bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
(formes <strong>de</strong> <strong>la</strong> conjugació). Aquests estudis els hem <strong>de</strong> fer [109]<br />
<strong>de</strong>munt un milenar <strong>de</strong> paraules o formes replega<strong>de</strong>s a cada comarca,<br />
sentintles pronunciar a n-els que’n son nadius. Si, en arribar<br />
nosaltres a una comarca, ja hi trobam replegats aquests milenars <strong>de</strong><br />
paraules y formes, a l’acte porem comensar l’estudi, y guanyam axí<br />
moltíssim <strong>de</strong> temps. Y aquest es el favor que li <strong>de</strong>mán a vostè, que<br />
durant aquest més <strong>de</strong> juliol …………………… ens replegui vostè, tot sol o<br />
ajudat d’altres amichs, lo següent (dins <strong>la</strong> regió <strong>de</strong> ………………).<br />
A. Per l’estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> Dr. Schä<strong><strong>de</strong>l</strong>: <strong>de</strong> 1.500 a 3.000 paraules, usa<strong>de</strong>s<br />
dins aquexa comarca. No importa que sien esclusives o<br />
característiques d’el<strong>la</strong>; basta que s’hi usin. Basten paraules<br />
qualsevols, <strong>de</strong>slliga<strong>de</strong>s, totes soles.<br />
B. Per l’estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> Dr. Counson: treure una còpia <strong>de</strong> 1.000 paraules<br />
<strong>de</strong> les prepara<strong>de</strong>s a n-el Dr. Schä<strong><strong>de</strong>l</strong>, a fi <strong>de</strong> que tots dos puguen<br />
estudiarles a n-el metex temps.<br />
C. Per l’estudi meu: mil formes verbals, axò es, totes les formes<br />
singu<strong>la</strong>rs y plurals <strong>de</strong> tots els temps <strong><strong>de</strong>l</strong>s verbs més característichs o<br />
especials d’aquexa comarca; y, si no n’hi ha d’especials, posarhi els<br />
que s’hi usin, sien com sien.<br />
D. Per ajudar l’estudi <strong>de</strong> tots tres: cansons y corran<strong>de</strong>s popu<strong>la</strong>rs,<br />
rondayes y contarelles <strong>de</strong> coses qualsevols. D’axò, replegar lo que’s<br />
puga.<br />
Aquestes paraules no importa posarles per or<strong>de</strong> alfabètich, sino<br />
axí com venguen.<br />
Les formes verbals p’el meu estudi, convé distribuirles per verbs,<br />
axò es, posar plega<strong>de</strong>s les <strong><strong>de</strong>l</strong> metex verb; y no han d’esser totes les<br />
conjugacions y que hi entrin totes o casi totes les formes irregu<strong>la</strong>rs.<br />
Totes aquestes paraules s’han <strong>de</strong> posar fent columna en fulles<br />
més o menys grosses, <strong>de</strong>xant un bon espay en b<strong>la</strong>nch a n-el costat,<br />
per nosaltres po<strong>de</strong>r-hi fer les nostres anotacions y advertències.<br />
Totes aquestes paraules les han d’escriure just axí com les<br />
pronuncien a n-aquexa comarca, sense anar a ac<strong>la</strong>rir si les<br />
© Maria-Pi<strong>la</strong>r Perea per l’edició, 2011. 2