Desenvolupament de videojocs Cas pràctic de l'ús d'un motor de ...

2.5 Desenvolupament de videojocs
Projecte
En el capítol anterior hem comentat les diferents parts que formaven un videojoc, en
aquest capítol es comentaran algunes de les APIs/llibreries/motors gràfics per tal de
desenvolupar els diferents sistemes que formen un videojoc, tot i que ens centrarem
molt més en la part dels motors gràfics.
Primer de tot explicarem les diferències entre les llibreries i els motors gràfics.
2.5.1 Llibreries, motors gràfics i motors de videojocs
Entenem per llibreria un conjunt de funcions/utilitats/eines que ens ajuden a realitzar
tasques concretes, com poden ser el desenvolupament de tot el sistema de xarxa del joc,
o el sistema de visualització. Exemples d’aquest tipus són:
• Xarxa: HawkLib, Raknet, DirectPlay.
• Visualització: OpenGL, DirectX.
Podríem desenvolupar un videojoc a partir de diferents llibreries especialitzades en cada
subsistema d’un videojoc, per exemple podríem utilitzar pel sistema d’entrada la
llibreria DirectInput, pel sistema de xarxa la llibreria Raknet, per el sistema de
visualització OpenGL i pel só la llibreria OpenAL.
Entenem per motor gràfic un conjunt de funcions/utilitats/eines que ens ajuden al
desenvolupament del sistema de visualització a més alt nivell del que ens permetria per
exemple la llibreria de visualització OpenGL. En OpenGL no tenim contemplat la
càrrega de objectes 3D, l’estructuració de les dades per a fer més eficient la
visualització, entre d’altres característiques, mentre que en un motor gràfic aquestes
funcions estarien incloses.
I per últim tenim els motos de videojocs que van un pas més enllà. Un motor de
videojocs incorpora totes les funcionalitats d’un motor gràfics però afegint-hi per
exemple funcionalitats de llenguatges d’script per tal de que la gent no programadora
pugi modificar el comportament de certes part del motor.
Resumint podem dir que un motor de videojocs dona totes les funcionalitats per poder
desenvolupar videojocs d’una manera ràpida, un motor gràfic incorpora totes les
funcionalitats per fer aplicacions de visualització 3D, sense tenir en compte el tipus
d’aplicació ni si necessita llenguatges d’script, per exemple, i les llibreries incorporen
totes les funcionalitats d’un subsistema dintre d’un joc o aplicació.
A la pràctica la diferenciació entre motors gràfics i motors de videojocs és molt difícil
d’establir ja que col·loquialment anomenen indistintament a tots els motors gràfics i
motors de videojocs simplement motors gràfics o motors 3D, encara que en teoria tenen
diferències conceptuals.
40