Desenvolupament de videojocs Cas pràctic de l'ús d'un motor de ...

Projecte
dolentes. Les bones estratègies es mantindran per a futurs prototipus, mentre que les
dolentes es descartaran, al igual passa amb els escenaris.
El software es fa per increments i cada increment afegeix una nova funcionalitat al
sistema, a més de fer les extensions del disseny necessàries. Cada increment es prova
(això suposa un avantatge ja que el sistema rep una prova més exhaustiva).
2.3.3 Recuperació
Tot i que és pot realitzar una bona planificacions en un projecte, segurament aquest
haurà de fer front a una sèrie de problemes d’entre molts d’altres destaquem:
• Si es subcontracten parts del desenvolupament, l’empresa subcontractada pot
lliurar fora de termini la seva part.
• Mecanismes de planificació insuficients. S’ha de fer un seguiment de les tasques
que es van o s’han realitzat, per tal de saber l’estat de cada part del projecte.
• Equips de desenvolupament distribuïts. Si el nostre equip de treball està dispers
en la geografia serà convenient establir reunions “cara a cara” periòdicament per
tal de que els components de l’equip no es sentin sols davant el projecte.
Estratègies innefectives
Quan un projecte començar a fer fallida en certes parts, les reaccions típiques per tal de
rectificar-lo son:
• Imposar que els treballadors realitzin hores extres. És millor preguntar qui
estaria disposat a fer hores extres que imposar-les, ja que si es sotmet als
treballadors a la realització per força de més hores per a avançar tasques que
s’estan endarrerint, això desemboca amb el temps a una pèrdua de motivació, es
cometen més errors per el que implica haver de realitzar més proves. Hi ha
estudis que demostren que una gran motivació és igual a una gran productivitat,
per tant és millor preguntar als treballadors com creuen que han de planificar el
seu horari laboral per tal de ser el més efectius i productius possibles.
• Afegir gent al projecte. Afegir més personal a un projecte que acaba de
començar pot ser una bona idea per tal de incrementar la productivitat de l’equip
de treball. Afegir més personal quan el projecte fa mesos que ha començat no és
una solució, ja que les persones noves necessiten un temps de rodatge per tal de
familiaritzar-se amb els altres components de l’equip, a més les persones
originals del projecte han de dedicar temps a instruir als nous, la comunicació és
fa més difícil ja que hi ha més gent que s’ha de posar d’acord, les reunions
s’allarguen, etc.
• Demanar més reunions per control l’estat de les coses. Un exemple típic en
les empreses és que els responsables demanin un resum del que han fet els
treballadors durant el dia, també que és realitzin reunions a unes determinades
hores, etc. El problema radica en que el treball intel·lectual necessita d’un estat
34