bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

de l’Esperit Sant! hi pos els ossos de pla. Aviat conech lo cruu de la
realidat, verbo, que’l matalás es massa prim, uns cinch dits de gruxa.
Me vé un’idea: doblegar el matalás. El doblech; es com un matalasset
de camarot de vapor; m’hi torn ajocar, y ¡com un pex dins l’aygua!
Acluch els ulls y fins lo endemá dematí.
Agost. Dia 5
Un vicari dels nostres. —Llenguatge de Prats de Molló. —
Influència dialectal de Perpinyà. —Cap a Arle. —Repassó de
Mn. Casaponce
Devers les sis obr els ulls; crit Mn. Casaponce, que no havia
pogut dormir gayre. Sa nostra cambra sortia dins el jardí de la casa,
mirant a mitjorn. Prats de Molló está encastellat a un coster de
solana, ben aprop d’Espanya; en veuen cuculles de muntanyes. Com
a vila de muntanya es de lo milloret que hi haja: els carrers son prou
amples, no gayre tòrts, ben empedregats; qualcun ferest d’empinat;
les cases no fan mala cara. Feta la preparació per celebrar missa,
mos ne pujam amb Mn. Casaponce a l’esglèsia parroquial, qu’es a lo
més amunt del poble. Trobam molta de gent per les botigues y
conversant p’els carrers; els homes amb la barretina[;] les dones,
una bona part d’elles, amb la còfia a n-el cap, ayrosa, gentil. Mn.
Casaponce s’atura a escometre la gent; n’hi coneix molta. Entram a
l’esglèsia; no hi ha més que dues ò tres dones. Es prou espayosa y
ben adesada y neta. El Rector, conegut de Mn. Casaponce, encara no
hi es. Mos reb el Sr. Vicari, un jovenet molt axerit, fervent
catalanista. Rara avis! dins aquexes muntanyes. S’en puja dalt la
trona a fer un eczercici, y el fa en catalá. Axò representa una
heroycidat a una vila francesa com aquexa. Deym missa, amb una
dotzena mal contada d’oyents. Com entram dins la sacristia, mos hi
espera’l Sr. Rector, un entusiasta de l’hebreu, demana una entrevista
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 14