bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

encorregut. El doctor no s’en empatxa, y torna tocar. A dir ver, es
un’imprudència; però l’entusiasme filològich mos domina y mos fa fer
coses devegades que hi ha que dispensarlesmos. A la fi devalla una
criada a veure que volem. [283] —Som estrangers qu’hauríem de
conversar una mica amb el senyor Rector, dich jo. La criada se’n
puja, y torna baxar, dient que’l senyor Rector está ocupat y qu’haurá
d’esser un’altr’hora. Mos n’anam mitx empegueits axí metex. No
dexava d’esser arriscat presentarmos a n-aquella hora a una casa,
per que a l’acte y cop en sech mos diguessen com se pronuncia tal
paraula o tal altra o com se conjuga tal verb o tal altre verb.
Escalivats de la Rectoria, ja no hem pensat de provar fortuna a
un’altra casa; mos aficam dins la carretel la, y ¡cap a Puigcerdà!
Hi arribam passat les dues, dinam amb quatre grapades, y ¡hala
a ca-l’apotecari Martí! aont ens esperen els entusiastes col laboradors
d’aquí per tenir la sessió... de clausura. Dura fins qu’es fosca negra, y
no param un moment de prendre notes, el Dr. Schädel de fonètica y
jo de flecsió verbal. Entre’ls col laboradors s’armen les grans
discussions, sobre si tal forma o paraula son pròpies de Puigcerdà o
dels altres pobles de la Cerdanya. Casi sempre resulta que’ls qui
tenen més lletres y son sortits més, sufrexen més viva l’influencia del
dialecte barceloní. L’apotecari Martí y el metge Duran, com per motiu
de llurs professions conferexen sempre amb gent de tots els pobles
cerdans, tant de França com d’Espanya y cabalment son observadors,
ens servexen moltíssim per completar l’estudi del dialecte cerdá,
qu’es ben diferent del rossellonès y del conflentí y del capzirench.
Es hora de dexar aquells entusiastes; ens oferim a tots ells y els-
e donam milions de grácies de tot lo qu’han fet per nosaltres; afica’l
Dr. Schädel dins la seua gran cartera les llistes de paraules y formes
verbals qu’ells mos tenien recullides, mos n’anam a tornar la visita al
Sr. Bal le y a altres persones que mos havien obsequiats, y ¡cap a la
fonda, a sopar y a jèure! que més gros jornal mos esperá demá.
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 40