bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

de Montellà [i Martinet]; demana’l tartaner si’l dexarem pujar. —Que
putx, deym nosaltres, y axí li sentirem el conversar del seu poble,
qu’es lo que mos interessa. Puja ell, y ja som partits a demanarli
coses de Montellà; però l’home, com veu que no mos aturam
d’apuntar a n-aquexes llibretes, se malpensa y torna mut cop en
sech, y ni amb unes tenalles li podem treure cap paraula. Estam dos
per tres per dirli que no l’hem mester per res dins la tartana, però
perque veym que no hu fa per mal, sino per tronch y per estúpit, el
dexam fer.
tocades.
A les dèu poríem esser estats a Martinet, y hi arribam a les onze
Debaxam a l’hostal que mos diu el tartaner. Comanam el dinar.
Aquí hi tenim un amich, el Bal le, com qui no diu res, un fill del metge
Duran de Puigcerdà, metge també, que ja está enterat. Feym de
veure’l; mos reb molt coralment, y’s posa a la nostra disposició en tot
y per tot. Com ja som demunt mitx dia y no es cosa de desbaratar la
dinada a la gent, quedam que tot d’una d’haver dinat, comparexerem
a ca’l Bal le, y ell hi tendrá tres o quatre dones y homes nadius d’allá
y que no son sortits gayre, y les farem parlar fins a l’hora de partir
cap a la Seu d’Urgell. De bell nou a l’hostal, veym dues o tres noyes
de deu a tretze anys, de la casa metex; y, per aprofitar uns vint
minuts que manquen per posarmos a la taula, deym a l’hostaler si les
porem emprar [285] demanantlos paraules y fentles conversar de
coses qualsevols. Diu que sí; però elles, empegueides de nosaltres y
no comprenent aont van a parar aquexes coses que’ls-e demanam
(tal paraula com se diu aquí, tal verb com el conjuguen elles), acaben
per fogirmos, amb escuses de feynes. Lo que feym nosaltres, a-les-
hores, es escoltar la gent que hi ha allá dins, qu’esperen el dinar, y
en prenim notes; però hi ha l’inconvenient que no sabem d’ont son, y
es una mica compromès d’anar a un desconegut a dirli: —Y vostè
d’ont es? —després qu’un el s’ha mirat y ha preses notes devant ell.
Duen el dinar a la taula, dinam de bon gust (avuy es un dijuni
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 42