bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

de Fontpedrosa, entre Oleta y Montlluís. ¡Providència de Deu! Axí
porem estudiar aquella regió que l’idiosincrácia dels fondistes d’Oleta
no mos havia deixada estudiar ¡Beníssim!
Y ja som partits, el Dr. Schädel pegant-los per la pronúncia y jo
per la conjugació, un cop a n-el vell i un cop a n-el jove, y ells
contesta qui contesta, y nosaltres escriu qui escriu. A les dues hores
d’aquex foch granetjat, jo deman a n-el venerable vell si está cansat,
y me diu que jens ni mica, y’s veu amb ell que diu ver. Seguim
endevant a tota máquina per poder acabar, y aquell diantre de vell no
desmaya un punt. Com toquen les dotze, acabam, y ell está tan
fresch y xalest que com hem comensat. No n’havia vist cap may de
vell tan valent y comportívol!
Sobre tot, hem feta una bona cullita. Hem pogut comprovar la
gran diferència del llenguatge de Fontpedrosa (Conflent) amb el del
Capcir. El d’aquí constituex un ver dialecte interesantíssim per les
formes genuinament catalanes que conserva y p’els diferents y
visibles contactes amb el llengadociá. El Capcir fa la frontera de la
llengua; més enllá de Fontrabiosa, el vilatge estrem de la conca, ja
parlen gabatx. Aquí conserven el prèterit perfet simple en totes les
persones, que ja s’es perdut en tota la Catalunya francesa y en gran
part de l’espanyola, y allá ont s’es conservat, com a les Balears, es
sense la primera persona singular, que sols s’usa a algunes regions
de València. Lo notable aquí es el participi passiu en -ut (cregUT,
begUT, degUT, mogUT, etc.) que fa la u com e [276] fosca, molt
fosca, casi com la ö alemanya, y axí diuen: cregœt, begœt, degœt,
mugœt, etc.
Un detall curiós. Quant el Rector jove mos ha presentats a n-el
vell y aquest ha sentit que’l Dr. Schädel era alemany, ha dit
qu’aquest any passat n’hi aná un per allá, d’alemany, oficial de
l’eczèrcit, qu’era un espia. Demán jo com ho saberen[,] qu’era un
espia, y me diuen qu’es segur que hu era, perque trescá totes
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 30