bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

Ja som partits per dins aquells encadenats de muntanyes, que
no dexen altre pas que la conca de la Tet, que’s desplega en
barranchs ferèstechs y comalades esplèndides, enguiletjanthi la
carretera riu amunt. Fa una lluna ben clara, y es un gust escampar la
vista per l’exam de cuculles y cims qu’anam dexant derrera. Un poch
passat les onze som a Oleta. Mos aturam dins la plassa; no veym cap
casa uberta més que un cafè. Demanam la fonda millor; es allá
devant. Hi tocam, y mos surt una veu que diu que tot es ple y que no
hi ha res que fer. Anam a un’ altra fonda, y lo metex. Mos diuen els
del cafè qu’es per demés cercar pus. ¡Ja estam ben arretglats! Y no
hem sopat, y bona talent que duym. Els del cafè diuen que no’n fan
de menjar. Per misericòrdia mos duen sis ous cruus, y les mos
beuem, dos per hom. Café y such sí que mos n’oferexen, tant en
vulguem... Parlam a veure de quin cap feym estelles. ¿Mos n’anam a
Fontpedrosa? Hi seríem a les dotze y busques, però en matèria de
fondes es pitjor qu’Oleta, mos diu el cotxer, que troba que lo més
curt es pujar a Montlluís, aont sempre es segur trobar recapte y totes
les comodidats que calen. Un poch enforet es, pero sempre hi
arribarem, si no a la una, les dues. —No res idò, pensam tots, cap a
Montlluís! Y ¡hala per amunt y de d’allá! y venguen revolts y
marrades per aquells serrals y ressingles, y ¡endevant les atxes!
Sobre tot, passat les dues de la dematinada entram dins Montlluís,
ben segurs tots de dins mitja hora estar colgats magníficament dins
una d’aquelles cambres de l’Hôtel d’Espagne. Mos hi aturam devant,
devallam del carruatge y descarregam les maletes; el cotxer toca.
Surt el fondista; mos mira amb ulls de son; y, com mos sent que li
demanam tres cambres, mos diu que no’n té cap de buyda, que tot
ho té ple y qu’ha hagut de dir que no a més de vint passet[270]gers.
Alló mos fa l’efecte d’una escopetada; mos dexa sense polsos. —No
res, dich jo, haurem d’anar a l’Hôtel-Paris (está a l’altre costat de
l’esglèsia). —L’Hôtel-Paris, mos diu el fondista, es tan ple com aquí, y
també han hagut de dir que no a una pila de passatgers. Axò mos
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 22