bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>de</strong> l’Esperit Sant! hi pos els ossos <strong>de</strong> p<strong>la</strong>. Aviat conech lo cruu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
realidat, verbo, que’l matalás es massa prim, uns cinch dits <strong>de</strong> gruxa.<br />
Me vé un’i<strong>de</strong>a: doblegar el matalás. El doblech; es com un mata<strong>la</strong>sset<br />
<strong>de</strong> camarot <strong>de</strong> vapor; m’hi torn ajocar, y ¡com un pex dins l’aygua!<br />
Acluch els ulls y fins lo en<strong>de</strong>má <strong>de</strong>matí.<br />
Agost. Dia 5<br />
Un vicari <strong><strong>de</strong>l</strong>s nostres. —Llenguatge <strong>de</strong> Prats <strong>de</strong> Molló. —<br />
Influència dialectal <strong>de</strong> Perpinyà. —Cap a Arle. —Repassó <strong>de</strong><br />
Mn. Casaponce<br />
Devers les sis obr els ulls; crit Mn. Casaponce, que no havia<br />
pogut dormir gayre. Sa nostra cambra sortia dins el jardí <strong>de</strong> <strong>la</strong> casa,<br />
mirant a mitjorn. Prats <strong>de</strong> Molló está encastel<strong>la</strong>t a un coster <strong>de</strong><br />
so<strong>la</strong>na, ben aprop d’Espanya; en veuen cuculles <strong>de</strong> muntanyes. Com<br />
a vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> muntanya es <strong>de</strong> lo milloret que hi haja: els carrers son prou<br />
amples, no gayre tòrts, ben empedregats; qualcun ferest d’empinat;<br />
les cases no fan ma<strong>la</strong> cara. Feta <strong>la</strong> preparació per celebrar missa,<br />
mos ne pujam amb Mn. Casaponce a l’esglèsia parroquial, qu’es a lo<br />
més amunt <strong><strong>de</strong>l</strong> poble. Trobam molta <strong>de</strong> gent per les botigues y<br />
conversant p’els carrers; els homes amb <strong>la</strong> barretina[;] les dones,<br />
una bona part d’elles, amb <strong>la</strong> còfia a n-el cap, ayrosa, gentil. Mn.<br />
Casaponce s’atura a escometre <strong>la</strong> gent; n’hi coneix molta. Entram a<br />
l’esglèsia; no hi ha més que dues ò tres dones. Es prou espayosa y<br />
ben a<strong>de</strong>sada y neta. El Rector, conegut <strong>de</strong> Mn. Casaponce, encara no<br />
hi es. Mos reb el Sr. Vicari, un jovenet molt axerit, fervent<br />
cata<strong>la</strong>nista. Rara avis! dins aquexes muntanyes. S’en puja dalt <strong>la</strong><br />
trona a fer un eczercici, y el fa en catalá. Axò representa una<br />
heroycidat a una vi<strong>la</strong> francesa com aquexa. Deym missa, amb una<br />
dotzena mal contada d’oyents. Com entram dins <strong>la</strong> sacristia, mos hi<br />
espera’l Sr. Rector, un entusiasta <strong>de</strong> l’hebreu, <strong>de</strong>mana una entrevista<br />
© Maria-Pi<strong>la</strong>r Perea per l’edició, 2011. 14