27.10.2014 Views

Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Documents <strong>de</strong> Recerca · Núm. 15 · Inequitats associa<strong>de</strong>s a variab<strong>les</strong> <strong>de</strong> caire global<br />

40<br />

35<br />

Figura 32. Consum domèstic <strong>de</strong> materials per capita<br />

Tones per capita<br />

30<br />

25<br />

20<br />

15<br />

10<br />

5<br />

0<br />

eu15<br />

Alemanya<br />

Àustria<br />

Bèlgica<br />

<strong>Catalunya</strong><br />

Dinamarca<br />

Espanya<br />

Finlàndia<br />

França<br />

Grècia<br />

Holanda<br />

Irlanda<br />

Itàlia<br />

Portugal<br />

Regne Unit<br />

Suècia<br />

Font: Sendra, C., Gabarrell, X., i Vicent, 2002<br />

A <strong>Catalunya</strong>, a l’igual que a la resta <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> la Unió Europea, el volum<br />

<strong>de</strong> recursos naturals utilitzats només és mantingut en el temps gràcies a una aportació<br />

neta <strong>de</strong> recursos <strong>de</strong> l’exterior.<br />

De fet, l’any 2000 a <strong>Catalunya</strong> <strong>les</strong> importacions representaven un 44 % <strong>de</strong><br />

<strong>les</strong> entra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> materials totals al sistema econòmic. A països como els Països Baixos,<br />

Bèlgica i Luxemburg, caracteritzats per ser països-pont <strong>de</strong> materials, <strong>les</strong> importacions<br />

representen entorn un 68 %. Però aquesta ràtio és molt superior al <strong>de</strong><br />

la resta <strong>de</strong> països <strong>de</strong> la UE, en els quals se situa entre el 20 i el 30 %, amb un valor<br />

mitjà <strong>de</strong>l 22 % (Sendra, C., Gabarrell, X., i Vicent, 2009). Com a conseqüència<br />

d’aquest efecte <strong>de</strong> flux <strong>de</strong> materials entrants i sortints, es generen també unes necessitats<br />

majors d’infraestructures que, a la seva vegada, requereixen més recursos<br />

i generen tensions al territori (vegeu l’apartat d’infraestructures per comprendre<br />

millor <strong>les</strong> inequitats associa<strong>de</strong>s a <strong>les</strong> grans infraestructures <strong>de</strong> transport, bàsiques<br />

per a l’exportació).<br />

Així, doncs, actualment estem consumint més recursos que els que ens<br />

ofereix el nostre territori, n’utilitzem d’altres obtinguts <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong>l món. De<br />

fet, altres indicadors com l’espai ecològic (Agyeman, J., Bullard, R., i Evans, B.,<br />

2003) o la petjada ecològica a <strong>Catalunya</strong> (Mayor, X., Quintana, V., i Belmonte, R.,<br />

2009) ens mostren que ho estem fent a un ritme excessivament ràpid en comparació<br />

amb la capacitat ecològica <strong>de</strong> la terra, utilitzant per tant recursos que altres<br />

ciutadans d’altres països tindrien un dret legítim a utilitzar. ¿Ens fem responsab<strong>les</strong><br />

<strong>de</strong>ls possib<strong>les</strong> impactes <strong>ambiental</strong>s produïts a l’exterior per la producció o<br />

extracció d’aquestes substàncies consumi<strong>de</strong>s a casa nostra? ¿Constituïm, a través<br />

<strong>de</strong>l nostres sobreconsum, el motor d’inequitats <strong>ambiental</strong>s més enllà <strong>de</strong> <strong>les</strong> nostres<br />

fronteres?<br />

114<br />

tornar

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!