Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions
Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions
Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Documents <strong>de</strong> Recerca · Núm. 15 · Inequitats associa<strong>de</strong>s a variab<strong>les</strong> <strong>de</strong> caire global<br />
40<br />
35<br />
Figura 32. Consum domèstic <strong>de</strong> materials per capita<br />
Tones per capita<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
eu15<br />
Alemanya<br />
Àustria<br />
Bèlgica<br />
<strong>Catalunya</strong><br />
Dinamarca<br />
Espanya<br />
Finlàndia<br />
França<br />
Grècia<br />
Holanda<br />
Irlanda<br />
Itàlia<br />
Portugal<br />
Regne Unit<br />
Suècia<br />
Font: Sendra, C., Gabarrell, X., i Vicent, 2002<br />
A <strong>Catalunya</strong>, a l’igual que a la resta <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> la Unió Europea, el volum<br />
<strong>de</strong> recursos naturals utilitzats només és mantingut en el temps gràcies a una aportació<br />
neta <strong>de</strong> recursos <strong>de</strong> l’exterior.<br />
De fet, l’any 2000 a <strong>Catalunya</strong> <strong>les</strong> importacions representaven un 44 % <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> entra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> materials totals al sistema econòmic. A països como els Països Baixos,<br />
Bèlgica i Luxemburg, caracteritzats per ser països-pont <strong>de</strong> materials, <strong>les</strong> importacions<br />
representen entorn un 68 %. Però aquesta ràtio és molt superior al <strong>de</strong><br />
la resta <strong>de</strong> països <strong>de</strong> la UE, en els quals se situa entre el 20 i el 30 %, amb un valor<br />
mitjà <strong>de</strong>l 22 % (Sendra, C., Gabarrell, X., i Vicent, 2009). Com a conseqüència<br />
d’aquest efecte <strong>de</strong> flux <strong>de</strong> materials entrants i sortints, es generen també unes necessitats<br />
majors d’infraestructures que, a la seva vegada, requereixen més recursos<br />
i generen tensions al territori (vegeu l’apartat d’infraestructures per comprendre<br />
millor <strong>les</strong> inequitats associa<strong>de</strong>s a <strong>les</strong> grans infraestructures <strong>de</strong> transport, bàsiques<br />
per a l’exportació).<br />
Així, doncs, actualment estem consumint més recursos que els que ens<br />
ofereix el nostre territori, n’utilitzem d’altres obtinguts <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong>l món. De<br />
fet, altres indicadors com l’espai ecològic (Agyeman, J., Bullard, R., i Evans, B.,<br />
2003) o la petjada ecològica a <strong>Catalunya</strong> (Mayor, X., Quintana, V., i Belmonte, R.,<br />
2009) ens mostren que ho estem fent a un ritme excessivament ràpid en comparació<br />
amb la capacitat ecològica <strong>de</strong> la terra, utilitzant per tant recursos que altres<br />
ciutadans d’altres països tindrien un dret legítim a utilitzar. ¿Ens fem responsab<strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>ls possib<strong>les</strong> impactes <strong>ambiental</strong>s produïts a l’exterior per la producció o<br />
extracció d’aquestes substàncies consumi<strong>de</strong>s a casa nostra? ¿Constituïm, a través<br />
<strong>de</strong>l nostres sobreconsum, el motor d’inequitats <strong>ambiental</strong>s més enllà <strong>de</strong> <strong>les</strong> nostres<br />
fronteres?<br />
114<br />
tornar