora, no vol faltar a la
promesa que ha fet a Luneta de salvar-la de morir cremada. Jaufré, en ésser raptat per la fada de
Gibel també es va trobar en un dilema similar, ja que no podia defugir el seu deure davant les
intencions de Felló i, al mateix temps, patia pel neguit de Brunissèn i Melian a causa de la seva
desaparició.
La descripció de les exigències del gegant confirma l’exposició esmentada i és molt semblant al
diàleg entre Felló i Jaufré:
4105
4110
4115
Devant la porte, enmi .i. plain,
S'areste li jaianz et crie
Au preudome que il desfie
Ses filz de mort, s'il ne li baille
Sa fille; et a sa garçonaille
La liverra a jaelise,
Car il ne l'ainme tant ne prise
Qu'an li se daingnast avillier.
De garçons avra .i. millier
Avoec lui, sovant et menu,
Qui seront poeilleus et nu
Si con ribaut et torchepot,
Que tuit i metront lor escot.
El gegant s’atura al bell mig d’una
plana, davant la porta de la
fortalesa, i crida el senyor del
castell amenaçant-lo de matar els
seus fills si no surt la donzella, que
pensa lliurar a la disbauxa dels
seus serfs, ja que ell no l’aprecia ni
la té en prou estima per envilir-se
tocant-la. Un miler de criats
pollosos i espellifats, una veritable
colla de captaires i marmitons,
s’estaran ben sovint amb ella i tots
en tindran la seva part.
També la lluita amb el gegant es desenvolupa de manera similar a les que manté Jaufré amb aquests
oponents. Com és habitual, la força descomunal d’aquests colossos els permet de brandar pesades
maces i repartir cops que, de vegades, no es poden esquivar. Ivany derrota el gegant i el mata amb
l’ajuda del lleó, cosa que provoca l’alegria dels habitants del castell. Com que vol que la seva
proesa es conegui a la cort i no pot enviar el gegant presoner a Artús, encarrega al varvassor que ho
comuniqui al seu cunyat Galvany tan aviat com sigui possible.
Ivany arriba a la font quan estan a punt de cremar la donzella Luneta. Esdevé el combat desigual
amb el senescal de la seva dama i els seus dos germans. El lleó, que acaba malferit, mata el senescal
i restableix l’equilibri de forces. Amb la seva ajuda, Ivany aconsegueix la rendició dels altres dos
adversaris. La dama perdona Luneta i els traïdors que l’havien difamat són cremats a la foguera en
lloc seu. Com en els combats de Jaufré, Chrétien no estalvia detalls en descriure de manera macabra
com el lleó deixa el senescal amb les entranyes al descobert.
El següent episodi portarà Ivany a un combat especialment difícil, semblant al que manté Jaufré
amb el diable negre. Una donzella sol·licita la seva ajuda per defensar davant la cort d’Artús el seu
legítim dret a l’herència del seu pare. Per mitjà d’una missatgera, localitza Ivany i li exposa el cas
de la seva senyora, injustament desheretada per la seva germana gran. Si Jaufré havia de completar
un itinerari iniciàtic per arribar a la glòria i a l’amor, Ivany també ho ha de fer per recuperar el seu
honor perdut, la seva dama i el seu reialme. I aquest camí està ple de sacrificis i de proeses. Per això
TFC Jaufré — Cavaller del Lleó 42