bolletí del diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans

Calada buida a la Cabanassa. Nous estudis a Montlluís. Cap a
Puigcerdà. Returada a Sallagosa y bona avinentesa que hi
trobam
Amb l’idea de completar l’estudi del llenguatge de la regió de
Montlluís, bot del llit devers les quatre y mitja; y ¡cap a la Cabanassa!
una mica de vilatge dins un comellar a uns dèu minuts [277] de
Montlluís. El meu pla era de dir missa allá, y després, per via del
Rector, conferir un poch amb unes quantes dones velles y minyons.
Arrib a n-el vilatge, y ¡cap dret a l’església! La trob tancada. —¡Coses
de França! dich jo. El Rector encara deu dormir. Demán la Rectoria;
la’m mostren. Es tancada també. ¿Que farem? Toch, y res; torn
tocar. S’obri un finestró, y guayta una dona. Li demán del Rector, y
me surt que s’en aná eir no sé aont, y no tornará fins demà. ¡Bona
l’hem feta! ¡Ja estam ben posats! Aquella dona es molt axuta, y vetx
que, si comens a demanarli coses de conjugació, m’espòs a un
soscayre. Guayten un parell de veynades; els-e fas algunes
preguntes per veure si es prestarien a res, y vetx que no. ¿Aont m’he
d’arrambar? ¡Quina llástima no poder estudiar el llenguatge d’aquest
llogaret! Però, ¿com es possible, sense una animeta que’s dex
acostar? Amb molt de greu de l’ánima me’n torn a Montlluís, y ¡cap a
n-el Rector! a veure si poré dir missa! Si arrib dèu minuts més tart, ja
no’n deya, perque amb aquell catedrátich del seminari de Perpinyà
se’n van a Font-Romeu, y hu hauria trobat tot tancat. Anam a
l’esglèsia; envia a demanar un escolanet, que vé y’m servex la missa.
Llest d’aquesta banda, me’n torn a la fonda; berenam pensa qui
pensa com ho farem aquest matí per seguir els nostres estudis. ¿Aont
mos hem d’abordar? Apellam a la fondista, qu’es tan enginyosa y
sortada, que’m troba un matrimoni sens infants, ja empès d’edat,
una santa gent, agradabilíssims, tant ell, que es caminer, com ella.
Tot d’una no acaben de comprendre aont va a parar axò de la
conjugació, però a la fi se’n fan cárrech, y me responen amb gran
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011. 32