bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

La ribera del riu s’estreny, s’estreny; anam sempre pujant, y les
muntanyes de cada banda, pelades en gran part, enfilen per amunt
llurs cuculles y entrecualquen y entrecuxen llurs ressingles y repeus y
casi no mos dexen pas. Conexem que ja no som dins Espanya perque
vora vora’l riu s’estenen perellingades de terreny sembrat de tabach.
L’aspecte del país es sech, rònech, prim, salvatge. Tot son muntanyes
y més muntanyes, aont s’obrin barranchs, fondals y comallars que a
alguns punts s’axamplen una mica y per ont corre’l Valira y s’hi
confegexen els seus afluents; allá ont s’axamplen els comallars y el
terreny es qualque poch ufanós, s’hi son congriades les viles y per
costers y turons torretjen les masies.
Topam molta de gent endiumenjada, homes y dones, petits y
grans; es qu’es festa avuy p’els andorrans, y s’en van a una ermita
d’aquí devora, aont hi ha una festassa. Una cosa mos crida l’atenció:
trobam a la vora del camí, d’en tant(,) en tant, un’ espècie de pilars
quadradenchs d’uns tres paums de gruxa y uns dotze o tretze d’alt,
amb una capelleta o endinzada quadrangular a la part superior,
tancada amb uns retxats de ferro, y dedins, una figura d’un sant. Les
diuen oratoris, y els qui passen se lleven la barretina, se senyen y
resen qualque cosa a n-aquell sant. Aquests oratoris servexen
d’ivern, com tot es tapat de neu, per mostrar el camí per on passa.
Devers les vuyt doblegam un ressingle y mos veym devant [291]
Sant Julià de Lòria, la primera vila andorrana, ran del riu, no gayre
gran, carrers malplans, cases malplaents, negrenques. Es el centre
industrial més important del Principat. Hi ha telefó amb la Seu, posat
y pagat del Bisbe, y no gayre agrait dels andorrans, segons sembla.
Berenam a l’hostal, de bona gana ferm. Es nadiu d’aquí el Dr.
[Francesc] Palau, canonge de la Seu, amich y col laborador nostre, y
ara hi es qu’estiueja. Demanam ca-seua; mos ho mostren. Es un
piset; hi pujen per una mica d’escala de fusta. El trobam que berena
amb sa mare y un altre parent. Li demanam si aquí conexen gent
dels altres pobles andorrans, per sentirlos parlar. Ja n’hi ha, pero ara,
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 50