bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

ha mala petja ni a punts perillosos. Quant el camí es pla y bo, a-les-
hores solen travelar. Ja vatx esperimentar aquesta cosa en les
escursions de 1900 y de 1902. Sembla mentida axò, però es ben ver.
Per no dexar les manades p’el restoll, me trech el breviari,
cavalcant, y ¡hala a resar! que demá es la festa grossíssima de la
Mare-de-Déu morta. Ja m’hi vatx acostumar a resar cavalcant, en les
excursions passades. Me va bé de tot. Com el Dr. Schädel me veu
resant tan tranquil demunt la bístia per aquells punts tan perillosos,
me crida més de mitx regirat: —Faites attention, Mr. Alcover! ¡vous
tomberez dans l’abîme! (La nostra llengua usual es la francesa,
perque no puch encara sostenir una conversa en alemany, ni d’un
bon tros). Jo li dich que no hi ha que tenir por, y ¡endevant les atxes!
y de d’allá! Acab el rés y moch conversa a n-el traginer. Es de la Seu,
d’una cinquantena d’anys, petitó, esquert, blanch y vermell, ulls molt
vius y bellugadissos; du barretina morada; camina lleuger com un
isart; es Trilla de sobrenom. Per sentirlo descapdellar, li demán si
conex el Rector de Sant Dot. Prou que’l conex y ben amichs que son;
té un noy qu’es escolá del Sr. Rector y conversen ben sovint. ¿Qui no
conex el Rector de Sant Dot, si va a la Seu? ¿Qui no’n queda agrait?
Ell se descalsa y’s destexina per tothom. Es un dels bons amichs que
tench a la Seu, des que hi vatx esser dins el juliol de 1902. Li demán
llavó a n-el Trilla si ha conegut el Bisbe Caxal. —¡Lo Bisbe Caxal! diu
ell, ¿si l’hay conegut? ¡Y molt! ¡O quin home aquell! Y ja es partit a
contarme’n coses: que hu abrassava tot, que assistia a tothom, que
feu el gran Seminari y el Palau. ¡Quina llástima que llavò vingués la
guerra civil y acabás d’aquella manera com acabá! Mentres tant hem
passat l’Hostal nou y per bax d’Aristot, una mica de vila encastellada
demunt una planícia que fan les cuculles de banda nord. Les boyres
que vayveretjaven p’el cel se son engruxides, a poch a poch
s’ennegrexen a redols, y, com mos ne temem, tenim un ruxadell
furiós demunt. El Dr. Schädel s’abriga l’impermeable y jo la manta, i
¡que ploga tant com vulga! y de d’allá! com si res fos estat. El Trilla
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 44