bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

etirada no fos tan seca, demanam a n-els circumstants algunes
formes verbals, y tach! entren dos senyors, un d’ells de Perpinyà, y,
com mos veuen y s’enteren de lo que feym, [274] el de Perpinyà mos
diu: —Mais vustès, fent enraunar aquexa gent, trubarán pas lu
veritable catalá. —Es que no cercam, li dich jo, el veritable
precisament, sino el que’s parla aquí, y tal com el parlen, no la gent
de lletres, sino’ls qui no’n tenen cap. —Pero, respòn ell, aquí nu
trubarán vustès qu’un patuès, y el catalá es una llengua que té una
gramática que la venen a Perpinyà y que la feren a Barcelona. —Però
veu, li replich, ara per ara no mos interessa lo que diuen o venen a
Perpinyà ni lo que han fet o dexat de fer a Barcelona, sino lo que
parlen a Montlluís, y per axò hi som venguts. Aquell senyor s’escusa
y... buyda, y nosaltres feym dos diners de lo metex, amb molt de
greu de l’ánima de no poder treure tot aquex tresor llingüístich,
tancat amb tants de panys y forrellats dins aquella gent inabordable.
Com demá a les cinch del matí li hem d’estrènyer cap a
Formiguera, acordam anarmosne a jeure, y bona nit que Deu mos dó.
Agost. Dia 10
Cap a Formiguera. —Fredorada. —Estudi del Capcir i
Fontpedrosa
Devers les sis pujam a una carretel la descuberta amb una espècie
de cobricel que s’aguanta amb quatre verguerines de ferro; y ¡cap a
Formiguera! sempre amb direcció a la tramuntana, y de d’allá, per
una magnífica carretera, per la planícia de Quillana (1.767 metres del
llivell del mar; Montlluís está a 1.600). Entram dins la conca de
Capcir, casi tot pasturatges la part fonda; a má esquerra veym el
grandiós bosch de la Mata, espessíssim, de primera per ferhi grans
cassades; més enllá el vilatge dels Angles, y, agullonant l’horitzó,
l’altiu Puig Peric, de 2.800 metres, com qui no diu res. El Dr. Schädel
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 28