bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

Perpinyà, tant en els vells com en els minyons. No obstant, un nota
tot d’una que’s troba dins un’altra regió llingüística; ja no es el
Conflent, es la Cerdanya, molt més acostada a n-el catalá d’Espanya.
No mos ne temem y se fan les dotze. Es l’hora fatal de dinar.
Quedam que, en haver dinat tornarem. Els minyons amb els ulls no hi
están gayre conformes, pero una mirada fonda de l’avi’ls-e crida a
l’orde, y ¡a re-veure! y ¡a dinar manca gent! A la fonda mos tracten
bé y feym un bon cap de taula; y devers les dues, cap a ca Mr. Darro!
El trobam tot xalest; els nets juguen p’el carrer; els crida. Els
companyons del dematí no’s presenten; els-e van a cercar; no van
d’aglans. En troben altres dos, y enrengam de bell nou y ¡hala a
conjugar verbs y a pronunciar paraules! Aviat els noys se comencen a
desbaratar; la juguera els alsa en pes, se punyen, se fan pessigolles,
se’n van a guaytar a la finestra per poch renou que sentin a n-el
carrer. L’avi los crida a l’orde; la primeria l’atenen, pero al punt ja no
hi valen ullades fondes ni mots imperiosos, aquells meynatges no
poren pus. Mos feym ullada amb el doctor y amb molt de greu de
l’ánima alsam el camp, despedintmos d’aquell escel lent Mr. Darro y
la seua senyora tan santa dona, fentlos mil mercès de tot, y mos
n’anam... ¿Aont haviem d’anar? ¿A n-el Rector a demanarli altres
cases? ¿a n-aquella vella del dematí, perque se’n tornás riure? El Dr.
Schädel, que ja ha acabada la seua tasca, que resulta molt més curta
que la meua, se’n va a passetjar. Jo me’n vatx a la fonda amb una
cara ben alisa, y de part de dins encara hi estich més. ¡Ja es molt
trobarmos a Montlluís per estudiarhi’l llenguatge, y haver de
sus[273]pendre la feyna per no tenir amb-e qui ferne?... No res,
anem a la fonda, y amb la fondista, qu’es molt desxondida y de bona
part, y amb el servici de la casa per ventura porem fer qualque cosa.
Me’n hi vatx, ho prou, m’atenen amabilíssims; pero aviat vetx que’ls
es violent per les altres feynes precises que tenen. Dich a la fondista
si’n trobaria uns quants noys de deu a dotz’anys que volguessen
venir per demanarlos paraules. Me’n mena tres; s’asseuen badant
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 26