bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

qu’ha fetes Monsenyor allá dalt. A mitján camí trobam un munt de
jasserons a la vora del camí: les pujen fins allá a esquena de bístia;
les acaben de pujar homos, y han d’esser setze per cada un.
¡Quin pler de contemplar de bell nou aquestes estupendes
serralades del Canigó! Axí com anam pujant, se despleguen a la
nostra vista, rioleres, encantadores, esplèndides; embellexen allá bax
Castell de Vernet y Vernet; umpl els ayres de remors delitoses el
Cadí, que s’estimba triunfador de les singleres sublims, fecundant cap
a Vilafranca comes y valls.
Mentres tant s’amaga el sol derrera les serralades de ponent, y
s’alsen les campanes del venerable campanar de Sant Martí, tocant
les Aves-Maries. No es una tota-sola; son dues, son tres, son quatre,
d’un timbre dols, suau, imponent, melodiós, solemnial. Toquen una
derrera l’altra, y acaben per tocar totes a la una, [259] umplint(s)
aquelles altures d’armonia celestial. Semblen les veus d’aquells cims,
ressingles y comalades, que s’alsen per glorificar Deu nostre Senyor y
la seua Mare Santíssima. ¡Que s’hi escauen de bé, les veus de les
campanes a n-aquelles altures! ¡Feya tants d’anys que no n’hi
volaven, y que s’estava sense llengua aquex campanar venerant!
Impressionat, ungit dolsament d’aquell toch de campanes, arrib
a Sant Martí, trob els picapedrers qu’han dexada la feyna y que sopen
a la fresca; me menen a les habitacions restaurades de Monsenyor, y
surt aquex venerable successor dels Apòstols, botant d’alegria, tot
efusiu, correns a donarme un abrás. ¡Quin honor, quina gaubansa per
mi, de trobarlo tan sá y tan fort y tan ple de l’entusiasme que m’umpl
a mi, y, sobre tot trobarlo a Sant Martí del Canigó alsat y refet de les
seues ruines y aclucament! ¡Quina alegria! ¡quina satisfacció! No dich
res si’n feym una, de conversada, ben llarga y ben saborosa, de la
partida de coses qu’un y altre duym entre mans.
Els traballadors m’obsequien cantant la cansó Muntanyes
Regalades, que sab tot bon rossellonès, d’una melodia tan íntima y
coral que, com un més la sent, més li agrada. Amb Monsenyor pujam
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 8