Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
discurso denunciatorio; Mu xatak’ chi`nel.<br />
No eres buena compañía.<br />
tak’ krasya, fv(vt & °s). devolver gracias (el<br />
alférez, la autoridad de las tradiciones, el<br />
mayordomo al besar el collar ritual de su<br />
consejero ritual).<br />
ták’anták’an, vt. dar una respuesta tras otra.<br />
tak’av, vi. contestar.<br />
discurso denunciatorio; Tol chtak’av ave.<br />
Eres muy atrevido.<br />
jtak’avel, agn. el consejero ritual. Véase<br />
tot(2); totil me`il.<br />
tak’be e, fv(vt & -s). imitar (la persona) /el<br />
canto del pájaro/.<br />
tak’be rason, fv(vt & -s). seguir el consejo de<br />
la persona.<br />
tak’ob krasya, fn(s de s). el aguardiente que<br />
se sirve al saludar al consejero ritual.<br />
tak’obil krasya, fn(s de °s). Véase tak’ob<br />
krasya.<br />
tak’tik, vt/3sg/. ser algo complaciente.<br />
tak’ulan, vt. seguir contestando.<br />
tak’an<br />
tak’an. Véase tok’on.<br />
tak’in S<br />
tak’in, s. la campana, el dinero, el metal.<br />
jun tak’in. un real /12 y ½ centavos/.<br />
chib tak’in. veinte centavos.<br />
lajuneb tak’in. un peso y veinte centavos.<br />
tak’in antivo, fn(s de s). el clarinero, el<br />
jilguero, Myadestes obscurus. Véase<br />
ora; ora mut, orisyon; orisyon mut.<br />
tak’in natz’(il), fn(-s de s). la moneda del<br />
collar.<br />
tak’in p’in, fn(s tipo s). el caldero, la olla de<br />
peltre.<br />
tak’inaj, vi. sacar ganancia /de las ventas/.<br />
tak’inal chikin(il), fn(-s de s). el arete.<br />
tal I<br />
tal, dr. verbo auxiliar expresando acción<br />
hacia o de vuelta.<br />
tal, vi. llegar /aquí/, venir.<br />
Chtal xa k’ak’al. Ya se levanta el sol.<br />
Ta xtal kastiko. Habrá castigo /divino/.<br />
ta taltik, fprep(prep & s). luego.<br />
36<br />
talebal, °s. el momento antes de la llegada.<br />
Talebal xa li vo`e. El tiempo de lluvias está<br />
por comenzar.<br />
talel, sv. el alma / ch’ulel/, la costumbre.<br />
discurso ritual; ta stalel, ta slikel. lit., desde la<br />
llegada, desde el comienzo, es decir: por<br />
costumbre.<br />
ik’al talel, fn(adj & s). la persistencia de<br />
mal comportamiento.<br />
yijil ik’al talel, fn(adj & adj & s). la<br />
persistencia de mal comportamiento<br />
hasta la vejez.<br />
talel batel, fn(sv & sv). la visita recíproca.<br />
talel talel, fn(sv & sv). llegando<br />
frecuentemente /las órdenes, los<br />
visitantes/, volviendo frecuentemente /el<br />
dolor/.<br />
tales a`lel chu`, fv(vt & fn[-s de -s]). causar<br />
que la leche fluya.<br />
tales ch’ulel, fv(vt & -s). alertar],<br />
comportarse bien, despertar a otro,<br />
instruir (el padrino, el padrino de la<br />
boda), volverse responsable, volver en sí.<br />
discurso ritual, rezo; ¡Talesbon i jch’ulele,<br />
talesbon i ko`one, kajval! ¡Devuélveme el<br />
alma, devuélveme el corazón, Señor mío!,<br />
es decir: ¡refórmame!<br />
Istales xch’ulel jyakubel. El borracho volvió<br />
en sí.<br />
Lik stales xch’ulel un, lik xchan abtel.<br />
Comenzó a madurar, comenzó a aprender<br />
como trabajar.<br />
tales o`on, fv(vt & -s). discurso ritual;<br />
reformarse, regenerarse. Véase tales<br />
ch’ulel.<br />
talesob chu`ul tz’i`lel, fn(fn[s de s] tipo s).<br />
Véase pox; poxil yayijemal.<br />
talesobil a`lel chu`, fn(-s de fn[-s de -s]). el té<br />
de ruda para causar que abunda la leche<br />
de la mujer y fluya.<br />
talesobil ch’ulel, fn(-s de °s). el cargo<br />
religioso.<br />
talesobil o`on, fn(-s de °s). el cargo religioso.<br />
taltal, vi. acercarse un poco, despertarse un<br />
poco (el alma), volver un poco (el alma).<br />
taltaltik, vi. acercarse un poco, despertarse<br />
un poco (el alma), volver un poco (el<br />
alma).